ABSTRACT
O presente artigo discute os avanços e desafios das tecnologias de monitoramento em saúde de pessoas idosas e suas implicações na privacidade e confidencialidade dos dados coletados. Trata-se de estudo exploratório, fundamentado na literatura, com síntese narrativa. O texto contextualiza as demandas decorrentes do envelhecimento populacional e o uso de sensores e de outros dispositivos eletrônicos no monitoramento de atividades diárias de pessoas idosas em ambientes internos e externos. É importante ressaltar que os benefícios oferecidos pelas tecnologias não devem comprometer a privacidade e a confidencialidade dos dados. Para garantir isso, é necessário aprimorar os mecanismos regulatórios, estabelecendo padrões de segurança e princípios éticos para a proteção de dados pessoais, respeitando a privacidade e a confidencialidade dos dados.(AU)
L'article present discuteix els avenços i reptes de les tecnologies de monitoratge en salut de les persones majors i les seves implicacions en la privacitat i confidencialitat de les dades recopilades. Es tracta d'un estudi exploratori, fonamentat en la literatura, amb una síntesi narrativa. El text contextualitza les demandes derivades de l'envelliment de la població i l'ús de sensors i d'altres dispositius electrònics en el monitoratge de les activitats quotidianes de les persones majors en ambients interns i externs. És important destacar que els beneficis oferts per les tecnologies no han de comprometre la privacitat i la confidencialitat de les dades. Per garantir-ho, és necessari millorar els mecanismes reguladors, establint estàndards de seguretat i principis ètics pera la protecció de dades personals, respectant la privacitat i la confidencialitat de les dades.(AU)
El presente artículo discute los avances y desafíos de las tecnologías de monitorización en salud de personas mayores y sus implicaciones en la privacidad y confidencialidad de los datos recolectados. Se trata de un estudio exploratorio, fundamentado en la literatura, con síntesis narrativa. El texto contextualiza las demandas derivadas del envejecimiento poblacional y el uso de sensores y otros dispositivos electrónicos en la monitorización de actividades diarias de personas mayores en ambientes internos y externos. Es importante resaltar que los beneficios ofrecidos por las tecnologías no deben comprometer la privacidad y confidencialidad de los datos. Para garantizar esto, es necesario mejorar los mecanismos reguladores, estableciendo estándares de seguridad y principios éticos para la protección de datos personales, respetando la privacidad y confidencialidad de los dato.(AU)
This article discusses the advances and challenges of health monitoring technologies for elderly individuals and their implications on the privacy and confidentiality of collected data. It is an exploratory study grounded in the literature, with a narrative synthesis. The text contextualizes the demands arising from the aging population and the use of sensors and other electronic devices in monitoring daily activities of elderly people in both indoor and outdoor environments. It is important to emphasize that the benefits offered by these technologies should not compromise the privacy and confidentiality of the data. To ensure this, it is necessary to enhance regulatory mechanisms by establishing security standards and ethical principles for the protection of personal data, while respecting privacy and data confidentiality.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Aged , Public Health Surveillance , Confidentiality , Information Technology , Telemedicine , BioethicsABSTRACT
O presente artigo está voltado às questões referentes aos direitos reprodutivos e ao parto cesárea das mulheres em Moçambique. O objetivo foi analisar as ações/estratégias governamentais e não governamentais que visem a efetivação dos direitos reprodutivos das mulheres submetidas ao parto cesárea em Moçambique, discutindo sobre as fragilidades que configuram a violação desses direitos. Para tanto, foi realizada uma revisão integrativa da literatura nas bases de dados Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science e DOAJ a partir da combinação dos descritores cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Depois de aplicadas as estratégias de inclusão e exclusão, resultaram 13 artigos elegíveis para elaboração do presente estudo. Os resultados apontam para a falta de aplicabilidade das ações governamentais que, apesar de existirem, ainda são ineficazes para que as mulheres de Moçambique tenham seus direitos reprodutivos garantidos e assistidos.(AU)
Aquest article es centra en qüestions relacionades amb els drets reproductius i el part per cesària de les dones a Moçambic. L'objectiu era analitzar les accions/estratègies tant governamentalscom no governamentals que busquen l'efectivitat dels drets reproductius de les dones sotmeses a cesària a Moçambic, discutint les debilitats que constitueixen la violació d'aquests drets. Per fer-ho, es va realitzar una revisió integradora de la literatura a les bases de dades Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science i DOAJ a partir de la combinació dels descriptors cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Després d'aplicar les estratègies d'inclusió i exclusió, es van obtenir 13 articles elegibles per a l'elaboració del present estudi. Els resultats assenyalen la manca d'aplicabilitat de les accions governamentals que, malgrat existir, encara són ineficaços per garantir i atendre els drets reproductius de les dones a Moçambic.(AU)
El presente artículo se centra en cuestiones relacionadas con los derechos reproductivos y el parto por cesárea de las mujeres en Mozambique. El objetivo fue analizar las acciones/estrategias gubernamentales y no gubernamentales que buscan la efectividad de los derechos reproductivos de las mujeres sometidas a cesárea en Mozambique, discutiendo las debilidades que constituyen la violación de estos derechos. Para ello, se realizó una revisión integradora de la literatura en las bases de datos Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science y DOAJ a partir de la combinación de los descriptores cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. Después de aplicar las estrategias de inclusión y exclusión, se obtuvieron 13 artículos elegibles para la elaboración del presente estudio. Los resultados señalan la falta de aplicabilidad de las acciones gubernamentales que, a pesar de existir, aún son ineficaces para garantizary atender los derechos reproductivos de las mujeres en Mozambique.(AU)
This article addresses issues related to reproductive rights and cesarean delivery for women in Mozambique. The objective was to analyze governmental and non-governmental actions / strategies aimed at the realization of the reproductive rights of women submitted to cesarean delivery in Mozambique, discussing the weaknesses that constitute the violation of these rights. To this end, an integrative literature review was carried out in the Elsevier, GALE, PubMed, Web of Science and DOAJ databases based on the combination of the descriptors cesarean section OR reproductive rights AND Mozambique. After applying the inclusion and exclusion strategies, 14 articles were eligible for the preparation of this study. The results point to the lack of applicability of government actions that, although they exist, are still ineffective for women in Mozambique to have their reproductive rights fully guaranteed and assisted.(AU)
Subject(s)
Humans , Female , Health Policy , Reproductive Rights , Cesarean Section , 17627 , Bioethics , MozambiqueABSTRACT
Lestigma que pateixen les persones amb diagnòstics de salut mental és quelcom freqüent dins làmbit sanitari. Entitats i campanyes de lluita contra lestigma han centrat els seus esforços en la disminució de la discriminació en aquest àmbit. La figura de lactivista és fonamental per tal de que les pròpies persones que han experimentat aquest estigma siguin protagonistes daquest canvi.El nostre objectiu en aquest estudi ha estat aprofundir en lexperiència que les i els activistes contra lestigma en salut mental tenen en participar en accions de sensibilitza-ció al context sanitari. Hem realitzat una anàlisi temàtica dentrevistes semiestructurades a cinc activistes. Shan identificat dos blocs temàtics: Estigma i Activisme. El bloc dEstigma consta dels temes Prejudicis, Conductes discriminatòries i Autoestigma, mentre que el bloc dActivisme està compost pels temes Efectes positius, Estratègies i Impacte. El present estudi ens ha permès conèixer en profunditat les experiències subjectives destigma dins làmbit sani-tari a través de lexperiència de les persones participants en campanyes per combatrel i en-tendre per què lactivisme pot ser una estratègia beneficiosa per sensibilitzar els professionals i per al benestar i apoderament dels propis activistes. (AU)
Stigma suffered by people labelled with mental health diagnoses is something frequent within the healthcare context.Anti-stigma organizations and campaigns have focused their efforts on reducing discrimination in this area. The activist figure is fundamental for people who have experienced this stigma to be the protagonists of this change. Our aim in this study has been to deepen the experience that anti-stigma activists in mental health have when participating in actions to raise awareness in the healthcare context. We carried out a thematic analysis of semi-structured interviews conducted with five activists. We identified two thematic blocks: Stigma and Activism. The Stigma block consists of the themes Prejudice, Discriminatory Behav-iours, and Self-Stigma, while the Activism block is composed of the themes Positive Effects, Strategies, and Impact. The present study has allowed us to have deeper knowledge of the subjective experiences of stigma in the healthcare field through the experience of partici-pants in campaigns to combat it, and to understand why activism can be a beneficial strategy to raise awareness among professionals and for the well-being and empowerment of the activ-ists themselves. (AU)
Subject(s)
Humans , Political Activism , Social Stigma , Mental Health , Social DiscriminationABSTRACT
El artículo analiza los conflictos éticos detectados por Psicólogas/os en la Atención Primaria de Salud en Chile, centrando la descripción y análisis en los percibidos como emergentes, a través de un estudio cualitativo, tipo exploratorio-descriptivo. Dos fueron los principales conflictos identificados: a) resguardo de información sensible en ficha clínica electrónica y b) atención a personas LGBTIQ+ sin capacitación correspondiente. El estudio transparenta la importancia de visibilizar demandas incipientesen salud pública a través de las perspectivas de los propios profesionales, dotándoles de notoriedad para avanzar en su priorización y resolución. Explorar la dimensión ética es relevante para el ejercicio de la psicología contemporánea, porque da cuenta de las necesidades de la sociedad, permitiendo incluso anticiparse a ellas.(AU)
L'article analitza els conflictes ètics detectats pels psicòlegs en l'Atenció Primària de Salut a Xile, centrant-se en la descripció i anàlisi dels que es perceben com a emergents mitjançant un estudi qualitatiu de tipus exploratori-descriptiu. Es van identificar dos conflictes principals: a) la protecció de la informació sensible en els registres clínics electrònics i b) l'atenció a persones LGBTIQ+ sense la formació adequada. L'estudi destaca la importància de fer visibles les demandes incipients en la salut pública a través de les perspectives dels mateixos professionals, donant-los rellevància per avançar en la seva prioritat i resolució. Explorar la dimensió ètica és rellevant per a l'exercici de la psicologia contemporània, ja que reflecteix les necessitats de la societat, fins i tot permetent anticipar-se a elles.(AU)
The article analyzesthe ethical conflicts detected by psychologists in Primary Health Care in Chile, centering the description and analysis on those perceived as emerging, through an exploratory-descriptive qualitative study. There were two main conflicts identified: a) safeguarding of sensitive information in electronic clinical records and b) healthcare for LGBTIQ+ persons without the corresponding qualification. The study illustrates the importance of highlighting developing demands in public healthcare through the perspectives of the professionals themselves, providing the demands with notoriety in order to advance in their prioritization and resolution. Exploring the ethical dimension is relevant for contemporary psychology practice because it accounts for the needs of society, even making it possible to anticipate them.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Primary Health Care , Information Technology/ethics , Civil Rights/ethics , Sexual and Gender Minorities/psychology , Inservice Training/ethics , Bioethics , 17627 , Human Rights , Sexual and Gender Minorities/statistics & numerical data , Evaluation Studies as Topic , Epidemiology, Descriptive , ChileABSTRACT
O presente artigo expõe um panorama geral da Tomada de Decisão Compartilhada (TDC), considerada cada vez mais como a melhor forma para envolver os pacientes no processo de decisão sobre seus cuidados em saúde. Contudo, a despeito do amplo reconhecimento internacional, a TDC ainda não se encontra amplamente implementada na prática clínica brasileira, sendo o consentimento informado o modelo de tomada de decisão mais comumente adotado pelos profissionais de saúde. Assim, este trabalho, após esclarecer as definições em torno da TDC, apresenta instrumentos para sua aplicação e as razões pelas quais essa nova forma de tomar decisões deve ser preferível ao consentimento informado.(AU)
L'actual article exposa una visió general de la Presa de Decisions Compartides (PDC), cada vegada més considerada com la millor manera d'involucrar els pacients en el procés de decisió sobre la seva cura sanitària. No obstant això, malgrat el reconeixement internacional ampli, la PDC encara no està àmpliament implementada en la pràctica clínica brasilera, essent el consentiment informat el model de presa de decisions més comunament adoptatpels professionals de la salut. Així, aquest treball, després de clarificar les definicions al voltant de la PDC, presenta instruments per a la seva aplicació i les raons per les quals aquesta nova forma de prendre decisions ha de ser preferible al consentiment informat.(AU)
Este artículo presenta una visión general de la Toma de Decisiones Compartida (TDC), considerada cada vez más como la mejor manera de involucrar a los pacientes en el proceso de toma de decisiones sobre su atencion de salud. Sin embargo, a pesar del amplio reconocimiento internacional, la TDC aún no está ampliamente implementada en la práctica clínica brasileña, siendo el consentimiento informado el modelo de toma de decisiones más comúnmente adoptado por los profesionales de la salud. Así, este trabajo, tras aclarar las definiciones en torno a la TDC, presenta instrumentos para su aplicación y las razones por las que esta nueva forma de tomar decisiones debe ser preferible al consentimiento informado.(AU)
This article presents an overview of Shared Decision Making (SDM), increasingly considered the best way to involve patients in the decision-making process about their health care. However, despite wide international recognition, SDM is still not widely implemented in brazilian clinical practice, with informed consent being the decision-making model most commonly adopted by health professionals. Thus, this work, after clarifying the definitions around SDM, presents instruments for its application and the reasons why this new way of making decisions should be preferable to informed consent.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Decision Making , Informed Consent , 50230 , Patient Rights , Physician-Patient Relations , Bioethics , Bioethical Issues , Ethics, Medical , BrazilABSTRACT
Uno de los principales debates en bioética gira en torno al acceso a la salud de personas migrantes, sin embargo, es difícil encontrar estudios o artículos que consignen las aportaciones concretas que la bioética ha hecho en esta materia. Por esta razón, esta revisión sistemática tiene como objetivo principal identificar los aportes que la bioética ha realizado a la relación entre migración y el derecho humano de acceso a la salud desde el año 2006. Con base en la metodología PRISMA, se realizó una búsqueda de artículos en los repositorios cerrados de Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc y Dialnet, procurando que estos fueran de revistas indexadas. Se excluyeron aquellos que fueron publicados antes del año 2006. En total, se eligieron 13 artículos que fueron sometidos a una lectura detallada para reportar sus resultados y conclusiones. Los hallazgos fueron agrupados en seis categorías y se identificó como principal aportación de esta disciplina la formulación de principios bioéticos que guían la labor médica y científica y que son nociones básicas para elaborar políticas públicas de acceso a la salud. Se considera que los resultados recabados son relevantes para autoridades, profesionales de la salud, científicos y migrantes, así como para la elaboración de nuevos proyectos que retomen el objetivo de esta investigación con otro enfoque.(AU)
Undels principals debats en bioètica gira entorn de l'accés a la salut de les persones migrants, però és difícil trobar estudis o articles que recullin les contribucions concretes que la bioètica ha fet en aquesta matèria. Per aquesta raó, aquesta revisió sistemàtica té com a objectiu principal identificar les aportacions que la bioètica ha fet a la relació entre migració i el dret humà d'accés a la salut des de l'any 2006. Basant-se en la metodologia PRISMA, es va dur a terme una cerca d'articles als repositoris tancats de Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc i Dialnet, procurant que aquests fossin de revistes indexades. Es van excloure aquells que van ser publicats abans de l'any 2006. En total, es van seleccionar 13 articles que van ser sotmesos a una lecturadetallada per informar els seus resultats i conclusions. Les troballes es van agrupar en sis categories i es va identificar com a principal aportació d'aquesta disciplina la formulació de principis bioètics que guien la tasca mèdica i científica i que sónnocions bàsiques per elaborar polítiques públiques d'accés a la salut. Es considera que els resultats recopilats són rellevants per a les autoritats, professionals de la salut, científics i migrants, així com per a l'elaboració de nous projectes que reprenen l'objectiu d'aquesta investigació amb una altra perspectiva.(AU)
One of the main debates in bioethics revolves around access to health care for migrants; however, it is difficult to find studies or articles that record the concrete contributions that bioethics has made in this area. For this reason, the main objective of this systematic review is to identify the contributions that bioethics has made to the relationshipbetween migration and the human right of access to health since 2006. Based on the PRISMA methodology, a search for articles was carried out in the closed repositories of Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc and Dialnet, ensuring that these were from indexedjournals. Articles published before 2006 were excluded. In total, 13 articles were selected and subjected to a detailed reading in order to report their results and conclusions. The findings were grouped into six categories and the main contribution of this discipline was identified as the formulation of bioethical principles that guide medical and scientific work and are basic notions for developing public policies on access to health. The results obtained are considered relevant for authorities, health professionals, scientists and migrants, as well as for the development of new projects that take up the objective of this research with a different approach.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , 17627/ethics , Human Migration/legislation & jurisprudence , Health Services Accessibility/ethics , Health Policy , Research , Human Rights , Bioethics , Bioethical Issues , 17627/history , 17627/legislation & jurisprudence , Health Services Accessibility/legislation & jurisprudenceABSTRACT
La vacuna obligatoria de la COVID-19 y la exigencia del certificado en Ecuador constituyen políticas que dependen de la gobernabilidad y gobernanza del poder central, que arrastra crisis políticas, socioeconómicas, jurídicas, ambientales, de salud y salubridad, de gestiones anteriores y propias. Políticas enmarcadas en un modelo paternalista de salud, que es justificado en el caso de la vacuna obligatoria, por el riesgo y daño del SARS-Cov2, que forzó la autonomía al orden social, y que han generado debate. Existe un 7.8% de la población disidente a la vacuna por razones epistémicas de falta de conocimiento de su funcionamiento, y ético-políticas basadas en la libertad individual, pensamiento, y el alcance de poder del Estado. Las estadísticas demuestran que la mayoría de las personas vacilantes a la inmunización son sujetos colectivos históricamente discriminados como los indígenas Afroecuatorianos y Montubios, que muchos pertenecen a la clase social baja, y habitan en la periferia, que previamente a la pandemia, carecía de infraestructura en salud. Demostrando como las determinantes de la salud influyen, y se conjugan en un complejo biosocial diverso, creando vulnerabilidades y privilegios. La pandemia expone las desigualdades y los problemas del modelo del Sistema Nacional de Salud. Por lo tanto, a través del método dialéctico, el artículo analiza las posiciones opuestas a la inmunización imperativa, y propone una tercera basada en un modelo sindémico de salud, que considera al complejo biosocial, cuyo mínimo normativo son los derechoshumanos, libertad, dignidad y principios bioéticos, principalmente de vulnerabilidad, interdependencia, diversidad cultural, pluralismo y justicia social.(AU)
La vacuna obligatòria de la COVID-19 i l'exigència del certificat a l'Equador constitueixen polítiques que depenen de la governabilitat i governança del poder central, que arrossega crisis polítiques, socioeconòmiques, jurídiques, ambientals, de salut i salubritat, de gestions anteriors i pròpies. Polítiques emmarcades en un model paternalista de salut, que és justificat en el cas de la vacuna obligatòria, pel risc i mal del SARS-Cov2, que va forçar l'autonomia a l'ordre social, i que han generat debat. Existeix un 7.8% de la població dissident a la vacuna per raons epistèmiques de falta de coneixement del seu funcionament, i ètic-polítiques basades en la llibertat individual, pensament, i l'abast de poder de l'Estat. Les estadístiques demostren que la majoria de les persones vacil·lants a la immunització són subjectes col·lectius històricament discriminats com els indígenes Afroequatorians i Montubios, que molts pertanyen a la classe social baixa, i habiten en la perifèria, que prèviament a la pandèmia, mancava d'infraestructura en salut. Demostrant com les determinants de la salut influeixen, i es conjuguen en un complex biosocial divers, creant vulnerabilitats i privilegis. La pandèmia exposa les desigualtats i els problemes del model del Sistema Nacional de Salut. Per tant, a través del mètode dialèctic, l'article analitza les posicions oposades a la immunització imperativa, i proposa una tercera basada en un model sindèmic de salut, que considera al complex biosocial, que el seu mínim normatiu són els drets humans, llibertat, dignitat i principis bioètics, principalment de vulnerabilitat, interdependència, diversitat cultural, pluralisme i justícia social.(AU)
The compulsory COVID-19 vaccine and the requirement of the certificate in Ecuador constitute policies that depend on the governability and governance of the central power, which drags political, socioeconomic, legal, environmental, health, and sanitation crises from previous administrations and its own. Policies framed in a paternalistic health model, which is justified in the case of themandatory vaccine, by the risk and damage of SARS-Cov2, which forced autonomy into the social order, and which have generated debate. There is a 7.8% of the population dissenting to the vaccine for epistemic reasons of lack of knowledge of its functioning, and ethical-political reasons such as individual freedom, religion, thought, and the scope of State`s power. Statistics show that most of the people hesitant to immunization are historically discriminated collective subjects such as Afro-Ecuadorians, andMontubio indigenous people. Most of them belong to the lower social class, and live in the periphery, which prior to the pandemic, lacked health infrastructure. Demonstrating how the determinants of health influence and combine in a diverse biosocial complex, creating vulnerabilities and privileges. The pandemic exposes the inequalities and problems of the paternalistic model of the National Health System. Therefore, through the dialectic method, the article analyzes the positions opposed to imperative immunization, and proposes a third one based on a syndemic model of health, which considers the biosocial complex, whose normative minimum are human rights, freedom, dignity, and bioethical principles, mainly vulnerability, interdependence, cultural diversity, pluralism, and social justice.(AU)
Subject(s)
Humans , /immunology , Vaccines , Vaccination , International Certificate of Vaccination or Prophylaxis , 51352 , Public Health , Ecuador , Bioethical Issues , Social Determinants of Health , SyndemicABSTRACT
Este artículo presenta los resultados de una investigación cualitativa que indagasobre la implementación de la ley de interrupción del embarazo que despenalizó elaborto en tres causales específicas en Chile en 2017 (Ley 21.030) y el rol que laatención primaria de salud (APS) en la Región Metropolitana de Chile. Serealizaron 19 entrevistas a personal de la salud de la APS y del nivel secundariode atención en la Región Metropolitana además de dos personas del Ministerio deSalud.El cambio de régimen de penalización total a uno de despenalización por causalesexige capacitación a los equipos de salud e información a la población. Loshallazgos revelan que la falta de información y capacitación formal al personalsanitario constituye un obstáculo para el ejercicio de los derechos de las mujeresque otorga la ley, produciéndose un efecto cascada, en que las mujeres nocuentan con la información suficiente para ejercer sus derechos. A ello se suma,una disposición en la ley que produce confusión entre profesionales sobrepublicidad e información sobre los servicios. Se analizan los resultados a partir deestándares normativos nacionales e internacionales respecto a la obligación deinformar, y el derecho a ser informado en contexto de prestaciones sanitarias relativas al aborto.(AU)
Es va realitzar un estudi exploratori a través d'una enquesta a Comitès d'Ètica a països d'Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana, per rellevar la seva situació davant d'emergències sanitàriesi consultar els dilemes ètics enfrontats a les investigacions per a COVID-19. S'obtingueren respostes de 106 comitès, pertanyents a 14 països. Només el 24% va respondre que existia una xarxa de comunicació eficient i efectiva entre comitès, prèvia a la pandèmia. El 45% va respondre que no existien a la seva regió comitès específics per avaluar projectes vinculats a emergències sanitàries amb anterioritat a la pandèmia. El percentatge de CEI que disposava de procediments previs per avaluar investigacions ensituacions d'emergències sanitàries va ser només de 7%, si bé el 52% estava en procés d'elaboració arran de la pandèmia. El percentatge de CEI que va considerar raonable un temps inferior a 5 dies per a l'avaluació de projectes de recerca va variar en virtut del disseny: 32% per als estudis observacionals i 12% per als assaigs clínics amb drogues o amb vacunes.Els tres problemes ètics principals identificats als estudis per a COVID van estar relacionats amb el consentiment informat, els aspectes metodològics i la poca informació prèvia o manca d'evidència per als productes de recerca. Considerem que cal reformular la manera de pensar els problemes ètics de les emergències cap a un abordatge global, amb un enfocament preventiu, on les xarxes de col·laboració entre els CEI haurien de convertir-se en regla.(AU)
This article presents the results of a qualitative research that inquiriesabout theimplementation of the law on termination of pregnancy that decriminalized abortionon three specific grounds in Chile in 2017 (Law 21.030) and the role of primaryhealth care (PHC) in the Metropolitan Region of Chile. Nineteen interviews wereconducted with PHC and secondary level of care health professionals in addition totwo officials from the Ministry of Health. The change from a regime of totalcriminalization to one of decriminalization by cause requires training for healthteams and information for the population.The findings reveal that the lack ofinformation and formal training for health personnel constitutes an obstacle to theexercise of women's rights under the law, producing a cascade effect in whichwomen do not have sufficient information to exercise their rights. In addition, thereis a provision in the law that causes confusion among professionals aboutadvertising and information on services.The results are analyzed on the basis ofnational and international normative standards regarding the obligation to informand the right to be informed in the context of health services related to abortion.(AU)
Subject(s)
Humans , Female , Pregnancy , Bioethical Issues , Informed Consent , Abortion , Primary Health Care , Reproductive Rights , Patient Rights , Bioethics , Research , Chile , Qualitative Research , Duty to Warn , Women's Rights , Access to InformationABSTRACT
Se realizó un estudio exploratorio a través de una encuesta a Comités de Ética en países de América Latina y el Caribede habla hispana, con el fin de relevar su situación frente a emergencias sanitarias y consultar los dilemas éticos enfrentados en las investigaciones para COVID-19. Se obtuvieron respuestas de 106 comités, pertenecientes a 14 países.Solamente el 24% respondió que existía una red de comunicación eficiente y efectiva entre comités, previa a la pandemia. El 45% respondió queno existían en su región comités específicos para evaluar proyectos vinculados a emergencias sanitarias con anterioridad a la pandemia. El porcentaje de CEI que disponía de procedimientos previos para evaluar investigaciones en situaciones de emergencias sanitarias, fue sólo de 7%, si bien el 52% estaba en proceso de elaboración a raíz de la pandemia.El porcentaje de CEI que consideró razonable un tiempo inferior a 5 días para la evaluación de proyectos de investigación, varió en virtud del diseño: 32% para los estudios observacionales y 12% para los ensayos clínicos con drogas o con vacunas.Los tres problemas éticos principales identificados en los estudios para COVID estuvieron relacionados con el consentimiento informado, los aspectos metodológicos y la poca información previa o falta de evidencia para los productos de investigación.Consideramos que debemos reformular la manera de pensar los problemas éticos de las emergencias hacia un abordaje global, con un enfoque preventivo, donde las redes de colaboración entre los CEI deberían convertirse en regla.(AU)
Es va realitzar un estudi exploratori a través d'una enquesta a Comitès d'Ètica a països d'Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana, per rellevar la seva situació davant d'emergències sanitàries i consultar els dilemes ètics enfrontats a les investigacions per a COVID-19. S'obtingueren respostes de 106 comitès, pertanyents a 14 països. Només el 24% va respondre que existia una xarxa de comunicació eficient i efectiva entre comitès, prèvia a la pandèmia. El 45% va respondre que no existien a la seva regió comitès específics per avaluar projectes vinculats a emergències sanitàries amb anterioritat a la pandèmia. El percentatge de CEI que disposava de procediments previs per avaluar investigacions en situacions d'emergències sanitàries va ser només de 7%, si bé el 52% estava en procés d'elaboració arran de la pandèmia. El percentatge de CEI que va considerar raonable un temps inferior a 5 dies per a l'avaluació de projectes de recerca va variar en virtut del disseny: 32% per als estudis observacionals i 12% per als assaigs clínics ambdrogues o amb vacunes.Els tres problemes ètics principals identificats als estudis per a COVID van estar relacionats amb el consentiment informat, els aspectes metodològics i la poca informació prèvia o manca d'evidència per als productes de recerca. Considerem que cal reformular la manera de pensar els problemes ètics de les emergències cap a un abordatge global, amb un enfocament preventiu, on les xarxes de col·laboració entre els CEI haurien de convertir-se en regla.(AU)
An exploratory study was carried out through a survey of Ethics Committees in Spanish-speaking Latin American and Caribbean countries, to assess their situation in the face of health emergencies and consult the ethical dilemmas faced in research for COVID-19. Responses were obtained from 106 committees, belonging to 14 countries.Only 24% responded that there was an efficient and effective communication network between committees, before the pandemic. 45% responded that there were no specific committees in their regions to evaluate projects linked to health emergencies before the pandemic. The percentage of RECs that had prior procedures to evaluate research in health emergencies was only 7%, although 52% were in the process of being prepared as a result of the pandemic.The percentage of RECs that reasonably expected less than 5 days to evaluate research projects varied by design: 32% for observational studies and 12% for clinical drug or vaccine trials.The three main ethical problems identified in the studies for COVID were related to informed consent, methodological aspects, and little prior information or lack of evidence for investigational products.We believe that we must reformulate the way of thinking about the ethical problems of emergencies towards a global approach, with a preventive approach, where collaboration networks between the RECs will not become the rule.(AU)
Subject(s)
Humans , Ethics, Medical , Disease Outbreaks/legislation & jurisprudence , Disease Outbreaks/prevention & control , Pandemics/ethics , Pandemics/legislation & jurisprudence , Ethics Committees, Research , Bioethics , Bioethical Issues , Coronavirus Infections/epidemiology , Severe acute respiratory syndrome-related coronavirusABSTRACT
En la última década, el Paraguay ha presentado avances en el desarrollo de la investigación relacionada con la salud con seres humanos.Sin embargo, existe una obligación estatal de asegurar que las investigaciones sean realizadas éticamente: protegiendo la dignidad, los derechos y el bienestar de los participantes, la integridad científica y la adherencia a pautas éticas locales e internacionales. Los comités de ética de la investigación institucionales constituyen la instancia o recurso principal para garantizar la mencionada obligación. Ante lo expuesto y el contexto carente de adecuada regulación en el cual actualmente se desarrollan las investigaciones en el país, en el presente artículo defenderemos el imperativo ético de establecer un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Para ello, expondremos y justificaremos su necesidad y buscaremos responder algunas objeciones relativas al imperativo ético defendido, como, por ejemplo, el valor per se de la acreditación de los comités de ética en investigación en la protección de los participantes, la inversión de tiempo y burocracia que implican los procesos de acreditación y el marco regulatorio incipiente para las investigaciones en seres humanos en el Paraguay. Finalmente, propondremos el fortalecimiento de la gobernanza de la ética de la investigación en el país, como medio principal para establecer, implementar y supervisar un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación.(AU)
A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avençosen el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació.(AU)
In the last decade, Paraguay has made progress in the development of health-related research involving human subjects. This entails the obligation of the State to ensure that research is conducted ethically: protecting the dignity, rights and welfare of the participants, scientific integrity and adherence to international ethical guidelines. Research Ethics Committees are the main instance or resource to guarantee the aforementioned obligation. In view of the above and the context lacking adequate regulation in which research is currently carried out in the country, this article will defend the ethical imperative of establishing an accreditation system for research ethics committees. To this end, its necessity will be presented and justified and some objections related to the ethical imperative defended will be answered, such as the per se value of the accreditation of research ethics committees in the protection of participants, the investment of time and bureaucracy involved in the accreditation processes and the incipient regulatory framework for research on human beings in Paraguay. Finally, it will be proposed to strengthen the governance of research ethics in the country, as the main means to establish, implement and supervise an accreditation system for research ethics committees.(AU)
Subject(s)
Humans , Ethics Committees, Research , Humans , Bioethical Issues , Scientific Research and Technological Development , Paraguay , Bioethics , ResearchABSTRACT
La representación social facilita la construcción de un modelo explicativo que permite comprender el contexto y los significados en torno a fenómenos, tales como la discriminación y estigma sobre aquellas personas que están limitadas de ejercer sus derechos y deberes de manera plena e igualitaria, como es el caso de las personas con discapacidad psicosocial. Este trabajo contribuye a la reflexión desde una perspectiva bioética, por lo que aborda aspectos teóricos de la representación social de personas con discapacidad psicosocial en el contexto de salud y desde el déficit de ciudadanía que limita la participación efectiva de estas personas en la sociedad. Se puede decir que las representaciones sociales que se tiene el personal sanitario de las personas con discapacidad psicosocial han sido influenciadas por corrientes teóricas del paradigma médico rehabilitador. Esto determina el predominio de intervenciones paternalistas, ya que se les considera población vulnerable en sentido negativo. Junto con esto, se asocia a una carga estigmática hacia personas con trastornos de salud mental, característico del modelo médico. Al respecto, es posible considerar acciones que prevengan la discriminación de este grupo en el contexto sanitario, con el fin de abandonar la noción capacitista de la discapacidad en la práctica clínica y equilibrar los riesgos y beneficios en torno a una visión que privilegie la autonomía, Además, de tomar acciones dirigidas hacia la ciudadanía que promuevan el reconocimiento de la diversidad de las sociedades democráticas.(AU)
La representació social facilita la construcció d'un model explicatiu que permet comprendre el context i els significats entorn de fenòmens, tal com la discriminació i estigma sobre aquellespersones que estan limitades d'exercir els seus drets i deures de manera plena i igualitària, com és el cas de les persones amb discapacitat psicosocial. Aquest treball contribueix a la reflexió des d'una perspectiva bioètica, per abordar els aspectes teòrics de la representació social de persones amb discapacitat psicosocial en el context de salut i des del dèficit de ciutadania que limita la participació efectiva d'aquestes persones a la societat. Es pot dir que les representacions socials que té el personal sanitari de les persones amb discapacitat psicosocial han estat influenciades per corrents teòrics del paradigma mèdic rehabilitador. Això determina el predomini d'intervencions paternalistes, ja que es considera la població vulnerable en sentit negatiu. Junt amb això, s'associa a una càrrega estigmàtica cap a persones amb trastorns de salut mental, característic del model mèdic. Al respecte, és possible considerar accions que previnguin la discriminació d'aquest grup en el context sanitari, amb el fi d'abandonar la noció capacitista de la discapacitat en la pràctica clínica i equilibrar els riscos i beneficis respecte a una visió que privilegia l'autonomia, A més, de prendre accions dirigides cap a la ciutadania que promouen el reconeixement de la diversitat de les societats democràtiques.(AU)
Social representation facilitates the construction of an explanatory model that allows understanding the context and meanings surrounding phenomena such as discrimination and stigma on those people who are limited from exercising their rights and duties in a full and equal manner, as is the case of people with psychosocial disabilities. This work contributes to the reflection from a bioethical perspective, so it addresses theoretical aspects of the social representation of people with psychosocial disabilities in the context of health and from the citizenship deficit that limits the effective participation of these people in society. It can be said that the social representations held by health personnel of people with psychosocial disabilities have been influenced by theoretical currents of therehabilitative medical paradigm. This determines the predominance of paternalistic interventions, since they are considered a vulnerable population in a negative sense. Together with this, it is associated with a stigmatic burden towards people with mental health disorders, characteristic of the medical model. In this regard, it is possible to consider actions to prevent discrimination of this group in the health context, in order to abandon the "enabling" notion of disability in clinical practice and balance the risks and benefits around a vision that privileges autonomy, in addition to taking actions aimed at citizenship that promote recognition of the diversity of democratic societies.(AU)
Subject(s)
Humans , Bioethical Issues , Persons with Mental Disabilities , Intellectual Disability , Community Participation , Bioethics , Human Rights , Mental Health ServicesABSTRACT
El objetivo del presente artículo es analizar el poder de las patentes y su papel en la confrontación actual entre el derecho a la salud (pública) y los derechos a la propiedad intelectual (patentes), ambos reconocidos por la Declaración Universal de Derechos Humanos. Este poder se basa en el control monopolístico de material biológico mediante las patentes biotecnológicas o patentes de lavida. La Oficina Española de Patentes y Marcas define las patentes como un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular. Este monopolio permite establecer precios elevados a los productos patentados, condenando a miles de personas a lo que denominamos bioprecariedad entendida como la violencia estructural contra la vida por la falta de acceso a productos patentados básicos para la supervivencia (vacunas, semillas, medicamentos, tratamientos o kits de diagnóstico). En el escenario de la pandemia del Covid-19, la Bioprecariedad ha sido la protagonista, especialmente en el desigual reparto de las vacunas entre países ricos y países pobres. Nuestra propuesta es crear un marco normativo y comités de ética de patentes que sirva para poner límites éticos a las patentes según los criterios de responsabilidad y cautela; justicia global; y capacidades y desarrollo humano.(AU)
L'objectiu del present article és analitzar el poder de les patents i el seu paper en la confrontació actual entre el dret a la salut (pública) i els drets a la propietat intel·lectual (patents), tots dos reconeguts per la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest poder es basa en el control monopolístic de material biològic mitjançant les patents biotecnològiques conegudes com patents de la vida. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques defineix les patents com un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva una invenció, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. Aquest monopoli permet establir preus molt elevats,condemnant a milers de persones al que denominem Bioprecarietat entesa com a violència estructural contra la vida per la manca d'accés a productes patentats bàsics per a la supervivència (vacunes, llavors, medicaments, tractaments o kits de diagnòstic).En l'escenari de la pandèmia del Covid-19, la Bioprecarietat ha estat protagonista, especialment en el desigual repartiment de les vacunes entre països rics i pobres. La nostra proposta és crear un marc normatiu i comitès d'ètica de patents que serveixin per a posar límits ètics a les patents segons els criteris de responsabilitat i cautela; justícia global; i capacitats i desenvolupament humà.(AU)
This article is focused on the analysis of the power of patents and their role in the current confrontation between the right to (public) health and the right to Intellectual property (patents), which are both human rights recognised by the Universal Declaration of Human Rights. This power is based on the monopoly controlling life (biological material) by means of biotechnological patents or patents of life. The Spanish Patent and Trademark Office defines a patent as a title recognising the right to exclusively exploit aninvention, preventing third parties from manufacturing, selling or using it without prior consent of the owner. This monopoly involves high prices for patented products, which condemns thousands of people to what we call bioprecariousness defined as structural violence against life due to the lack of access to basic patented products (vaccines, seeds, medicines, treatments and tests). Bioprecariousness has also been present in the Covid-19 pandemic, given that there has been an unequal distribution of vaccines between rich and poor countries. We propose a new ethical framework and ethical patent committees aimed at setting ethical limits to patents according to the criteria of responsibility and caution; global justice, and capabilities and human development.(AU)
Subject(s)
Humans , Bioethical Issues , 17627 , Intellectual Property , Patents as Topic , Bioethics , Human Rights , Public Health , Spain , Global HealthABSTRACT
El cuidado debebés prematuros y de sus padres ha sido la razón de ser del programa Madre-Bebé-Canguro. En este artículoqueremos visibilizar este empeño desde que se creó en Colombia y destacar algunos de los difíciles estadosemocionales del equipo de salud que atiende este servicio, en medio de la COVID-19, en condiciones de intensasensibilidad y peligro real. Enfrentar la incertidumbre, el riesgo de muerte, en escenarios tan vulnerables comola prematuridad, promueve la creatividad humana y la dedicación prioritaria al cuidado emocional y físico. Elsufrimiento emocional que abarcó tantas esferas en la cotidianidad y sus respuestas creativas hicieron de estasexperiencias modelos de abordajes sensibles y amorosos para cuidar la vida, en toda su extensión.(AU)
Caring for prematurebabies and their parents has been the fundemental purpose of the Mother-Baby Kangaroo Programme. Since it wascreated in Colombia, we want to make this endeavour visible and highlight some of the difficult emotional states of thehealth team that attends to this service, in the midst of COVID-19, in conditions of intense sensitivity and real danger.Facing uncertainty, the risk of death, in scenarios as vulnerable as prematurity, promotes human creativity and prioritydedication to emotional and physical care. The emotional suffering that encompassed so many spheres in everyday lifeand their creative responses made these experiences models of sensitive and loving approaches to caring for life in itsfullest extent.(AU)
La cura dels nadons pre-maturs i dels seus pares ha estat la raó de ser del programa mare-nadó-cangur. En aquest article volem visibilitzaraquest esforç des que es va crear a Colòmbia i ressaltar alguns dels difícils estats emocionals de lequip de salut queatén aquest servei, enmig de la COVID-19, en condicions de sensibilitat intensa i perill real. Enfrontar la incertesa, el riscde mort, en escenaris tan vulnerables com la prematuritat, promou la creativitat humana i la dedicació prioritària a lacura emocional i física. El patiment emocional que va recórrer tantes esferes a la vida quotidiana i les seves respostescreatives van fer daquestes experiències models dabordatge sensibles i amorosos per a la cura de la vida, en tota laseva extensió.(AU)
Subject(s)
Humans , Kangaroo-Mother Care Method/psychology , Pandemics , Coronavirus Infections/epidemiology , Infant, Premature/psychology , Obstetric Labor, Premature , ColombiaABSTRACT
Una de lasprincipales víctimas de las guerras y conflictos armados son los niños, niñas y adolescentes. Las consecuenciasnegativas de los conflictos bélicos en la salud física y mental de esta población han sido señaladas en numerosasocasiones por la literatura científica. El objetivo de este estudio es presentar los resultados de las últimas inves-tigaciones sobre las consecuencias de la exposición a conflictos armados en la salud mental de los niños, niñasy adolescentes, para ayudar a los profesionales del país a tener una mayor comprensión de la problemática yabordarla de forma adecuada. Para ello, se ha llevado a cabo una revisión de artículos científicos publicados enlos últimos cinco años. El trastorno por estrés postraumático es el más observado en los estudios internaciona-les, aunque se detectan otros problemas emocionales y conductuales en los niños, niñas y adolescentes que hanvivido una situación de conflicto armado. Es importante tener en cuenta que la sintomatología clínica continúaincluso bajo medidas protectoras como un desplazamiento forzoso, así como conocer las necesidades específi-cas de esta población para adaptar la intervención clínica de manera adecuada.(AU)
One of the main victimsof wars and armed conflicts are children and adolescents. The negative consequences of war conflicts on thephysical and mental health of this population have been reported on numerous occasions in the scientific litera-ture. The aim of this study is to present the results of the latest research on the mental health consequences inchildren and adolescents who have been exposed to armed conflicts, in order to help the country's professionalsto have a better understanding of the problem and to address it in an appropriate way. To this end, a review ofscientific articles published in the last five years has been carried out. Post-traumatic stress disorder is the mostfrequently observed in international studies, although other emotional and behavioural problems are detectedin children and adolescents who have lived through a situation of armed conflict. It is important to take intoaccount that clinical symptomatology continues even under protective measures such as forced displacement,as well as to know the specific needs of this population in order to adapt the clinical intervention appropriately.(AU)
Una de les princi-pals víctimes de les guerres i conflictes armats són els nens, les nenes i els adolescents. Les conseqüències negati-ves dels conflictes bèl·lics en la salut física i mental d'aquesta població han estat assenyalades moltes vegades perla literatura científica. L'objectiu d'aquest estudi és presentar els resultats de les darreres investigacions sobre lesconseqüències de l'exposició a conflictes armats en la salut mental dels nens, nenes i adolescents, per ajudar elsprofessionals del país a tenir més comprensió de la problemàtica i abordar-la de manera adequada. Per fer-ho, s'hadut a terme una revisió d'articles científics publicats en els darrers cinc anys. El trastorn per estrès posttraumàticés el més observat als estudis internacionals, encara que es detecten altres problemes emocionals i conductualsen els nens, nenes i adolescents que han viscut una situació de conflicte armat. És important tenir en compte quela simptomatologia clínica continua fins i tot sota mesures protectores, com ara un desplaçament forçós, així comconèixer les necessitats específiques d'aquesta població per adaptar la intervenció clínica de manera adequada.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Child , Adolescent , Armed Conflicts , Warfare and Armed Conflicts , Refugees , Psychological Trauma , Child Abuse , Child Psychiatry , Mental Health , Psychopathology , Psychology, Child , Psychology, Adolescent , 57417ABSTRACT
Este artículo se plantea comoun diálogo entre la psicología de la adolescencia y la crítica cultural. La comprensión clínica del adolescentecontemporáneo implica necesariamente una contextualización. Para acercarnos a la adolescencia, no debemoshacerlo como si fuera un sujeto universal, ya que se trata de una conceptualización ligada a procesos socio-históricos y determinada culturalmente. Desde esta perspectiva constatamos cómo el continuo normalidad-psicopatología en los adolescentes ha evolucionado en las últimas décadas, cambios de los que hoy tenemosevidencia clínica pero que se pueden ir observando también a través de la representación cultural del imaginarioadolescente.
his article is posed as adialogue between adolescent psychology and cultural criticism. The clinical understanding of the contemporaryadolescent necessarily implies a contextualization. In order to approach adolescence, we must not do so as if itwere a universal subject, since it is a conceptualization linked to sociohistorical processes and culturally determi-ned. From this perspective we note how the normality-psychopathology continuum in adolescents has evolvedin recent decades, changes of which we now have clinical evidence but which can also be observed through thecultural representation of the imaginary adolescent.(AU)
Aquest article es planteja coma un diàleg entre la psicologia de l'adolescència i la crítica cultural. La comprensió clínica de l'adolescent contem-porani implica necessàriament una contextualització. Per apropar-nos a l'adolescència, no ho hem de fer comsi fos un subjecte universal, ja que es tracta d'una conceptualització lligada a processos sociohistòrics i deter-minada culturalment. Des d'aquesta perspectiva, constatem com la continuïtat normalitat-psicopatologia en elsadolescents ha evolucionat en les darreres dècades, canvis dels quals avui tenim evidència clínica però que espoden anar observant també a través de la representació cultural de l'imaginari adolescent.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Adolescent , Adolescent Behavior , Adolescent Psychiatry , Psychology, Adolescent , Depression/psychology , Social Change , Culture , Adolescent Health , Psychopathology , Adolescent DevelopmentABSTRACT
El objetivo de este artículo es recopilar la evidencia actual sobre el impacto del maltrato y laadversidad en la infancia sobre la salud mental, priorizando aquellos trastornos que no han ocupado tradicional-mente un lugar nuclear en la etiología. Se revisan las publicaciones aparecidas en las principales bases de datosen los últimos veinte años. Concluimos con la gran importancia de detectar de forma precoz los antecedentestraumáticos en la atención clínica y la necesidad de implementar intervenciones preventivas efectivas. Primamosla aproximación a los trastornos desde una óptica transdiagnóstica, como un acercamiento más eficiente a larealidad del neurodesarrollo y a la naturaleza, génesis y curso de la psicopatología.(AU)
The aim of this article is to compile the current evidence on the impact of childhoodadversity and maltreatment on mental health, prioritizing those disorders that have not traditionally occupieda central place in the etiology. We review the publications that have appeared in the main databases in the lasttwenty years. We conclude with the great importance of early detection of traumatic antecedents in clinical careand the need to implement effective preventive interventions. We prioritize the approach to disorders from atransdiagnostic perspective, as a more efficient approach to the reality of neurodevelopment and to the nature,genesis and course of psychopathology.(AU)
Lobjectiu daquest article és recopilar levidència actual sobre limpacte del maltracta-ment i ladversitat a la infància sobre la salut mental, prioritzant aquells trastorns que no han ocupat tradicional-ment un lloc nuclear a letiologia. Es revisen les publicacions aparegudes a les principals bases de dades en elsdarrers vint anys. Concloem amb la gran importància de detectar de manera precoç els antecedents traumàticsa latenció clínica i la necessitat dimplementar intervencions preventives efectives. Prioritzem laproximació alstrastorns des duna òptica transdiagnòstica, com un apropament més eficient a la realitat del neurodesenvolu-pament i a la natura, gènesi i curs de la psicopatologia.(AU)
Subject(s)
Humans , Male , Female , Child , Child Abuse , Psychology, Child , Child Development , Stress Disorders, Traumatic , Neurodevelopmental Disorders , Mental Health , Psychopathology , Child Health , Child PsychiatryABSTRACT
Desde la pandemia por COVID-19, varios países han desarrollado aplicaciones digitales en salud para ayudar a las políticas de prevención y cuidado de la población. Pero utilizan datos personales y sensibles y pueden depender de una infraestructura inadecuada para el almacenamiento, el resguardo y la protección de los datos. Presentamos diez criterios que deben cumplir las aplicaciones digitales en salud para garantizar la protección del derecho a la intimidad, libertad, privacidad, igualdad y confidencialidad de todo ser humano. Deben establecerse formas adecuadas de gobernanza que impliquen a todas las partes interesadas en su uso para garantizar la transparencia y la responsabilidad en los procesos de generación y transferencia de conocimientos en el sector sanitario.(AU)
Des de la pandèmia per COVID-19, diversos països han desenvolupat aplicacions digitals en salut per a ajudar a les polítiques de prevenció i cura de la població. Però utilitzen dades personals i sensibles i poden dependre d'una infraestructura inadequada per a l'emmagatzematge, el resguard i la protecció de les dades. Presentem deu criteris que han de complir les aplicacions digitals en salut per a garantir la protecció del dret a la intimitat, llibertat, privacitat, igualtat i confidencialitat de tot ésser humà. Han d'establir-se formes adequades de governança que impliquin a totes les parts interessades en el seu ús per a garantir la transparència i la responsabilitat en els processos de generació i transferència de coneixementsen el sector sanitari.(AU)
Since the COVID-19 pandemic, several countries have developed digital health applications to assist prevention and population care policies. But they use personal and sensitive data and may rely on inadequate infrastructure for data storage, safeguarding and protection. We present ten criteria that digital health applications must meet toguarantee the protection of the right to privacy, freedom, equality and confidentiality of every human being. Appropriate forms of governance must be established that involve all stakeholders in their use to ensure transparency and accountability in the processes of knowledge generation and transfer in the health sector.(AU)
Subject(s)
Humans , Pandemics , Coronavirus Infections/epidemiology , Technology , Telemedicine , Privacy , Confidentiality , Information Technology , Health Law , Bioethics , Bioethical IssuesABSTRACT
Objetivo: analizar la forma en que los sentimientos y la recuperación de la memoria colectiva, posibilitan la disminución de la fragilidad social y política de los integrantes de la Misión Médica, haciendo factible nuevas maneras de participación, mediante el desarrollo de capacidades deliberativas desde la perspectiva bioética. Metodología: estudio exploratorio con enfoque cualitativo, que toma en cuenta la subjetividad e intersubjetividad de los participantes. Con fuentes de información heterogénea: grupos focales, entrevistas semiestructuradas y cartillas de campo, se constituyó un marco de factores relevantes, que permitieron procesar la información, mediante relaciones y categorizaciones conceptuales,para su posterior triangulación. Resultados: los sentimientos con mayor impacto ético en Misión Médica: incertidumbre, inseguridad ante el trabajo, ansiedad por los hechos de violencia, tristeza, temor, miedo e impotencia; producen efectos emocionales relacionados con el principio de maleficencia. La resiliencia, ha impedido realizar ejercicios de memoria colectiva, a causa del negacionismo y temor a recordar los hechos más significativos, esto les ha impedido el acceso a los mecanismos de Justicia Restaurativa. La ausencia de capacidades para afrontar la situación compromete la autonomía individual, la salud laboral y genera carencias legales no resueltas. Conclusiones: los sentimientos colectivos en el ámbito público del personal sanitario prevalecen sobre los sentimientos individuales basados en vivencias, que afectan la capacidad de deliberación, esto implica promover ejercicios de memoria colectiva, sobre los hechos del conflicto, mediante el desarrollo de capacidades que fortalezcan la legitima defensade su autonomía y el desarrollo de un ejercicio profesional beneficiente, ante situaciones limítrofes de confrontación.(AU)
Objectiu: analitzar la manera com els sentiments i la recuperació de la memòria col·lectiva, possibiliten la disminució de la fragilitat social i política dels integrants de la Missió Mèdica, fent factible noves maneres de participació, mitjançant el desenvolupament de capacitats deliberatives des de la perspectiva bioètica. Metodologia: estudi exploratori amb enfocament qualitatiu, que té en compte la subjectivitat i la intersubjectivitat dels participants. Amb fonts d'informació heterogènia: grups focals, entrevistes semiestructurades i cartilles de camp, es va constituir un marc de factors rellevants, que van permetre processar la informació, mitjançant relacions i categoritzacions conceptuals, per triangular-les posteriorment. Resultats: els sentiments amb més impacte ètic a Missió Mèdica: incertesa, inseguretat davant la feina, ansietat pels fets de violència, tristesa, temor, por i impotència; produeixen efectes emocionals relacionats amb el principi de maleficència. La resiliència, ha impedit fer exercicis de memòria col·lectiva, a causa del negacionisme i temor de recordar els fets més significatius, això els ha impedit l'accés als mecanismes de Justícia Restaurativa. L'absència de capacitats per fer fronta la situació compromet l'autonomia individual, la salut laboral i genera mancances legals no resoltes. Conclusions: els sentiments col·lectius en l'àmbit públic del personal sanitari prevalen sobre els sentiments individuals basats en vivències, que afecten la capacitat de deliberació, això implica promoure exercicis de memòria col·lectiva, sobre els fets del conflicte, mitjançant el desenvolupament de capacitats que enforteixin la legítima defensa de la seva autonomia i el desenvolupament d'un exercici professional beneficient, davant de situacions limítrofes de confrontació.(AU)
Objective: to analyze the way in which feelings and the recovery of collective memory make it possible to reduce the social and political fragility of the members of the Medical Mission, making new ways of participation feasible, through the development ofdeliberative capacities from a bioethical perspective. Methodology: exploratory study with qualitative approach, which considers the subjectivity and intersubjectivity of the participants. With heterogeneous sources of information: focus groups, semi-structured interviews and field primers, a framework of relevant factors was constituted, which allowed processing the information, through conceptual relationships and categorizations, for its subsequent triangulation. Results: the feelings with the greatest ethical impact in Mission Medical: uncertainty, insecurity at work, anxiety due to acts of violence, sadness, fear, fear, and impotence; produce emotional effects related to the principle of maleficence. Resilience has prevented them from carrying out collective memory exercises, due to denial and fear of remembering the most significant events, which has prevented them from accessing Restorative Justice mechanisms. The absence of capacities to face the situation compromises individual autonomy, occupational health and generates unresolved legal shortcomings. Conclusions: collective feelings in the public sphere of health personnel prevail over individual feelings based on experiences, which affect the capacity for deliberation, this implies promoting exercises of historical memory on the facts of the conflict, through the development of capacities that strengthen the legitimate defense of their autonomy and the development of a beneficial professional exercise, in the face of borderline situations of confrontation.(AU)
Subject(s)
Humans , Armed Conflicts , Emotions , Frailty , Medical Missions , Resilience, Psychological , Social Justice , Human Rights , Health Personnel , Colombia , Qualitative Research , Bioethical IssuesABSTRACT
Objetivo: analisar a percepção de usuários de redes sociais a respeito da utilização de sistemas de IA no campo da saúde e osaspectos bioéticos associados a essa utilização. Método: Estudode método mistos, do tipo descritivo-exploratório. O percurso metodológico foi dividido em duas etapas: (1) levantamento de informação a respeito dos principais aspectos bioéticos envolvidos na utilizaçãode IA e (2) elaboração dos cenários de tomada de decisão. Os dados quantitativos foram analisados por meio de estatística descritiva a fim de caracterizar a amostra do ponto de vista sociodemográfico, bem como caracterizar o perfil de tomada de decisão da amostra comrelação às questões bioéticas associadas à utilização de sistemas de IA. A análise dos dados qualitativos foi realizada por meio da análise de conteúdo de Bardin. Resultados: com relação ao perfil sociodemográfico pode-se observar uma amostra de adultos, do sexo feminino, com curso superior completo. Com relação às preocupados éticas associadas aos cenários aplicados, as principais preocupações foram em primeiro lugar a privacidade e confidencialidade dos dados, seguido de preocupações relacionadas à responsabilidade associada a utilização destas tecnologias, bem como ao consentimento informado.(AU)
Objectiu: analitzar la percepció dels usuaris de les xarxes socials sobre l'ús de sistemes d'IA al camp de la salut i els aspectes bioètics associats a aquest ús. Mètode: Estudi de mètode mixt, del tipus descriptiu-exploratori. El camí metodològic es va dividir en dues etapes: (1) recopilació d'informació sobre els aspectes bioètics principals involucrats en l'ús de la IA i (2) elaboració d'escenarisper a la presa de decisions. Les dades quantitatives es van analitzar mitjançant estadística descriptiva per caracteritzar la mostra des del punt de vista sociodemogràfic, així com per caracteritzar el perfil de presa de decisions de la mostra pel que fa a qüestions bioètiques associades a l'ús de sistemes d'IA. L'anàlisi de dades qualitatives es va fer utilitzant l'anàlisi de contingut de Bardin. Resultats: quant al perfil sociodemogràfic, es pot observar una mostra de dones adultes amb títol universitari. Pel que fa a les preocupacionsètiques associades als escenaris aplicats, les principals preocupacions van ser en primer lloc la privadesa i confidencialitat de les dades, seguides de les preocupacions relacionades amb la responsabilitat associada a l'ús d'aquestes tecnologies, així com el consentiment informat.(AU)
Objetivo: analizar la percepción de los usuarios de las redes sociales sobre el uso de sistemas de IA en el campo de la salud y aspectos bioéticos asociados a este uso. Método: método mixto, del tipo descriptivo-exploratorio. El camino metodológico se dividió en dos etapas: (1) recopilación de información sobre los principales aspectos bioéticos involucrados en el uso de la IA y (2) elaboración de escenarios para la toma de decisiones. Los datos cuantitativos se analizaron mediante estadística descriptiva para caracterizar la muestra desde el punto de vista sociodemográfico, así como para caracterizar el perfil de toma de decisiones de la muestra con respecto a cuestiones bioéticas asociadas al uso de sistemas de IA. El análisis de datos cualitativos se realizó utilizando el análisis de contenido de Bardin. Resultados: en el perfil sociodemográfico se observa una muestra de mujeres adultas con título universitario. En cuanto a las preocupaciones éticas asociadas a los escenarios aplicados, las principales preocupaciones fueron en primer lugar la privacidad y confidencialidad de los datos, seguidas de las preocupaciones relacionadas con la responsabilidad asociada al uso de estas tecnologías, así como el consentimiento informado. (AU)
Objective: to analyze the perception of users of social networks regarding the use of AI systems in the field of health and the bioethical aspects associated with this use. Method: Mixed method study, of the descriptive-exploratory type. The methodological path was divided into twostages: (1) gathering information about the main bioethical aspects involved in the use of AI and (2) elaboration of decision-making scenarios. Quantitative data were analyzed using descriptive statistics in order to characterize the sample from a sociodemographic point of view, as well as to characterize the sample's decision-making profile regarding bioethical issues associated with the use of AI systems. Qualitative data analysis was performed using Bardin's content analysis. Results: with regard to thesociodemographic profile, a sample of female adults with a university degree can be observed. With regard to the ethical concerns associated with the applied scenarios, the main concerns were in the first place the privacy and confidentiality of the data,followed by concerns related to the responsibility associated with the use of these technologies, as well as informed consent.(AU)
Subject(s)
Humans , Social Networking , Bioethical Issues , Artificial Intelligence/ethics , Artificial Intelligence/legislation & jurisprudence , Information Technology/ethics , Information Technology/legislation & jurisprudence , Health Promotion , 29161 , Confidentiality , Privacy , Bioethics , Epidemiology, Descriptive , 28599 , BrazilABSTRACT
Este artículo explica una experiencia de prevención en el centro de atención primaria (EAP),en colaboración con el equipo de pediatría y el centro de desarrollo y atención precoz (CDIAP) de la zona. El objetivo del proyecto es poder realizar una tarea de sensibilización, detección y prevención de posibles trastornos del desarrollo en niños de 0 a 5 años. Durante el primer año de desarrollo del proyecto se atendieron a 29 niños. Se muestra a través de una viñeta clínica cómo se interviene de manera precoz para facilitar el desarrollo del niño y la calidad del vínculo con sus cuidadores desde el contexto de la consulta pediátrica:(AU)
This article explains a prevention experience in the primary care center (EAP), in collaboration withthe paediatrics team and the development and early care center (CDIAP) of the area. The project aims to raiseawareness and detect and prevent possible developmental disorders in children from 0 to 5 years of age. Duringthe first year of the project, 29 children attended. A clinical vignette shows how to intervene early to facilitate thechild's development and the quality of the bond with their caregivers in the context of paediatric consultation.(AU)
Aquest article explica una experiència de prevenció al centre d'atenció primària (EAP) en col·laboracióamb l'equip de pediatria i el centre de desenvolupament i atenció precoç (CDIAP) de la zona. L'objectiu del projecteés poder desenvolupar una tasca de sensibilització, detecció i prevenció de possibles trastorns del desenvolupamenten nens de 0 a 5 anys. Durant el primer any de desenvolupament del projecte es va atendre 29 nens. Esmostra, a través d'una vinyeta clínica, com s'intervé de manera precoç per facilitar el desenvolupament del nen i laqualitat del vincle amb els cuidadors des del context de la consulta pediàtrica.(AU)
