Temporal and Geographical Variability of Prevalence and Incidence of Autism Spectrum Disorder Diagnoses in Children in Catalonia, Spain.

This study aims to estimate the prevalence of autism spectrum disorders (ASD) in 2017 and the ASD diagnosis incidence between 2009 and 2017 in children living in Catalonia region in Spain, and their temporal and geographical variability. We used administrative data for all children aged 2-17 years who were insured in the public Catalan Health System between 2009 and 2017. We identified all ASD cases diagnosed between 2009 and 2017 (ICD-9 codes 299.0, 299.1, 299.8, and 299.9). We estimated the ASD prevalence in 2017 and the overall annual incidence between 2009 and 2017, then stratified by sex, age group, and healthcare area. We used Poisson regression models to assess temporal trends in the incidence and mixed-effects Poisson regression models to assess geographical variability. We observed an ASD prevalence of 1.23% (95% confidence interval [CI] 1.21-1.25) in 2017, with 1.95% (95% CI 1.92-1.99) for boys and 0.46% (95% CI 0.44-0.48) for girls, the highest prevalence being in 11- to 17-year-olds (1.80%, 95% CI 1.76-1.83). The ASD diagnosis incidence increased from 0.07% (95% CI 0.06-0.09) in 2009 to 0.23% (95% CI 0.21-0.24) in 2017, with a higher increase in girls, and in children aged 2-5 years at the time of diagnosis. We only observed geographical differences in prevalence in the 2017 data. We also detected a threefold increase in the diagnosis incidence overall, which was even more pronounced in girls and at early ages. In conclusion, the ASD prevalence observed in this study was 1.23% in 2017, with a sex ratio of 4.5 in favor of boys, which is consistent with previous studies. Autism Res2019. © 2019 International Society for Autism Research, Wiley Periodicals, Inc. LAY SUMMARY: Autism spectrum disorders (ASD) are currently well known in our society as one of the most common neurodevelopmental disorders during childhood. The results of our study showed that, in 2017 in Catalonia, slightly more than one in a 100 children had an ASD diagnosis, it was more common in boys than in girls, and also in older children. In addition, between 2009 and 2017, we observed an increase in the number of new cases diagnosed each year. The data presented in this study will assist in planning and evaluating the needs of health services in this geographical region.

Problemes psicològics en infants de famílies queacudeixen a consulta pediàtrica i associació amb variables demogràfiques / Problemas psicológicos en niños de familias que acuden a consulta pediátrica y asociación con variables demográficas / Psychological problems in children of families served at a primary pediatric care clinic and their association with demographic variables

Fundamento. Los trastornos de salud mental en la infancia y la adolescencia tienen consecuencias a corto y largo plazo sobre el desarrollo. Hay evidencias de los beneficios de detectar tempranamente estos problemas. A pesar de ello, la mayoría de los niños que los padecen no reciben la atención requerida. Objetivo. Identificar y cuantificar los principales problemas psicológicos que presentan los niños que acuden a consultas pediátricas ambulatorias de la red pública de salud. Método. La muestra procede del grupo control de un estudio sobre la exposición a violencia doméstica. Participan 85 niños de entre 4 y 15 años que no han estado expuestos a violencia doméstica de 54 familias que acuden a consulta pediátrica en dos centros de asistencia primaria del área del Vallès. Se evalúa la psicopatologíamediante una entrevista diagnóstica semiestructurada siguiendo los criterios del DSM-IV. Resultados. Los trastornos más frecuentes son la fobia específica (11,8%) y los movimientos estereotipados (11,8%), seguidos de la enuresis (7,1%), el déficit de atención con hiperactividad (4,7%), los tics (4,7%), la ansiedad generalizada (4,7%), el negativismo desafiante (3,5%), la fobia social (3,5%) y la ansiedad de separación (2,4%). La edad de los niños incrementa la posibilidad de presentar algún trastorno de ansiedad (OR=1,2; IC 95%: 1,02-1,41; p=0,026). El nivel socioeconómico de la familia no está relacionado con la presencia de trastornos. Conclusiones. Los problemas psicológicos en los niños atendidos en pediatría primaria son frecuentes. La detección temprana en la infancia es importante para la intervención. El pediatra es un elemento clave para la detección y derivación de los niños que lo necesiten a un profesional especializado en salud mental (AU)

Fonament: els trastorns de salut mental en la infància i l'ado-lescència tenen conseqüències a curt i llarg termini sobre eldesenvolupament. Hi ha evidències dels beneficis de detec-tar precoçment aquests problemes. Malgrat això, la majoriad'infants que els pateixen no reben l'atenció requerida. Objectiu: identificar i quantificar els principals problemespsicològics que presenten els infants que acudeixen a con-sultes pediàtriques ambulatòries de la xarxa pública de salut. Mètode: la mostra prové del grup control d'un estudi sobrel'exposició a la violència domèstica. Hi participen 85 in-fants d'entre 4 i 15 anys que no han estat exposats a violèn-cia domèstica de 54 famílies que acudeixen a consulta pe-diàtrica en dos centres d'assistència primària de l'àrea del Vallès. Se n'avalua la psicopatologia mitjançant una entre-vista diagnòstica semiestructurada seguint els criteris delDSM-IV. Resultats: els trastorns més freqüents són la fòbia específica(11,8%) i els moviments estereotipats (11,8%), seguits del'enuresi (7,1%), el dèficit d'atenció amb hiperactivitat(4,7%), els tics (4,7%), l'ansietat generalitzada (4,7%), elnegativisme desafiant (3,5%), la fòbia social (3,5%) i l'an-sietat de separació (2,4%). L'edat incrementa la possibilitatde presentar algun trastorn d'ansietat (OR=1,2; IC 95%:1,02-1,41; p=0,026). El nivell socioeconòmic de la famíliano està relacionat amb la presència de trastorns. Conclusions: els problemes psicològics en infants atesos enpediatria primària són freqüents. La detecció precoç en lainfantesa és important per a la intervenció. El pediatre ésun professional clau per detectar i derivar els infants que honecessitin a un servei especialitzat en salut mental

Background. Mental health disorders during childhood and adolescence have short and long-term consequences on development. There is evidence of the benefits of early detection of these disorders; however, most children suffering mental health problems do not receive proper care. Objective. To identify the main psychological problems affecting children attending a primary clinic of the public health care system. Method. The sample was selected from the control group of a study investigating exposure to domestic violence. Eighty-five children 4 to 15-years-old not exposed to domestic violence pertaining to 54 families served at two primary care centers of the Valles region were selected for participation in the study. Psychopathology was assessed using a semi-structured diagnostic interview following the DSM-IV criteria. Results. The most frequent disorders diagnosed were: specific phobia (11.8%) and stereotyped movement disorders (11.8%), enuresis (7.1%), attention-deficit/hyperactivity disorder (4.7%), tic disorders (4.7%), generalized anxiety (4.7%), oppositional defiant disorder (3.5%), social phobia (3.5%) and separation anxiety (2.4%). Age increased the odds of presenting anxiety disorders (OR=1.2; IC 95%: 1,02-1,41; p=0.026). Familial socioeconomic status was not associated with the presence of disorders.Conclusions. Psychological problems are frequent among children being seen at primary pediatric health care clinics. Early detection during childhood is important for intervention. The pediatrician is key for identifying those disorders and referring the children to a mental health professional (AU)

Head circumference growth function as a marker of neurological impairment in a cohort of microcephalic infants and children.

Our aim was to investigate the correlations between head circumference (HC) growth and neurological impairment in microcephalic patients.HC charts of 3,269 patients from a tertiary pediatric neurology section were reviewed and 136 microcephalic participants were selected. Standardized HC Minimum, HC Drop, and HC Catch-up variables were defined. Children with evidence of significant learning disability and/or significant cerebral palsy were classified within the neurologically impaired group and the rest of participants within the normal group.Using discriminant analysis, we found that HC Minimum and HC Drop were relevant markers of neurological impairment. A positive HC Catch-up was significantly linked to a better outcome although this variable did not add significant information to HC Minimum and HC Drop. A Fisher linear discrimination cutoff function (C-function) was obtained as C = HC Minimum + HC Drop with a cutoff level of C = -4.28 standard deviations (SD).In our cohort, the addition of the lowest HC z-score to the preceding HC z-score drop was below -4.28 SD in 6 out of 10 neurologically impaired patients , whereas in the normal group, the result was over -4.28 SD in 9 out of 10 participants.

Dèficit d’atenció, de control motor i de percepció (DAMP): alternativa al trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH/ADHD) / Déficit de atención, motor y perceptivo (DAMP): alternativa al trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH/ADHD) / Deficits in attention, motor control and per- ception (DAMP): alternative to attention defi- cit-hyperactivity disorder (ADHD)

Els infants amb problemes d’atenció han estat catalogats de maneres diferents des del declivi en l’ús de la lesió cerebral mínima. L’ús actual de l’etiqueta «trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat» presenta una manca de suport científic sòlid. L’ús dels criteris dèficit d’atenció, control motor i percepció (DAMP), desenvolupat als països escandinaus, pot ser d’utilitat per a molts pediatres per comprendre millor la comorbiditat d’aquests pacients. Permet, a més, uns diagnòstics més objectius, uns tractaments més selectius i una pràctica mèdica amb més base en l’evidència (AU)

Los niños que padecen problemas de atención han sido incluidos en diferentes síndromes desde el declive de la lesión cerebral mínima. El uso actual de la etiqueta «trastorno por déficit de atención e hiperactividad» presenta una falta de soporte científico sólido. El uso de los criterios de déficit de atención, motor y perceptivo (DAMP), desarrollado en los países escandinavos, puede ser útil a muchos pediatras para comprender mejor la comorbilidad de estos pacientes. Permite, además, unos diagnósticos más objetivos, unos tratamientos más selectivos y una práctica médica con más base en la evidencia (AU)

Children suffering from attention deficits have been included in different syndromes since the use of term ‘minimal brain dysfunction’ was discontinued. The widespread use of the term ADHD, however, lacks solid scientific support. The use of the criteria for the deficits in attention, motor control, and perception (DAMP), which were developed in Scandinavian countries, may help pediatricians understand the co-morbidity of these patients. It also allows for more objective diagnoses, more selective treatments, and more evidence-based medicine (AU)