Duplicació renoureteral: tractament quirúrgic / Duplicación renoureteral: tratamiento quirúrgico / Surgical treatment of ureteral duplication

Objectiu. Revisió casuística i de resultats en el tractament quirúrgic de les duplicacions renoureterals. Mètode. Es recull mitjançant la revisió de les històries clíniques, l’experiència de 4 anys en el diagnòstic, tractament i seguiment dels nens amb duplicació renoureteral que han necessitat algun tipus de tractament quirúrgic. Així, en els últims quatre anys hem tractat quirúrgicament 15 casos de duplicació renoureteral completa, 12 de diagnòstic prenatal i 3 per problemes sèptics. Els hem dividit en dos grups principals, els que presenten reflux vesicoureteral d’alt grau a hemironyó inferior (5 casos) i els que el principal problema dels quals deriva de l’obstrucció del grup superior (10 casos). Resultats. En el primer grup, en 3 casos es va practicar heminefrectomia del grup inferior per reflux massiu i displàsia renal associada i en 2 reimplant ureteral, amb la finalitat de preservar l’hemironyó inferior encara funcionant. En el segon grup, dels 10 casos, 8 presentaven ureterocel i 2 no. Per imatge (ecografia, isòtops, urografia intravenosa (UIV) i cistografia (CUMS) es van valorar les possibilitats de recuperació de l’hemironyó obstruït, el grau d’obstrucció, tant de l’hemironyó superior com d’obstrucció secundària de l’inferior i la presència de reflux acompanyant. Dels 8 casos amb ureterocele, en 3 es va practicar uretero-nefrectomia del pol superior (UNPS) i 5 es van punxar per cistoscòpia, aconseguint la descompressió en 4 casos i una millora evident de la funció renal en 2. En els casos en què no s’observà millora, es va practicar UNPS i en 3 casos es va realitzar també ureterocelectomia i reimplant ureteral per reflux al pol inferior (1 cas) o al superior (2 casos) a través de l’orifici de punció. En els 2 casos sense ureterocele es va practicar UNPS. Conclusions. En molts casos de duplicació renoureteral la funció renal és correcta i la malformació no té cap tipus de repercussió clínica. En altres casos, es fa preceptiu el tractament quirúrgic per evitar les complicacions associades de tipus infeccioses, obstructives, hipertensives o les derivades de l’ectòpia ureteral. El diagnòstic prenatal ofereix l’avantatge de poder tractar el pacient abans que es manifestin les complicacions. En l’actualitat el tractament quirúrgic d’aquestes malformacions té tendència a ser més conservador amb la finalitat d’aconseguir una millora funcional més que anatómica (AU)

Objetivo. Revisión casuística y de resultados en el tratamiento quirúrgico de las duplicaciones renoureterales. Método. En los últimos 4 años hemos tratado quirúrgicamente 15 casos de duplicación renoureteral completa, 12 de ellos de diagnóstico prenatal y 3 por problemas sépticos. Los hemos dividido en dos grupos principales, los que presentan reflujo vésicoureteral de alto grado a hemiriñón inferior (5 casos) y aquellos cuyo su principal problema radica en la obstrucción del grupo superior (10 casos). Resultados. En el primer grupo, en tres casos se practicó heminefrectomía del grupo inferior por reflujo masivo y displasia renal asociada y en dos reimplante ureteral, con la finalidad de preservar un hemiriñón todavía funcionante. En el segundo grupo, de los 10 casos 8 presentaban ureterocele y 2 no. Por imagen, (ecografía, isótopos, urografia endovenosa (UIV) y cistografia (CUMS) se valoraron las posibilidades de recuperación del hemiriñón obstruido, el grado de obstrucción, tanto del hemiriñón inferior como de la obstrucción secundaria del inferior y la presencia de reflujo acompañante. De los 8 casos con ureterocele, en tres se practicó ureteronefrectomía del polo superior (UNPS) y 5 el ureterocele se drenó por punción cistoscópica, logrando la descompresión en 4 casos y una mejora evidente de la función renal en 2. En los casos en que no se observó ninguna mejoría, se realizó UNPS y en 3 de estos casos se realizó también ureterocelectomía y reimplante ureteral por reflujo al polo inferior (1 caso) o al superior (2 casos). En los dos casos sin ureterocele se practicó UNPS. Conclusiones. En un gran número de casos de duplicación renoureteral, la función renal es correcta y no tiene ninguna repercusión clínica. En otros casos se hace preceptivo el tratamiento quirúrgico para evitar las complicaciones asociadas de tipo infeccioso, obstructivo, hipertensivo o las derivadas de la ectopia ureteral. El diagnóstico preatal ofrece la ventaja de poder tratar al paciente antes de que aparezcan las complicaciones. En la actualidad, el tratamiento quirúrgico de estas malformaciones tiende a ser más conservador, con la finalidad de obtener una mejoría funcional más que anatómica (AU)

Objectives. To review our institution’s experience in the surgical treatment of ureteral duplication. Methods. We reviewed all cases of pyeloureteral duplication treated in our institution between 1997 and 2001. Of the 15 cases, 12 were diagnosed prenatally and 3 were diagnosed after infectious complications. We divided the cases into two groups, those with severe vesicoureteral reflux into the lower pole of the kidney (5 cases), and those whose main problem was secondary to obstruction of the upper pole (10 cases). Results. In the first group (severe reflux to the lower pole), a lower pole heminephrectomy was performed in 3 patients due to massive reflux and associated renal dysplasia. In the remaining 2 cases a ureteral reimplantation was performed in order to preserve the function of the lower pole. In the second group (obstruction of the upper pole), 8 patients had an ureterocele. Imaging studies (ultrasonography, scintigraphy, intravenous urography, and voiding cystourethrography) were used to assess the possibilities of recovering the obstructed lower pole, as well as to determine the severity of the upper pole obstruction and the secondary obstruction of the lower pole or the associated reflux. Upper pole nephroureterectomy was performed in 3 of the 8 cases with ureterocele. Endoscopic incision and drainage of the ureterocele was performed in the remaining 5 patients, and decompression was achieved in 4 of them, with subsequent improvement of the renal function in 2 cases. In the 3 cases with ureterocele in which renal function did not improve after the endoscopic procedure, a ureteronephrectomy of the upper pole was performed, with ureterocelectomy and reimplantation of the ureter for treatment of the reflux to the lower pole (one) or up-per pole (two) through the incision orifice. In the 2 cases without ureterocele, an ureteronephrectomy of the upper pole was performed. Conclusions. In many cases of duplication of the collecting system, the kidney function is appropriate, and no surgical intervention is needed. In other cases, surgical correction is necessary to avoid associated complications, such as urinary tract infection, obstruction, hypertension or incontinence. Prenatal detection of ureteral duplication offers the opportunity of planning early postnatal management that will minimize the risk of complications. The surgical treatment of these malformations should aim at improving the function rather than achieving a normal anatomy (AU)