ABSTRACT
Se realiza un estudio comparativo cuantitativo transversal con el objetivo de analizar las diferencias entre dos modelos de coordinación entre Pediatría de Atención Primaria y Salud Mental Infanto-Juvenil: «modelo de referente» versus «modelo de proximidad». Se recogieron el total de las derivaciones de niños de 0 a 14 años agrupándolas de acuerdo al modelo de coordinación. Se observan diferencias significativas en diferentes variables estudiadas, concluyéndose que el modelo «de proximidad» es una alternativa de coordinación válida y con efectos positivos de cambio
A cross-sectional quantitative comparative study is conducted to analyze the differences between two models of coordination between primary care pediatrics and child and adolescent mental health services. All patient referrals of children from 0 to 14 years of age were studied and were grouped according to the model of coordination being used. The result shows significant differences between the groups in terms of the studied variables different, concluding that the «proximity» model is a valid coordination alternative that can lead to positive effects
Es realitza un estudi comparatiu quantitatiu transversal amb l'objectiu d'analitzar les diferčncies entre dos models de coordinació entre pediatria d'atenció primŕria I salut mental infantil I juvenil: "model de referent" davant el "model de proximitat". Es van recollir el total de les derivacions de nens de 0 a 14 anys I es van agrupar d'acord al model de coordinació. S'observen diferčncies significatives en diferents variables estudiades I s'arriba a la conclusió que el model "de proximitat" és una alternativa de coordinació vŕlida I amb efectes positius de canvi
Subject(s)
Humans , Male , Female , Infant , Child, Preschool , Child , Adolescent , Primary Health Care/organization & administration , Mental Health Services/organization & administration , Child Care/organization & administration , Health Care Coordination and Monitoring , Neurodevelopmental Disorders/epidemiology , Models, Organizational , Epidemiology, Descriptive , Referral and Consultation/trendsABSTRACT
Se pretende determinar la prevalencia de los diferentes trastornos psicológicos en una muestra clínica de niños y adolescentes (0 a 14 años) valorados en Pediatría de Atención Primaria y el efecto del sexo y la edad. Se realiza un estudio descriptivo con el total de las valoraciones realizadas (712) entre los años 2013 a 2015. El sexo y la edad son variables que determinan la presencia o ausencia de los trastornos. Los trastornos que presentan un incremento con la edad dependiendo del sexo son los trastornos afectivos, los de ansiedad, los de conducta y los de déficit de atención con hiperactividad (TDAH). Estos resultados permitirán una adecuación de los programas de coordinación, colaboración y atención a la población infantil y juvenil, así como la adaptación de los programas formativos
Effect of sex and age. This study aims to determine the prevalence of different psychological disorders in a clinical sample of children and adolescents (0-14 years of age) who were assessed at Primary Care Pediatric examining the effects of sex and age. A descriptive study was carried out with all the assessments (712) made between the years of 2013 and 2015. Sex and age are variables that determine the presence or absence of disorders. Disorders that show an increase with age depending on sex include affective disorders, anxiety, behavior disorders and attention deficit hyperactivity disorder (ADHD). These results allow for the adaptation of coordination and collaboration programs and aimed at children and the young population child and youth population to better suit the needs of these groups, and for the adaptation of training programs
Efecte del sexe i ledat. Es pretén determinar la prevalença dels diferents trastorns psicològics en una mostra clínica de nens i adolescents (0 a 14 anys) valorats a pediatria datenció primària i lefecte del sexe i de ledat. Es realitza un estudi descriptiu amb el total de les valoracions realitzades (712) entre els anys 2013 a 2015. El sexe i ledat són variables que determinen la presència o absència dels trastorns. Els trastorns que presenten un increment amb ledat depenent del sexe són els trastorns afectius, els dansietat, els de conducta i els de dèficit datenció amb hiperactivitat. Aquests resultats permetran una adequació dels programes de coordinació, col·laboració i atenció a la població infantil i juvenil, així com ladaptació dels programes formatius
Subject(s)
Humans , Child , Adolescent , Neurodevelopmental Disorders/epidemiology , Mental Disorders/epidemiology , 50293 , Sex Factors , Affective Symptoms/epidemiology , Anxiety Disorders/epidemiology , Attention Deficit Disorder with Hyperactivity/epidemiology , Child Behavior Disorders/epidemiology , Retrospective StudiesABSTRACT
Se realizó una investigación con el objetivo de analizar la relación entre los estilos parentales percibidos, la intensidad de la psicopatología presentada y las dimensiones sintomáticas internalizante-externalizante en una muestra clínica de adolescentes con edades comprendidas entre los 13 y los 18 años. Los resultados hallados indican que la intensidad psicopatológica está asociada con la edad, a mayor edad mayor intensidad, y con el género femenino. Solamente dos dimensiones del estilo parental percibido se hallaron relacionadas con la intensidad psicopatológica: el control psicológico de forma negativa y el humor, de forma positiva. Al contrario que en otros estudios consultados, la dimensión control psicológico apareció vinculada con sintomatología externalizante y no con la internalizante
An investigation was conducted to analyze the relationship between perceived parenting styles, presented intensity psychopathology and externalizing-internalizing dimensions in a clinical sample of adolescents aged 13 to 18. The results found indicate that the psychopathological intensity is associated with age, with older age and over intensity; and with female gender. Only two dimensions of perceived parenting style were found related to psychopathological intensity: psychological control negatively and humor positively. As opposed to other studies consulted, the psychological control dimension appeared linked to externalizing symptoms and not with internalizing