Your browser doesn't support javascript.
loading
Show: 20 | 50 | 100
Results 1 - 4 de 4
Filter
1.
Rev. bioét. derecho ; (56): 185-207, Nov. 2022. graf
Article in Spanish | IBECS | ID: ibc-210243

ABSTRACT

La humanización en la prestación de servicios de salud es un imperativo ético, incluso para las Unidades de Cuidado Intensivo (UCI), donde brindar atención integral centrada en pacientes y familiares, y no en lo tecnológico, es un reto. Se presenta un estudio cualitativo que utilizó entrevistas semiestructuradas en línea, observación participante y diario de campo. Participaron 10 trabajadores de UCI privadas y 10 en UCI públicas: 6 fisioterapeutas, 5 médicos, 4 sanitarios de enfermería y 5 enfermeras. Para analizar la información se realizó codificación, categorización y hermenéutica de ideas. Se descubrieron dos posturas frente a la humanización: como obligación (deontología) o como acto respeto (profesionalismo). Se comprende y practica la humanización como: 1) buen trato y cordialidad al realizar intervenciones; 2) ponerse en el lugar del paciente reconociendo que tiene familia; 3) cuidados que garantizan confort al paciente mediante acciones sobre el cuerpo;4) cumplir con objetivos terapéuticos evitando sufrimiento o daño; 5) reconocer la dignidad del paciente; 6) atención a la vulnerabilidad del paciente, especialmente oncológico. Existen barreras para la humanización: la pandemia, los insumos de la UCI, las normas institucionales rígidas, entre otras. En conclusión, los significados otorgados a la humanización en cuidado crítico están mediadas por prácticas con énfasis en aspectos biológicos e ideas relacionadas con el respeto por la dignidad humana (intimidad), el buen trato y evitar sufrimiento al paciente. La pandemia generó crisis en la atención humanizada expresada, entre otras, en ausencia de apoyo psicosocial al personal que trabaja en UCI.(AU)


La humanització en la prestació de serveis de salut és un imperatiu ètic, fins i tot per a les Unitats de Cura Intensiva (UCI), on brindar atenció integral centrada en pacients i familiars, i no en l’aspecte tecnològic, és un repte. Es presenta un estudi qualitatiu que va utilitzar entrevistes semi-estructurades en línia, observació participant i diari de camp. Van participar 10 treballadors d'UCI privades i 10 en UCI públiques: 6 fisioterapeutes, 5 metges, 4 sanitaris d'infermeria i 5 infermeres. Per a analitzar la informació es va realitzar codificació, categorització i hermenèutica d'idees. Es van descobrir dues postures enfront de la humanització: com a obligació (deontologia)o com a acte respecto (professionalisme). Es comprèn i practica la humanització com: 1) bon tracte i cordialitat en realitzar intervencions; 2) posar-se en el lloc del pacient reconeixent que té família; 3) cures que garanteixen confort al pacient mitjançant accions sobre el cos; 4) complir amb objectius terapèutics evitant sofriment o mal; 5) reconèixer la dignitat del pacient; 6) atenció a la vulnerabilitat del pacient, especialment oncològic. Existeixen barreres per a la humanització: la pandèmia, els inputs de l'UCI, les normes institucionals rígides, entre altres. En conclusió, els significats atorgats a la humanització en cura crítica estan mediades per pràctiques amb èmfasis en aspectes biològics i idees relacionades amb el respecte per la dignitat humana (intimitat), el bon tracte i evitar sofriment al pacient. La pandèmia va generar crisi en l'atenció humanitzada expressada, entre altres, en absència de suport psicosocial al personal que treballa en UCI.(AU)


Humanization in the provision of health services is an ethical imperative; even for Intensive Care Units (ICU), where achieving comprehensive care focused on patients and families and not on technology is a challenge. A qualitative study is presented that used semi-structured online interviews, participant observation, and field diary. 10 private ICU workers and 10 public ICU workers participated: 6 physiotherapists, 5 doctors, 4 nursing assistants and 5 nurses. To analyse the information, ideas were codified, categorized and hermeneutics performed. Two positions were found regarding humanization, as an obligation (deontology) or as an act of respect (professionalism). Humanization is understood and practiced as: 1) good treatment and cordiality when carrying out interventions; 2) put yourself in the patient's shoes, recognizing that you have a family; 3) care that guarantees comfort to the patient through actions on the body; 4) meet therapeutic objectives avoiding suffering or harm; 5) recognize the dignity of the patient; 6) attention to the vulnerability of the patient, especially cancer. There are barriers to humanization: the pandemic, ICU supplies, rigid institutional regulations, and others. In conclusions the meanings given to humanization in critical care are mediated by practices with an emphasis on biological aspects and ideas related to respect for human dignity (privacy), good treatment and avoiding suffering to the patient. The pandemic generated a crisis for humanized care, expressed, among others, in the absence of psychosocial support for personnel working in the ICU.(AU)


Subject(s)
Humans , Humanization of Assistance , Intensive Care Units , Health Personnel , Patient-Centered Care , Family , Quality of Health Care , Professionalism , Virtues , Psychosocial Support Systems , Colombia , Bioethics , Bioethical Issues , 25783
2.
Rev. cienc. cuidad ; 19(1): 119-134, 2022.
Article in Spanish | LILACS, BDENF - Nursing, COLNAL | ID: biblio-1362552

ABSTRACT

La presencia de una enfermedad crónica se constituye en una vulnerabilidad para la persona enferma, y para su cuidador sensación de descontrol e impacto emocional y físico, resultando en sobrecarga. Objetivo: Identificar los hallazgos relacionados con el apoyo social percibido y la carga de cuidado del cuidador familiar del paciente con cáncer en estudios publicados durante el período 2015 a 2021. Métodos: revisión sistemática de literatura, a través de la ecuación: (Social Support) AND (family caregivers) AND (burden of disease) OR (Caregiver Burden) AND (neoplasm), en español, inglés y portugués, en las bases de datos MedLine, Sciencedirect, Sage Journal y Academic Search Complete. Resultados: Se obtuvo un total de 29396 artículos, de los cuales se seleccionaron 23 artículos luego de aplicar los filtros y los criterios de elegibilidad establecidos por los investigadores. Conclusiones: La angustia que percibe el cuidador refleja un moderado apoyo social y una mayor carga. El acompañamiento de los grupos de apoyo para el cuidador y sujeto de cuidado, les permiten compartir, sentirse aceptado, fortalecer la salud física, mental y disminuir la angustia y el desgaste emocional.


A presença de uma doença crônica representa vulnerabilidade para o doente e o seu cuidador. É uma sensação de perda do controle emocional e físico, que muitas vezes gera como resultado a sobrecarga. Objetivo: identificar os achados relacionados com o apoio social percebido e a carga do cuidador familiar do paciente com câncer em estudos publicados entre 2015 e 2021. Materiais e métodos: revisão sistemática da literatura a traves da equação (social support) AND (Family caregivers) AND (burden of disease) OR ( caregiver burden) AND (neoplasm); em espanhol, inglês e português; em MedLine, ScienceDirect, Sage Journal e Academic Search Complete. Resultados: obtiveram-se 29.396artigos, dos quais foram selecionados 23 após aplicar os filtros e critérios de elegibilidade estabelecidos pelos pesquisadores. Conclusões: a angustia que percebe o cuidador é reflexo do moderado apoio social e maior carga. O acompanhamento dos grupos de apoio para o cuidador e o sujeito de cuidado, lhes permite compartilhar, sentir maior aceitação, fortalecer a sua saúde física e mental, assim como reduzir a angustia e desgaste emocional.


Subject(s)
Social Support , Caregivers , Cost of Illness , Neoplasms
3.
Invest Educ Enferm ; 37(3)2019 Sep.
Article in English | MEDLINE | ID: mdl-31830405

ABSTRACT

OBJECTIVES: The purpose, herein, was to determine the moral sensitivity of nurses when caring for terminally ill patients. METHODS: Descriptive study conducted in the city of Cartagena (Colombia) with the participation of 118 nurses with minimum experience of six months in caring for the terminally ill in general hospitalization, caring for chronic patients, and intensive care units. The study used the 23-item questionnaire on Moral Sensitivity in Nursing Care - (Sensibilidad Moral en el Cuidado Enfermero -CuSMCE-23, in spanish) - by Campillo, which has six Likert-type response options (0 = total disagreement, to 5 = total agreement) and which has two dimensions: Nurse values (12 items) and Care responses (11 items). A higher score meant a higher degree of moral sensitivity. RESULTS: . It was found that 89.8% of the participants were women; 20.3% had a graduate degree; 39.8% had less than five years of care experience; 58.5% worked in a public institution - by type of service: 58.5% worked in general hospitalization; 32.2% in the intensive care unit; and 9.3% with chronic patients. The global moral sensitivity regarding the terminally ill in the study group was at 80%. By dimensions, while the Values dimension obtained 90%, the Care responses dimension only reached 70.4%, with the latter dimension showing difficulties in the items: 'Often, when I am with a patient, I talk about myself to be more comfortable' (27.1%), 'It is hard for me to accept certain decisions by the patients' (55.1%), and 'It is hard for me to identify concerns regarding the religious expression' (60.2%). CONCLUSIONS: Although the global levels of nurse's moral sensitivity regarding the terminally ill and of the dimension Nurse Values are high, the dimension of Care responses has limitations, especially in accepting the diversity of expressions presented by patients.


Subject(s)
Attitude of Health Personnel , Nurses/psychology , Nursing Staff, Hospital/psychology , Terminally Ill/psychology , Adult , Colombia , Female , Humans , Intensive Care Units , Male , Morals , Surveys and Questionnaires , Young Adult
4.
Invest. educ. enferm ; 37(3): [E07], 15 Octubre 2019. Tab 1, Tab 2, Tab 3
Article in English | LILACS, COLNAL, BDENF - Nursing | ID: biblio-1023490

ABSTRACT

Objective. The purpose, herein, was to determine the moral sensitivity of nurses when caring for terminally ill patients. Methods. Descriptive study conducted in the city of Cartagena (Colombia) with the participation of 118 nurses with minimum experience of six months in caring for the terminally ill in general hospitalization, caring for chronic patients, and intensive care units. The study used the 23-item questionnaire on Moral Sensitivity in Nursing Care ­ (Sensibilidad Moral en el Cuidado Enfermero -CuSMCE-23, in spanish) - by Campillo, which has six Likert-type response options (0 = total disagreement, to 5 = total agreement) and which has two dimensions: Nurse values (12 items) and Care responses (11 items). A higher score meant a higher degree of moral sensitivity. Results. It was found that 89.8% of the participants were women; 20.3% had a graduate degree; 39.8% had less than five years of care experience; 58.5% worked in a public institution ­ by type of service: 58.5% worked in general hospitalization; 32.2% in the intensive care unit; and 9.3% with chronic patients. The global moral sensitivity regarding the terminally ill in the study group was at 80%. By dimensions, while the Values dimension obtained 90%, the Care responses dimension only reached 70.4%, with the latter dimension showing difficulties in the items: 'Often, when I am with a patient, I talk about myself to be more comfortable' (27.1%), 'It is hard for me to accept certain decisions by the patients' (55.1%), and 'It is hard for me to identify concerns regarding the religious expression' (60.2%). Conclusion. Although the global levels of nurse's moral sensitivity regarding the terminally ill and of the dimension Nurse Values are high, the dimension of Care responses has limitations, especially in accepting the diversity of expressions presented by patients


Objetivo. Determinar la sensibilidad moral de las enfermeras al cuidar pacientes terminales. Métodos. Estudio descriptivo realizado en la ciudad de Cartagena (Colombia) con la participación de 118 enfermeras con experiencia mínima de seis meses en cuidado al enfermo terminal en hospitalización general, cuidado al paciente crónico y trabajo en unidades de cuidados intensivos. Se utilizó el Cuestionario de 23 ítems Sensibilidad Moral en el Cuidado Enfermero (CuSMCE-23) de Campillo, el cual tiene seis opciones de respuesta tipo Likert (0 = desacuerdo total a 5 = acuerdo total) y dos dimensiones: Valores enfermeros (12 ítems) y Respuestas de cuidado (11 ítems). A mayor puntaje mayor grado de sensibilidad moral. Resultados. El 89.8% de los participantes fueron mujeres; el 20.3% había realizado un posgrado; el 39.8% tenía menos de 5 años de experiencia asistencial; el 58.5% laboraba en una institución pública. Por tipo de servicio: el 58.5% laboraba en hospitalización general; el 32.2%, en la Unidad de Cuidados Intensivos y 9.3%, en pacientes crónicos. La sensibilidad moral global ante el enfermo terminal en el grupo estudiado fue del 80%. Por dimensiones, mientras que en la dimensión Valores se obtuvo un 90%, en la de Respuestas de cuidado solo se alcanzó el 70.4%, teniendo esta última dimensión dificultades en los ítems: 'A menudo cuando estoy con el paciente hablo de mí misma para estar más cómoda' (27.1%), 'Me cuesta aceptar determinadas decisiones de los pacientes' (55.1%) y 'Me cuesta identificar inquietudes respecto a la expresión religiosa' (60.2%). Conclusión. Aunque el nivel global de sensibilidad moral de la enfermera ante el enfermo terminal y de la dimensión Valores enfermeros son altos, la dimensión Respuestas de cuidado presenta limitaciones, especialmente en la aceptación de la diversidad de expresiones que presentan los pacientes.


Objetivo. Determinar a sensibilidade moral das enfermeiras ao cuidar pacientes terminais. Métodos. Estudo descritivo realizado na cidade de Cartagena (Colômbia) com a participação de 118 enfermeiras com experiência mínima de seis meses em cuidado ao doente terminal em hospitalização geral, cuidado ao paciente crônico e unidades de tratamentos intensivos. Se utilizou o Questionário de 23 itens Sensibilidade Moral no Cuidado Enfermeiro (CuSMCE-23) de Campillo, o qual tem seis opções de resposta tipo Likert (0 = desacordo total a 5 = acordo total) e duas dimensões: Valores enfermeiros (12 itens) e Respostas de cuidado (11 itens). A maior pontuação maior grau de sensibilidade moral. Resultados. Se encontrou que 89.8% eram mulheres, 20.3% havia realizado uma pós-graduação, 39.8% tinha menos de 5 anos de experiência assistencial, 58.5% trabalhava numa instituição pública, por tipo de serviço: 58.5% trabalhava em hospitalização geral, 32.2% na Unidade de Tratamentos Intensivos e 9.3% em pacientes crônicos. A sensibilidade moral global frente ao doente terminal no grupo estudado foi de 80%. Por dimensões, enquanto que na dimensão Valores se obteve um 90%, na de Respostas de cuidado somente se alcançou 70.4%, tendo esta última dimensão dificuldades nos itens: 'Com frequência quando estou com o paciente falo de mim mesma para estar mais cômoda' (27.1%), 'É difícil aceitar determinadas decisões dos pacientes' (55.1%) e 'É difícil identificar inquietudes ao respeito à expressão religiosa' (60.2%). Conclusão. Embora o nível global de sensibilidade moral da enfermeira frente ao doente terminal e da dimensão Valores enfermeiros são altos, a dimensão Respostas de cuidado apresenta limitações, especialmente na aceitação da diversidade de expressões que apresentam os pacientes.


Subject(s)
Humans , Cross-Sectional Studies , Surveys and Questionnaires , Terminally Ill , Ethics, Nursing , Hospitalization , Intensive Care Units , Morals , Nursing Care
SELECTION OF CITATIONS
SEARCH DETAIL
...