Digitalización de la comunicación y atención a personas LGBTIQ+: dos conflictos éticos emergentes para la Psicología en la Atención Primaria de Salud chilena / Digitalització de la comunicació i atenció a persones LGBTIQ+: dos conflictes ètics emergents per a la psicologia en l'Atenció Primària de Salut xilena / Digitalization of communication and attention to LGBTIQ+ people: Two emerging ethical conflicts for psychology in Chilean Primary Health Care

El artículo analiza los conflictos éticos detectados por Psicólogas/os en la Atención Primaria de Salud en Chile, centrando la descripción y análisis en los percibidos como emergentes, a través de un estudio cualitativo, tipo exploratorio-descriptivo. Dos fueron los principales conflictos identificados: a) resguardo de información sensible en ficha clínica electrónica y b) atención a personas LGBTIQ+ sin capacitación correspondiente. El estudio transparenta la importancia de visibilizar demandas incipientesen salud pública a través de las perspectivas de los propios profesionales, dotándoles de notoriedad para avanzar en su priorización y resolución. Explorar la dimensión ética es relevante para el ejercicio de la psicología contemporánea, porque da cuenta de las necesidades de la sociedad, permitiendo incluso anticiparse a ellas.(AU)

L'article analitza els conflictes ètics detectats pels psicòlegs en l'Atenció Primària de Salut a Xile, centrant-se en la descripció i anàlisi dels que es perceben com a emergents mitjançant un estudi qualitatiu de tipus exploratori-descriptiu. Es van identificar dos conflictes principals: a) la protecció de la informació sensible en els registres clínics electrònics i b) l'atenció a persones LGBTIQ+ sense la formació adequada. L'estudi destaca la importància de fer visibles les demandes incipients en la salut pública a través de les perspectives dels mateixos professionals, donant-los rellevància per avançar en la seva prioritat i resolució. Explorar la dimensió ètica és rellevant per a l'exercici de la psicologia contemporània, ja que reflecteix les necessitats de la societat, fins i tot permetent anticipar-se a elles.(AU)

The article analyzesthe ethical conflicts detected by psychologists in Primary Health Care in Chile, centering the description and analysis on those perceived as emerging, through an exploratory-descriptive qualitative study. There were two main conflicts identified: a) safeguarding of sensitive information in electronic clinical records and b) healthcare for LGBTIQ+ persons without the corresponding qualification. The study illustrates the importance of highlighting developing demands in public healthcare through the perspectives of the professionals themselves, providing the demands with notoriety in order to advance in their prioritization and resolution. Exploring the ethical dimension is relevant for contemporary psychology practice because it accounts for the needs of society, even making it possible to anticipate them.(AU)

Derechos y deberes de información: el rol de la atención primaria de salud en la implementación de la ley que despenaliza la interrupción voluntaria del embarazo en tres causales en Chile / Drets i deures d'informació: el rol de l'atenció primària de salut en la implementació de la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l'embaràs en tres causals a Xile / The right to information: The role of Primary Health Care in theimplementation of the Abortion Law in Chile

Este artículo presenta los resultados de una investigación cualitativa que indagasobre la implementación de la ley de interrupción del embarazo que despenalizó elaborto en tres causales específicas en Chile en 2017 (Ley 21.030) y el rol que laatención primaria de salud (APS) en la Región Metropolitana de Chile. Serealizaron 19 entrevistas a personal de la salud de la APS y del nivel secundariode atención en la Región Metropolitana además de dos personas del Ministerio deSalud.El cambio de régimen de penalización total a uno de despenalización por causalesexige capacitación a los equipos de salud e información a la población. Loshallazgos revelan que la falta de información y capacitación formal al personalsanitario constituye un obstáculo para el ejercicio de los derechos de las mujeresque otorga la ley, produciéndose un efecto cascada, en que las mujeres nocuentan con la información suficiente para ejercer sus derechos. A ello se suma,una disposición en la ley que produce confusión entre profesionales sobrepublicidad e información sobre los servicios. Se analizan los resultados a partir deestándares normativos nacionales e internacionales respecto a la obligación deinformar, y el derecho a ser informado en contexto de prestaciones sanitarias relativas al aborto.(AU)

Es va realitzar un estudi exploratori a través d'una enquesta a Comitès d'Ètica a països d'Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana, per rellevar la seva situació davant d'emergències sanitàriesi consultar els dilemes ètics enfrontats a les investigacions per a COVID-19. S'obtingueren respostes de 106 comitès, pertanyents a 14 països. Només el 24% va respondre que existia una xarxa de comunicació eficient i efectiva entre comitès, prèvia a la pandèmia. El 45% va respondre que no existien a la seva regió comitès específics per avaluar projectes vinculats a emergències sanitàries amb anterioritat a la pandèmia. El percentatge de CEI que disposava de procediments previs per avaluar investigacions ensituacions d'emergències sanitàries va ser només de 7%, si bé el 52% estava en procés d'elaboració arran de la pandèmia. El percentatge de CEI que va considerar raonable un temps inferior a 5 dies per a l'avaluació de projectes de recerca va variar en virtut del disseny: 32% per als estudis observacionals i 12% per als assaigs clínics amb drogues o amb vacunes.Els tres problemes ètics principals identificats als estudis per a COVID van estar relacionats amb el consentiment informat, els aspectes metodològics i la poca informació prèvia o manca d'evidència per als productes de recerca. Considerem que cal reformular la manera de pensar els problemes ètics de les emergències cap a un abordatge global, amb un enfocament preventiu, on les xarxes de col·laboració entre els CEI haurien de convertir-se en regla.(AU)

This article presents the results of a qualitative research that inquiriesabout theimplementation of the law on termination of pregnancy that decriminalized abortionon three specific grounds in Chile in 2017 (Law 21.030) and the role of primaryhealth care (PHC) in the Metropolitan Region of Chile. Nineteen interviews wereconducted with PHC and secondary level of care health professionals in addition totwo officials from the Ministry of Health. The change from a regime of totalcriminalization to one of decriminalization by cause requires training for healthteams and information for the population.The findings reveal that the lack ofinformation and formal training for health personnel constitutes an obstacle to theexercise of women's rights under the law, producing a cascade effect in whichwomen do not have sufficient information to exercise their rights. In addition, thereis a provision in the law that causes confusion among professionals aboutadvertising and information on services.The results are analyzed on the basis ofnational and international normative standards regarding the obligation to informand the right to be informed in the context of health services related to abortion.(AU)