ABSTRACT
El Tribunal Supremo admitela reclamación de la paternidad biológica y el expediente de adopción como procedimientos idóneos para el reconocimiento de la filiación derivada de una gestación por sustitución celebrada en el extranjero, al mismo tiempo que deniega su reconocimiento cuando haya sido reclamada mediante la solicitud de la transcripción del certificado registral extranjero o por posesión de estado. Esta doctrina es compatible con la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos que obliga a los Estados a reconocer la filiación derivada de una gestación por sustitución cuando exista un vínculo genético entre el menor y los padres de intención, así como a proteger el interés superior del menor cuando exista vida familiar. Esta doctrina jurisprudencial pretende proteger los derechos de la madre gestante y el interés superior del menor; sin embargo, una protección eficaz de ambos solo puede venir desde un convenio de derecho internacional privado que regule los requisitos para el reconocimiento de la filiación por parte de aquellos Estados que niegan validez a los contratos de gestación por sustitución, de manera que los derechos humanos y el interés superior del menor sean garantizados.(AU)
The Supreme Court admits the claim of biological paternity and the adoption file as suitable procedures for the recognition of the filiation derived from a surrogacy carried out abroad, at the same time that it denies its recognition when it has been claimed through the application of the transcript of the foreign registry certificate or by possession of state. This doctrine is compatible with the case of law of the European Court of Human Rights, which obliges States to recognize the filiation derived from surrogacy when there is a genetic link between the minor and the intended parents, as well as to protect the best interests of the minor, when there is family life. This jurisprudential doctrine seeks to protect the rights of the surrogate mother and the best interests of the minor; however, effective protection of both can only come from a private international law agreement that regulates the requirements for the recognition of filiation by those States that deny validity to surrogacy contracts, so that human rights and the best interests of the minor are guaranteed.(AU)
El Tribunal Suprem admet la reclamació de la paternitat biològica i lexpedient dadopció com a procediments idonis per al reconeixement de la filiació derivada d una gestació per substitució celebrada a l estranger, al mateix temps que desestima el seu reconeixement quan hagi estat reclamada mitjançant la sol· licitud de la transcripció del certificat registral estranger o per possessió d‟estat. Aquesta doctrina és compatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que obliga els Estats a reconèixer la filiació derivada d'una gestació per substitució quan hi hagi un vincle genètic entre el menor i els pares d'intenció, així com protegir l'interès superior del menor quan hi hagi vida familiar. Aquesta doctrina jurisprudencial vol protegir els drets de la mare gestant i l'interès superior del menor; tanmateix, una protecció eficaç de tots dos només pot venir des d'un conveni de dret internacional privat que reguli els requisits per al reconeixement de la filiació per part dels Estats que neguen validesa als contractes de gestació per substitució, de manera que els drets humans i l'interès superior del menor siguin garantits.(AU)
