Your browser doesn't support javascript.
loading
Show: 20 | 50 | 100
Results 1 - 2 de 2
Filter
Add more filters










Database
Publication year range
1.
Med. intensiva (Madr., Ed. impr.) ; 47(8): 427-436, ago. 2023.
Article in Spanish | IBECS | ID: ibc-223938

ABSTRACT

Objetivo Analizar los factores asociados a la activación del equipo de asistencia al trauma grave (EATG) en pacientes que ingresan en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI), medir su repercusión en los tiempos de asistencia, y analizar los grupos de pacientes según activación y nivel de afectación anatómica. Diseño Estudio de cohortes prospectivo del trauma grave que ingresan en UCI. Desde junio 2017 a mayo 2019. Factores de riesgo de la activación analizados con regresión logística y árbol de clasificación tipo CART. Ámbito UCI hospital de segundo nivel. Pacientes Pacientes ingresados de forma consecutiva. Intervenciones Ninguna. Variables de intereses principales Activación del EATG. Variables demográficas. Puntuación de la gravedad de la lesión (ISS), intencionalidad, mecanismo, tiempos de asistencia, complicaciones evolutivas y mortalidad. Resultados Ingresaron un total de 188 pacientes (46,8% de activación EATG), edad mediana de 52 (37-64) años (activados 47 (27-62) vs. no activados 55 (42-67) p = 0,023), varones 84,0%. No diferencias en la mortalidad según activación. El modelo logístico encuentra como factores: la atención (16,6 [2,1-13,2]) e intubación prehospitalaria (4,2 [1,8-9,8]) y, la lesión grave de extremidades inferiores (4,4 [1,6-12,3]). Padecer una caída accidental (0,2 [0,1-0,6]) hace menos probable la activación. El modelo CART selecciona el tipo de mecanismo del traumatismo y es capaz de separar los traumatismos de alta y baja energía. Conclusiones Los factores asociados con activación del ETAG fueron la atención prehospitalaria, requerir intubación previa, mecanismos de alta energía y lesiones graves de extremidades inferiores. Menores tiempos de asistencia si activación sin influir en la mortalidad. Debemos mejorar la activación en pacientes mayores con traumatismos de baja energía y sin atención prehospitalaria (AU)


Objective To analyse the factors associated with the activation of the severe trauma care team (STAT) in patients admitted to the ICU, to measure its impact on care times, and to analyse the groups of patients according to activation and level of anatomical involvement. Design Prospective cohort study of severe trauma admitted to the ICU. From June 2017 to May 2019. Risk factors for the activation of the STAT analysed with logistic regression and CART type classification tree. Setting Second level hospital ICU. Patients Patients admitted consecutively. Interventions No. Main variables of interest STAT activation, demographic variables, injury severity (ISS), intentionality, mechanism, assistance times, evolutionary complications, and mortality. Results A total of 188 patients were admitted (46.8% of STAT activation), median age of 52 (37–64) years (activated 47 (27–62) vs. not activated 55 (42–67), p = 0.023), males 84.0%. No difference in mortality according to activation. The logistic model finds as factors: care (16.6 (2.1–13.2)) and prehospital intubation (4.2 (1.8–9.8)) and severe lower extremity injury (4.4 (1.6–12.3)). Accidental fall (0.2 (0.1–0.6)) makes activation less likely. The CART model selects the type of trauma mechanism and can separate high and low energy trauma. Conclusions Factors associated with STAT activation were prehospital care, requiring prior intubation, high-energy mechanisms, and severe lower extremity injuries. Shorter care times if activated without influencing mortality. We must improve activation in older patients with low-energy trauma and without prehospital care (AU)


Subject(s)
Humans , Male , Female , Adult , Middle Aged , Aged , Intensive Care Units , Multiple Trauma/therapy , Patient Care Team , Trauma Severity Indices , Prospective Studies , Cohort Studies
2.
Pediatr. catalan ; 82(1): 19-21, Gener - Març 2022. ilus
Article in Catalan | IBECS | ID: ibc-210593

ABSTRACT

Introducció. L’accident ofídic és un motiu d’hospitalitzacióa Catalunya, sobretot en època estival. Tot i que és unmotiu d’ingrés infreqüent, presenta una mortalitat no negligible. Sobre la base d’un cas clínic, se’n revisa el maneig iel tractament, sovint desconegut.Cas clínic. Pacient de 12 anys ingressada per accident ofídic i reacció al verí amb afectació cutània local i analítica.Necessita ingrés a la unitat de cures intensives, administració de sèrum antiofídic i dessensibilització a aquestabans de l’administració subcutània.Comentaris. Es presenta el cas amb l’objectiu de revisar els criteris d’ingrés, les proves analítiques i els criteris d’administració (via i dosi) del sèrum antiofídic. (AU)


Introducción. El accidente ofídico es un motivo de hospitalizaciónen Cataluña, sobre todo en época estival. Aunque es un motivo deingreso infrecuente, presenta una mortalidad no despreciable. Enbase a un caso clínico, se intenta revisar su manejo y tratamiento,a menudo desconocido.Caso clínico. Paciente de 12 años ingresada en el centro por accidente ofídico y reacción al veneno con afectación cutánea local yanalítica. Precisa ingreso hospitalario en unidad de cuidados intensivos, administración de suero antiofídico y realización de desensibilización a este, antes de su administración subcutánea.Comentarios. Se presenta el caso con el objetivo de revisar loscriterios de ingreso, pruebas analíticas y criterios de administración (vía y dosis) del suero antiofídico. (AU)


Introduction. Ophidic accidents are a cause for hospitalization inCatalonia, especially during summer. Despite their rarity, mortalityrate is not negligible. In this report we review the management ofophidic accidents.Case report. A 12-year-old patient was admitted to the hospital dueto an ophidic accident with severe local reaction to the venom,together with laboratory alterations, who required hospitalization in the intensive care unit and administration of antiophidic serumwith previous desensitization.Comments. The case is presented with the aim of reviewing theadmission criteria, laboratory tests and administration criteria(route and dose) of the antiophidic serum. (AU)


Subject(s)
Humans , Female , Child , Viper Venoms/adverse effects , Antivenins , Snake Bites/diagnosis , Snake Bites/drug therapy , Snake Bites/therapy
SELECTION OF CITATIONS
SEARCH DETAIL
...