Presència dels pares durant els procediments invasius als serveis d'urgències pediàtriques. Què passa a l'Estat espanyol? / Presencia de los padres durante los procedimientos invasivos en los servicios de urgencias pediátricas. ¿Qué sucede en España? / No disponible

Fonament: la participació dels pares als serveis d'urgències pediàtriques (SUP) és important davant la realització de procediments invasius (PI). Objectiu: 1) Conèixer la freqüència de la presència dels pares davant els diferents PI als SUP de l'Estat espanyol. 2) Saber els motius pels quals es restringeix la seva presència. 3) Conèixer el grau d'acord del personal sanitari. Mètode: estudi descriptiu multicèntric, basat en enquestes dirigides als responsables dels diferents SUP d'Espanya. Resultats: En tots els hospitals els pares poden presenciar algun PI, com ara: sutura de ferides (23/32), punció lumbar (17/32) o maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) (3/32); sense trobar diferències significatives segons les característiques dels hospitals. Entre els motius per restringir la presència dels pares destaquen la seva manca de preparació (17/31), un pitjor rendiment del personal sanitari (12/31) o l'ansietat dels pares (11/31). Ocasionalment (0-25%) se n'han derivat problemes, com el mareig (20/32) o la necessitat d'interrompre el procediment (13/32). El personal sanitari està d'acord amb la presència durant els procediments poc invasius (19/32), i poc o gens d'acord en els moderadament invasius (20/32) i en els molt invasius (30/32). Vint-i-set responsables creuen que és necessari fer programes de formació, grups de treball i protocols. Conclusions: tot i l'habitual presència dels pares durant els PI als nostres SUP, l'existència de motius que en restringeixen la presència i el baix grau d'acord del personal sanitari en algunes tècniques fan necessari el desenvolupament de programes formatius sobre els beneficis d'aquesta presència

Fundamentos. La participación de los padres en los servicios de urgencias pediátricas (SUP) es importante durante la realización de procedimientos invasivos (PI). Objetivo. 1) Conocer la frecuencia de la presencia de los padres durante los diferentes PI en los SUP españoles. 2) Conocer los motivos por los que se restringe su presencia. 3) Conocer el grado de acuerdo del personal sanitario. Método. Estudio descriptivo multicéntrico, basado en encuestas dirigidas a los responsables de diferentes SUP de España. Resultados. En todos los hospitales los padres pueden presenciar algún PI, como la sutura de heridas (23/32), la punción lumbar (17/32) o maniobras de reanimación cardiopulmonar (3/32), sin encontrarse diferencias significativas según las características de los hospitales. Entre los motivos para restringir su presencia destacan: la falta de preparación de los padres (17/31), un peor rendimiento del personal sanitario (12/31) o la ansiedad de los padres (11/31). Ocasionalmente (0-25%) se han derivado problemas, como el mareo (20/32) o la necesidad de interrupción del procedimiento (13/32). El personal sanitario está de acuerdo durante los procedimientos poco invasivos (19/32), y poco o nada de acuerdo en los moderadamente (20/32) y muy invasivos (30/32). Veintisiete responsables creen que es necesario realizar programas de formación, grupos de trabajo y protocolos. Conclusiones. A pesar de la habitual presencia de los padres durante los PI, la existencia de motivos que restringen su presencia y el bajo grado de acuerdo del personal sanitario en algunas técnicas hacen necesario el desarrollo de programas formativos sobre los beneficios de esta presencia (AU)

Background: the importance of parental involvement during invasive procedures (IP) in Pediatric Emergency Departments (PED) has been documented Objective: 1) To determine the frequency of parental presence during different IP in Spanish PED; 2) To assess the reasons for restricting their presence; and 3) To evaluate the agreement among healthcare professionals. Method: descriptive multicenter study based on questionnaires distributed among the chiefs of 32 Spanish PED. Results: family presence is allowed during some IP, including wound suture (23/32), lumbar puncture (17/32), or cardiopulmonary resuscitation (3/32), with no significant differences among hospitals. The main reasons for restricting parental presence are the perception of parents not being prepared to witness the procedure (17/31), the concern that their presence would adversely affect the performance by the healthcare provider (12/31), or parental anxiety (11/31). Occasionally, problems derived from the parental presence have been reported, such as dizziness (20/32) or the need to interrupt the procedure (13/32). Healthcare professionals agree with the presence of parents during some invasive procedures (19/23), but not during the most invasive ones (30/32). Twenty-seven PED chiefs stated the need to develop educational programs, working groups, and dedicated protocols to regulate the presence of parents during IP. Conclusions: despite the usual presence of parents during IP in the PED, the existence of reasons for restriction, as well as the lack of consistent agreement among healthcare professionals on the types of IP where parental presence should be permitted, highlights the need to develop educational initiatives about the benefits of paren-tal presence

Metahemoglobinèmia secundària a absorció tòpica d'anilines / Metahemoglobinemia secundaria a absoricón tópica de anilinas / Methemoglobinemia due to topical absorption of anilines

Introducció: la metahemoglobinèmia adquirida és unacausa de cianosi poc freqüent en l'edat pediàtrica, causadaper l'exposició de l'hemoglobina a agents oxidants, com elsnitrits presents en algunes verdures, els anestèsics locals ialtres fàrmacs. La metahemoglobina produeix una disminució de la cessió d'oxigen als teixits i, com a conseqüència, símptomes derivats de la hipòxia tissular. Cas clínic: es presenta el cas clínic d'una pacient de 3 anysque va presentar dos episodis de metahemoglobinèmia secundària a l'absorció tòpica de les anilines amb quès'havien tenyit unes sabates. Comentaris: l'anilina és un compost orgànic que s'utilitzaper fabricar, entre altres, pintures sintètiques i colorantsindustrials. L'anilina pot ser tòxica si s'ingereix, si s'inhalao si s'absorbeix per via cutània, i pot provocar una metahemoglobinèmia

Introducción. La metahemoglobinemia adquirida es una causa de cianosis poco frecuente en la edad pediátrica, causada por la exposición de la hemoglobina a agentes oxidantes, como los nitritos resentes en algunas verduras, anestésicos tópicos y otros fármacos. La metahemoglobinemia produce una disminución de la cesión de oxigeno a los tejidos y, como consecuencia, síntomas derivados de la hipoxia tisular. Caso clínico. Se expone el caso clínico de una paciente de 3 años que presentó dos episodios de metahemoglobinemia secundaria a la absorción tópica de anilinas con las que se habían teñido sus zapatos. Comentarios. La anilina es un compuesto orgánico que se utiliza para fabricar pinturas sintéticas y colorantes industriales. La anilina puede ser tóxica si se ingiere, inhala o si se absorbe por vía cutánea, pudiendo provocar una metahemoglobinemia (AU)

Introduction. Acquired methemoglobinemia, a rare cause of cyanosis in children, is due to the exposure of hemoglobin to oxidizing agents such as nitrites, which are found in some vegetables, local anesthetics, and other drugs. Methemoglobin is an oxidized form of hemoglobin with decreased affinity for oxygen, which leads to decreased delivery of oxygen to tissues and resulting hypoxia. Clinical case. We report the case of a 3-year old child with two episodes of methemoglobinemia secondary to topical absorption of anilines. Comments. Anilines are organic compounds that are used for making synthetic paints and industrial dyes. If consumed, inhaled, or absorbed through the skin, they are toxic and may cause methemoglobinemia (AU)