Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L'Armée des Roses

ABSTRACT

La reivindicado dels cossos femenins a l'espai public és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l'assetjament sexual i la violació o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l'espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l'objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la diversitat i reclamant més igualtat i llibertat. A través d'entrevistes collectives, analitzem el discurs coreografic dels col·lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L'Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l'objectiu d'estudiar ľapropiació de l'espai urba, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissio dels valors feministes, hem abordat l'observació de la dansa i les entrevistes des de la sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans i els estudis de dones. El context de pandemia no ens ha permès fer una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França de la dansa, considerada com a «bé cultural no essencial», amb la prohibició de la realització d'activitats culturals durant el segon confinament, moment en quě es realitza aquest estudi.AlternateThe reaffirmation of female bodies in public spaces is a constant in feminist social movements. Indeed, the role of the female body in public spaces and conveying a social message is vindicated by artists from all disciplines, whether by occupying the streets in protest of unequal women's rights and equality or sexual harassment and rape, or in other social demonstrations. In the field of dance, some companies perform expressly in public spaces with the precise aim of conquering these arenas as a stage to visibilise female bodies, highlighting their diversity and demanding more equality and freedom. In this article, we use collective interviews with two French companies committed to promoting feminism in the streets Bellywarda (FatChanceBellyDance©) and L'Armée des Roses (performing the cancan), to analyse the choreographic discourse related to this concept. We aimed to study the appropriation of public spaces, interactions with the public at large and their reception of these performances, social links between dancers, and the transmission of feminist values. Observation of these dances and the interview outcomes was addressed from the perspectives of the sociology of emotions, phenomenology of urban spaces, and women's studies. The context of the COVID-19 pandemic prevented us from examining the public reception of these street actions, but we were able to discuss the current situation in France in which dance is considered a 'non-essential cultural asset' during the second lockdown, when this research takes place.