Utilidad de la ecografía clínica en el traslado interhospitalario del paciente crítico pediátrico y neonatal / Clinical ultrasound in pediatric and neonatal interfacility transport

No disponible

Síndrome d'activació macrofàgica com a forma de debut d'una artritis idiopàtica juvenil sistèmica / Síndrome de activación macrofágica como debut de una artritis idiopática juvenil sistémica / Juvenile systemic rheumatoid arthritis presenting as macrophage activation syndrome

INTRODUCCIÓ: La síndrome d'activació macrofàgica (SAM) és una limfohistiocitosi hemofagocítica que apareix en el context d'una malaltia reumatològica I típicament s'associa a l'artritis idiopàtica juvenil sistèmica (AIJS). CAS CLÍNIC: Es presenta el cas d'una nena de 23 mesos amb febre de 6 dies, hiperèmia conjuntival, exantema I edema al dors de mans I peus. Inicialment es va descartar una malaltia infecciosa I posteriorment es va orientar com a malaltia de Kawasaki. Se li va fer una ecocardiografia, amb resultat normal, I es va iniciar gammaglobulina endovenosa I ibuprofèn; no es va objectivar resposta clínica. L'estudi d'autoanticossos va ser negatiu. La pacient va presentar de manera progressiva artràlgies, hepatosplenomegàlia I embassament pleural. En l'analítica destacava anèmia, trombocitopènia, leucocitosi I elevació dels reactants de fase aguda (RFA). Davant la sospita clínica I analítica de SAM es va fer un aspirat de medul·la òssia, I no es van objectivar signes d'hemofagocitosi ni malignitat. Es va iniciar tractament amb corticosteroides a dosis altes; l'estat general va millorar, però van persistir la febre, les artràlgies, la leucocitosi I els RFA augmentats. Es va orientar com a debut d'AIJS associat a SAM, motiu pel qual es va afegir al tractament l'anti-IL-1 (anakinra). Al cap de 48 hores la febre va desaparèixer I la pacient ja presentava millora clínica I dels paràmetres inflamatoris I d'activació macrofàgica. COMENTARIS: La SAM és una malaltia potencialment mortal I pot ser el debut d'una malaltia sistèmica, com l'AIJS. Conèixer els criteris clínics I analítics de totes dues entitats és fonamental per al diagnòstic precoç. El tractament amb corticosteroides I amb anti-IL-1 sol ser molt eficaç

INTRODUCCIÓN: El síndrome de activación macrofágica (SAM) es una linfohistiocitosis hemofagocítica que aparece en el contexto de una enfermedad reumatológica y típicamente se asocia a la artritis idiopática juvenil sistémica (AIJS). CASO CLÍNICO: Se presenta el caso de una niña de 23 meses con fiebre de 6 días de evolución, hiperemia conjuntival, exantema y edema en el dorso de manos y pies. Inicialmente se descartó una enfermedad infecciosa y posteriormente se orientó como enfermedad de Kawasaki. Se realizó ecocardiografía, que resultó normal, y se iniciaron gammaglobulinas endovenosas e ibuprofeno, sin objetivarse una respuesta clínica. El estudio de autoanticuerpos resultó negativo. Progresivamente presentó artralgias, hepatoesplenomegalia y derrame pleural. Analíticamente destacaba anemia, trombocitopenia, leucocitosis y elevación de los reactantes de fase aguda (RFA). Bajo la sospecha de SAM se realizó aspirado de médula ósea sin objetivarse signos de hemofagocitosis ni malignidad. Se inició tratamiento con corticosteroides a dosis altas con mejoría del estado general, pero persistiendo fiebre, artralgias, leucocitosis y RFA aumentados. Se orientó como debut de AIJS asociado a SAM, por lo que se añadió al tratamiento la anti-IL-1 (anakinra). A las 48 horas desapareció la fiebre y presentó mejoría clínica y de los parámetros inflamatorios y de activación macrofágica. COMENTARIOS: El SAM es una enfermedad potencialmente mortal y puede ser el debut de una enfermedad sistémica como la AIJS. Conocer los criterios clínicos y analíticos de las dos entidades es fundamental para su diagnóstico precoz. El tratamiento con corticosteroides y con anti-IL-1 suele ser muy eficaz

INTRODUCTION: The macrophage activation syndrome (MAS) is a hemophagocytic lymphohystiocytosis developing in the context of a rheumatologic disease and it is commonly associated to systemic juvenile idiopathic arthritis (sJIA). CASE REPORT: A 23-month-old child was admitted with a six-day history of fever, conjunctival hyperemia, rash, and hand and foot edema. An infectious disease process was first ruled out, and Kawasaki disease was then suspected. The echocardiogram did not show abnormalities, and intravenous gamma globulin and ibuprofen were administered, without clinical response. The autoantibody screening was negative. The patient progressively developed arthralgias, hepatosplenomegaly and pleural effusion. Blood tests showed anemia, thrombocytopenia, leukocytosis, and elevated inflammatory markers. MAS was suspected, and bone marrow aspirate was performed, which showed no signs of hemophagocytosis or malignancy. Treatment with high-dose corticosteroids was started, resulting in improvement of the general condition of the patient, but with persistence of fever, joint pain, leukocytosis, and elevated inflammatory markers. sJIA-associated MAS was suspected, and interleukin-1-receptor antagonist (anakinra) was started, with significant clinical improvement, decrease in inflammatory markers, and resolution of the fever in 48 hours. COMMENTS: MAS is a life-threatening illness that can present as the first sign of sJIA. It is important to know the diagnostic criteria of both entities for early diagnosis. Treatment with corticosteroids and anti-IL-1 is very effective

Nen de 3 anys amb pàpula periunguial de 15 dies d'evolució / No disponible

No disponible

Maneig del traumatisme cranioencefàlic a urgències. Són necessàries les proves d'imatge? / Manejo del traumatismo craneoencefálico en urgencias. ¿Son necesarias las exploraciones de imagen? / Management of brain trauma in the emergency room: Are imaging studies required?

Fonament: El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és una entitat freqüent en l'edat pediàtrica. El risc de l'ús d'exploracions que sotmeten el pacient a radiació durant la seva valoració inicial fa necessari determinar quins pacients obtindran un benefici diagnòstic amb aquestes exploracions. Objectiu: Revisar el maneig dels infants amb TCE atesos a urgències valorant la utilització d'exploracions complementàries i l'eficàcia en detectar fractures cranials o lesions intracranials. Mètode: Estudi retrospectiu dels pacients diagnosticats de TCE a urgències d'un hospital terciari entre maig i setembre de 2013. Es va fer un estudi descriptiu de dades epidemiològiques, clíniques i exploracions complementàries i un de comparatiu valorant les diferències teòriques resultants d'aplicar tres protocols: protocol de l'hospital mateix (A), protocol de la Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques (SEUP) (B) i maneig del pacient amb TCE lleu proposat per l'American Academy of Pediatrics i el grup de Schutzman et al. (C). Resultats: De 377 pacients estudiats, es van fer radiografies de crani (RxC) a 208 ( 55%) i tomografies cranials (TC)a 49 (13%). Si s'hagués aplicat el protocol B, s'hauria reduït el nombre d'RxC (104; 28%) i augmentat el de TC (61; 16%). Utilitzant el protocol C s'haurien fet menys RxC (3; 1%) i menys TC (31; 8%). El 4,2% dels pacients van presentar fractura cranial i l'1,5% hematoma intracranial (0,5% ambdues). Aplicant estrictament cada protocol per separat s'hauria observat la mateixa taxa d'error diagnòstic. Conclusions: No hi ha diferències entre els protocols pel que fa a l'eficàcia diagnòstica, malgrat les diferències en les exploracions d'imatge fetes, i això fa concloure que cal promoure protocols que redueixin l'exposició a la radiació

Fundamento: El traumatismo craneoencefálico (TCE) es una entidad frecuente en la edad pediátrica. El riesgo del uso de exploraciones que someten al paciente a radiación durante su valoración inicial hace necesario determinar qué pacientes obtendrán un beneficio diagnóstico con estas exploraciones. Objetivo: Revisar el manejo de los niños con TCE atendidos en urgencias valorando la utilización de exploraciones complementarias y la eficacia en detectar fracturas craneales o lesiones intracraneales. Método: Estudio retrospectivo de los pacientes diagnosticados de TCE en urgencias de un hospital terciario entre mayo y septiembre de 2013. Se realizó un estudio descriptivo de datos pidemiológicos, clínicos y exploraciones complementarias y uno de comparativo valorando las diferencias teóricas resultantes de aplicar tres protocolos: protocolo del propio hospital (A), protocolo de la Sociedad Española de Urgencias Pediátricas (SEUP) (B) y manejo del paciente con TCE leve propuesto por la American Academy of Pediatrics y el grupo de Schutzman et al. (C). Resultados: De 377 pacientes estudiados, se realizaron radiografías de cráneo (RxC) en 208 (55%) y tomografías craneales (TC) en 49 (13%). De haberse aplicado el protocolo B, se hubiera reducido el número de RxC (104; 28%) con aumento de TC (61; 16%). Utilizando el protocolo C se hubieran realizado menos RxC (3; 1%) y menos TC (31; 8%). El 4,2% de los pacientes presentaron fractura craneal y el 1,5% hematoma intracraneal (0,5% ambas). Aplicando estrictamente cada protocolo por separado se hubiera observado la misma tasa de fallo diagnóstico. Conclusiones: No existen diferencias entre los protocolos en cuanto a su eficacia diagnóstica a pesar de las diferencias en las xploraciones de imagen realizadas. Este hecho nos hace concluir que es necesario promocionar protocolos que reduzcan la exposición a radiación

Background: Traumatic brain injury (TBI) is a common entity in the pediatric age. The risk associated with radiation exposure makes it necessary to determine which patients will benefit from brain imaging. Objective: To review the management of children with TBI in the emergency department of a tertiary hospital. Method: Retrospective study of patients seen between May and September 2013. Two studies were performed. The first was a descriptive study of the epidemiological, clinical, and diagnostic data. In the second study, we compared the potential differences resulting from applying three separate diagnostic algorithms: the hospital's own protocol (A), the protocol of the Spanish Society of Paediatric Emergency Medicine (SEUP)(B), and the guidelines proposed by the American Academy of Pediatrics and Schutzman et al. for the management of mild TBI (C). Results: Of 377 patients studied, skull radiographs were performed in 208 (55%) and head CT scans in 49 (13%). Had the B protocol been applied, the number of skull radiographs would have been reduced (104; 28%), with an increase in the number of head CT scans (61; 16%). Using protocol C, less skull radiographs (3; 1%) and head CT scans (31; 8%) would have been performed. 4.2% of patients were diagnosed with a skull fracture, 1.5% were found to have an intracranial hematoma, and 0.5% had both. The strict application of each protocol separately would have resulted in the same diagnostic failure rate. Conclusions: No differences in diagnostic rates were found between the three protocols despite the different recommendations for diagnostic imaging studies. Thus, the application of protocols that reduce radiation exposure should be recommended