Diagnòstic i maneig de la paràlisi facial de Bell / Diagnosis and management of facial Bell's palsy

Fonament. La paràlisi facial perifèrica idiopàtica, o paràliside Bell, és la paràlisi facial més freqüent en la poblaciópediàtrica. La clínica pot incloure manifestacions motores,sensitives, autonòmiques i emocionals. Representa undiagnòstic d’exclusió, i és necessari descartar la presènciade signes o símptomes d’alarma que suggereixin una etiologia diferent. El tractament es basa en mesures de protecció i hidratació ocular, i l’ús de corticoesteroides en l’edatpediàtrica és controvertit.Objectiu. Descriure la clínica, el diagnòstic diferencial i eltractament de la paràlisi de Bell, analitzant l’evidència disponible actualment sobre l’ús de corticoesteroides.Mètode. Es fa una revisió bibliogràfica.Resultats. Els cinc treballs analitzats, incloent-hi dues revisions sistemàtiques, suggereixen la manca de benefici delscorticoesteroides, ja que no observen que tinguin impacteen la recuperació experimentada pels pacients pediàtrics.Destaca, però, l’absència d’estudis prospectius aleatoritzats, de manera que l’evidència prové de treballs amb graud’evidència baix.Conclusions. La paràlisi de Bell en infants presenta taxes derecuperació espontània molt elevades (85-97%), tot i queles seqüeles també són possibles. Actualment, el tractament es basa en mesures generals. És dubtosa la necessitat d’ús de corticoesteroides, a l’espera de la publicació denous treballs els pròxims anys. (AU)

Fundamento. La parálisis facial periférica idiopática, o parálisis deBell, es la parálisis facial más frecuente en la población pediátrica. La clínica puede incluir manifestaciones motoras, sensitivas,autonómicas y emocionales. Representa un diagnóstico de exclusión, y es necesario descartar la presencia de signos o síntomas dealarma que sugieran una etiología diferente. El tratamiento se basaen medidas de protección e hidratación ocular, y el uso de loscorticosteroides en la edad pediátrica es controvertido.Objetivo. Describir la clínica, el diagnóstico diferencial y el tratamiento de la parálisis de Bell, analizando la evidencia disponibleactualmente sobre el uso de corticosteroides. Método. Se realiza una revisión bibliográfica.Resultados. Los cinco trabajos analizados, incluyendo dos revisiones sistemáticas, sugieren la falta de beneficio de los corticosteroides, pues no observan impacto de estos en la recuperaciónexperimentada por los pacientes pediátricos. Destaca, no obstante, la ausencia de estudios prospectivos aleatorizados, por loque la evidencia proviene de trabajos con un grado de evidenciabajo.Conclusiones. La parálisis de Bell en niños presenta tasas de recuperación espontánea muy elevadas (85-97%), aunque las secuelastambién son posibles. Actualmente, el tratamiento se basa enmedidas generales. Es dudosa la necesidad de uso de corticosteroides, a la espera de la publicación de nuevos trabajos en lospróximos años. (AU)

Background. Idiopathic peripheral facial palsy, or Bell’s palsy, isthe most common facial paralysis in the pediatric population. Theclinical presentation can include motor, sensory, autonomic, andemotional manifestations. It represents a diagnosis of exclusionand thus it is always necessary to rule out the presence of alarmsigns or symptoms that would suggest a different etiology.Treatment is based on eye protection and hydration measures,while the application of corticosteroids in children is controversial.Objective. To describe the clinical characteristics, differential diagnosis, and treatment of Bell’s palsy, including a review of the available evidence on the use of corticosteroids.Method. Literature review.Results. The five studies analysed, including two systematic reviews, suggest the lack of benefit of corticosteroids, since an impact on recovery experienced by pediatric patients has not beendocumented. However, the absence of prospective randomizedstudies limits the validity of the findings, since the only data available originates from studies with a low level of evidence.Conclusions. Bell’s palsy in children presents high recovery rates(85-97%), although sequelae are possible. Current treatment isbased in general supportive measures. The need of corticoids isstill a controversial issue and further research is needed. (AU)