Governance of Access in Biobanking: The Case of Telethon Network of Genetic Biobanks.

The discussion concerning the measure of the quality of a biobank should focus not only on the number of stored samples and their quality but also on the assessment of their access arrangements and governance. This article aims at contributing to the ongoing debate on samples and data access governance in biobanking by presenting the case of the Telethon Network of Genetic Biobanks (TNGB). We attempt to contribute to the need for clear and available access criteria and harmonization in access arrangements to maximize the influence of biobanks in the progress of biomedical research. We reviewed all the sample requests submitted to the TNGB from 2008 to 2020, focusing on those rejected by the Access Committee and the reasons behind the rejections. The analysis of the reasons behind the rejected requests allowed us to analyze how those relate to the issues of scientific misconduct, prioritization, and noncompliance with the biobank's mission. We discuss those issues in light of the actions and motivations used by TNGB in the access decision-making process. Based on this analysis, we suggest that a cross-implementation of a checklist for access assessment would improve the whole access process, ensuring a more transparent and smoother governance. Finally, we conclude that the TNGB's Charter and approach toward access governance could contribute as an important reference point to deal with the issues that have emerged in the international discussion on the topic.

Regulating biobanks: an ethical analysis of the Spanish law and the new challenges of the bigdata-driven biomedical research / Regulando los biobancos: un análisis ético de la ley española y los nuevos retos de la investigación biomédica con datos masivos

In the European landscape, Spain represents a positive reference point when it comes to biobank regulation. Indeed, at the beginning of XXI century, the Spanish legislation has promptly responded to challenges posed by new biotechnologies and advances in genomics in the field of biomedical research by enacting in 2007 the Ley de Investigación Biomédica in order to keep up with the paradigm shift. Over the past 10 years, this Spanish framework along with the Real Decreto 1716/2011 has hold the merit to tackle the most controversial ethical issues related to use of human samples and personal data in biomedical research and biobanking (e.g. broad consent, secondary uses, governance, etc.). However, today the regulation of biomedical research and biobanks has to deal with big data, artificial intelligence and data-intensive research which have brought a number of challenges and controversies. The aim of this paper is two-fold. First, I will analyse from an ethical point of view the merits of Spanish regulation on biobanking in order to draw some lessons for the still unregulated situation in other Member States. Secondly, I will discuss the big data paradigm shift in biomedical research and question if the ethical and legal framework introduced the Spanish law at the beginning of the century is still able to hold the ground with the new contextual and societal challenges. In this respect, I will identify some opportunities for implementation and suggest strategies to achieve them in the specific context of biobanks (AU)

En el panorama europeo, España representa un punto de referencia positivo en lo que respecta a la regulación de los biobancos. De hecho, a principios del siglo XXI, la legislación española ha respondido rápidamente a los retos planteados por los avances de la biotecnología y la genómica en el campo de la investigación biomédica mediante la promulgación en 2007 de la Ley de Investigación Biomédica para mantenerse al día con el cambio de paradigma. Durante los últimos 10 años, este marco español junto con el Real Decreto 1716/2011 ha tenido el mérito de abordar las cuestiones éticas más controvertidas relacionadas con los biobancos. Sin embargo, hoy la regulación de la investigación biomédica y los biobancos tiene que lidiar con la inteligencia artificial e investigaciones con gran cantidad de datos que han planteado una serie de desafíos y controversias. El objetivo de este artículo es doble. En primer lugar, analizaré desde un punto de vista ético los méritos de la regulación española sobre biobancos con el fin de extraer algunas lecciones de la situación aún no regulada en otros Estados miembros. En segundo lugar, trataré el cambio de paradigma en la investigación biomédica y me preguntaré si el marco ético y legal que introdujo la ley española a principios de siglo todavía es capaz de mantenerse firmeante los nuevos desafíos contextuales y sociales. En este sentido, identificaré algunas oportunidades de implementación y sugeriré estrategias para lograrlas en el contexto específico de los biobancos (AU)

En el panorama europeu, Espanya representa un punt de referència positiu pel que fa a la regulació dels biobancs. De fet, a principis del segle XXI, la legislació espanyola ha respost ràpidament als reptes plantejats pels avanços de la biotecnologia i la genòmica en el camp de la recerca biomèdica mitjançant la promulgació en 2007 de la Llei de Recerca Biomèdica per a mantenir-se al dia amb el canvi de paradigma. Durant els últims 10 anys, aquest marc espanyol juntament amb el Reial decret 1716/2011 ha tingut el mèrit d'abordar les qüestions ètiques més controvertides relacionades amb els biobancs. No obstant això, avui la regulació de la recerca biomèdica i els biobancs ha de bregar amb la intel·ligència artificial i recerques amb gran quantitat de dades que han plantejat una sèrie de desafiaments i controvèrsies. L'objectiu d'aquest article és doble. En primer lloc, analitzaré des d'un punt de vista ètic els mèrits de la regulació espanyola sobre biobancs amb la finalitat d'extreure algunes lliçons de la situació encara no regulada en altres Estats membres. En segon lloc, tractaré el canvi de paradigma en la recerca biomèdica i em preguntaré si el marc ètic i legal que va introduir la llei espanyola a principis de segle encara és capaç de mantenir-se ferm davant els nous desafiaments contextuals i socials. En aquest sentit, identificaré algunes oportunitats d'implementació i suggeriré estratègies per a aconseguir-les en el context específic dels biobancs (AU)

Regulating genome editing technologies: a comparison of expert recommendations in the U.K. and in the U.S.A.

The present paper aims to inform the bioethical debate on the regulation of human genome editing technologies with a specific focus on the role of scientific experts and their interactions with the general public in the formulation of policy. It reviews and compares two of the major contributions to this debate in the U.K. and in the U.S.A., comparing expert approaches towards regulation on genome editing technologies. The results of this analysis offer important lessons that should be appreciated in building an international regulatory framework. On the basis of these results, I conclude that the experts should embrace a socially responsible approach and encourage active public engagement.