ABSTRACT
Consumatori e istituzioni considerano letichetta come una sorta di bussola indispensabile ai fini dell'orientamento nell'acquisto dei prodotti alimentari. Tuttavia, le informazioni che quest'ultima include, pur essendo veritiere, non sempre lo permettono, perché le indicazioni obbligatorie, di per sé o nell'interazione con le indicazioni facoltative, con la pubblicità o con il bagaglio identitario e cognitivo dei consumatori, possono veicolare messaggi allusivi, impliciti e fuorvianti. Il presente articolo intende analizzare i processi rappresentativi e volitivi sottostanti alla scelta di acquisto, che nel caso specifico assume caratteristiche sue proprie in ragione del bene oggetto del contratto e delle condizioni in cui questo si conclude. Inoltre, si propone di indagare l'interferenza del professionista nel processo decisionale del consumatore, attraverso lo studio di alcuni casi che mettono in evidenza i limiti intrinseci dell'etichetta come strumento informativo
Both consumers and institutions consider food label as an essential compass in the purchase of foodstuffs. However, label information, although truthful, does not always allow consumer orientation. Indeed, mandatory information, either per se or in interaction with optional elements, advertising, or with the identity and cognitive baggage in consumers psyches, may end up providing suggestive, implicit or misleading messages. This paper aims at analyzing the representative and volitional processes underlying purchasing decisions, which - in this specific case - assume particular characteristics depending on the type of good that is the object of the contract and on the special conditions under which it is concluded. The article also seeks to investigate the interference of professionals in the decision-making process. This will be done through the study of several leading cases that highlight the intrinsic limits of the label as an informative tool
Los consumidores y las instituciones consideran la etiqueta como una especie de brújula indispensable para orientarse a la hora de adquirir los productos alimenticios. Sin embargo, a pesar de ser verdaderas, las informaciones incluidas en las etiquetas no siempre lo permiten, ya que las indicaciones obligatorias, de por sí o en interacción con las indicaciones voluntarias, con la publicidad o con el bagaje identitario y cognitivo de los consumidores, pueden transmitir mensajes alusivos, implícitos o engañosos. El presente artículo pretende analizar los procesos representativos y volitivos subyacentes a la decisión de compra, la cual, en el caso específico, adquiere características propias en razón del bien objeto del contrato y de las condiciones en las que éste termina. Además, se propone investigar la interferencia del profesional en el proceso decisional del consumidor a través del estudio de unos casos que ponen en evidencia los límites intrínsecos de la etiqueta como herramienta informativa
Els consumidors i les institucions consideren l'etiqueta com una espècie de brúixola indispensable per orientar-se a l'hora d'adquirir els productes alimentaris. No obstant això, malgrat ser veritables, les informacions incloses en les etiquetes no sempre ho permeten, ja que les indicacions obligatòries, de per si mateixes o en interacció amb les indicacions voluntàries, amb la publicitat o amb el bagatge identitari i cognitiu dels consumidors, poden transmetre missatges al·lusius, implícits o enganyosos. El present article pretén analitzar els processos representatius i volitius subjacents a la decisió de compra, la qual, en el cas específic, adquireix característiques pròpies en raó del bé objecte del contracte i de les condicions en les quals aquest acaba. A més, es proposa investigar la interferència del professional en el procés de decisió del consumidor a través de l'estudi de casos que posen en evidència els límits intrínsecs de l'etiqueta com a eina informativa
