ABSTRACT
La humanización en la prestación de servicios de salud es un imperativo ético, incluso para las Unidades de Cuidado Intensivo (UCI), donde brindar atención integral centrada en pacientes y familiares, y no en lo tecnológico, es un reto. Se presenta un estudio cualitativo que utilizó entrevistas semiestructuradas en línea, observación participante y diario de campo. Participaron 10 trabajadores de UCI privadas y 10 en UCI públicas: 6 fisioterapeutas, 5 médicos, 4 sanitarios de enfermería y 5 enfermeras. Para analizar la información se realizó codificación, categorización y hermenéutica de ideas. Se descubrieron dos posturas frente a la humanización: como obligación (deontología) o como acto respeto (profesionalismo). Se comprende y practica la humanización como: 1) buen trato y cordialidad al realizar intervenciones; 2) ponerse en el lugar del paciente reconociendo que tiene familia; 3) cuidados que garantizan confort al paciente mediante acciones sobre el cuerpo;4) cumplir con objetivos terapéuticos evitando sufrimiento o daño; 5) reconocer la dignidad del paciente; 6) atención a la vulnerabilidad del paciente, especialmente oncológico. Existen barreras para la humanización: la pandemia, los insumos de la UCI, las normas institucionales rígidas, entre otras. En conclusión, los significados otorgados a la humanización en cuidado crítico están mediadas por prácticas con énfasis en aspectos biológicos e ideas relacionadas con el respeto por la dignidad humana (intimidad), el buen trato y evitar sufrimiento al paciente. La pandemia generó crisis en la atención humanizada expresada, entre otras, en ausencia de apoyo psicosocial al personal que trabaja en UCI.(AU)
La humanització en la prestació de serveis de salut és un imperatiu ètic, fins i tot per a les Unitats de Cura Intensiva (UCI), on brindar atenció integral centrada en pacients i familiars, i no en laspecte tecnològic, és un repte. Es presenta un estudi qualitatiu que va utilitzar entrevistes semi-estructurades en línia, observació participant i diari de camp. Van participar 10 treballadors d'UCI privades i 10 en UCI públiques: 6 fisioterapeutes, 5 metges, 4 sanitaris d'infermeria i 5 infermeres. Per a analitzar la informació es va realitzar codificació, categorització i hermenèutica d'idees. Es van descobrir dues postures enfront de la humanització: com a obligació (deontologia)o com a acte respecto (professionalisme). Es comprèn i practica la humanització com: 1) bon tracte i cordialitat en realitzar intervencions; 2) posar-se en el lloc del pacient reconeixent que té família; 3) cures que garanteixen confort al pacient mitjançant accions sobre el cos; 4) complir amb objectius terapèutics evitant sofriment o mal; 5) reconèixer la dignitat del pacient; 6) atenció a la vulnerabilitat del pacient, especialment oncològic. Existeixen barreres per a la humanització: la pandèmia, els inputs de l'UCI, les normes institucionals rígides, entre altres. En conclusió, els significats atorgats a la humanització en cura crítica estan mediades per pràctiques amb èmfasis en aspectes biològics i idees relacionades amb el respecte per la dignitat humana (intimitat), el bon tracte i evitar sofriment al pacient. La pandèmia va generar crisi en l'atenció humanitzada expressada, entre altres, en absència de suport psicosocial al personal que treballa en UCI.(AU)
Humanization in the provision of health services is an ethical imperative; even for Intensive Care Units (ICU), where achieving comprehensive care focused on patients and families and not on technology is a challenge. A qualitative study is presented that used semi-structured online interviews, participant observation, and field diary. 10 private ICU workers and 10 public ICU workers participated: 6 physiotherapists, 5 doctors, 4 nursing assistants and 5 nurses. To analyse the information, ideas were codified, categorized and hermeneutics performed. Two positions were found regarding humanization, as an obligation (deontology) or as an act of respect (professionalism). Humanization is understood and practiced as: 1) good treatment and cordiality when carrying out interventions; 2) put yourself in the patient's shoes, recognizing that you have a family; 3) care that guarantees comfort to the patient through actions on the body; 4) meet therapeutic objectives avoiding suffering or harm; 5) recognize the dignity of the patient; 6) attention to the vulnerability of the patient, especially cancer. There are barriers to humanization: the pandemic, ICU supplies, rigid institutional regulations, and others. In conclusions the meanings given to humanization in critical care are mediated by practices with an emphasis on biological aspects and ideas related to respect for human dignity (privacy), good treatment and avoiding suffering to the patient. The pandemic generated a crisis for humanized care, expressed, among others, in the absence of psychosocial support for personnel working in the ICU.(AU)
Subject(s)
Humans , Humanization of Assistance , Intensive Care Units , Health Personnel , Patient-Centered Care , Family , Quality of Health Care , Professionalism , Virtues , Psychosocial Support Systems , Colombia , Bioethics , Bioethical Issues , 25783ABSTRACT
La ingente demanda global de proteínas de origen animal junto al colapso ecológico y las subsiguientes desigualdades alimentarias ha estimulado a académicos, científicos y empresarios de todo el mundo a buscar alternativas. Una de éstas es la investigación con células animales para producir carne cultivada de laboratorio. Este proceso de generación de alimentos cárnicos in vitro se presenta como una solución ante los crecientes problemas socio-ecológicos. Sin embargo, en este artículo se cuestionarán algunas de sus promesas de contribuir a una mayor sostenibilidad, bienestar animal y justicia alimentaria. Más aún, se explorarán qué desafíos bioéticos plantea el polémico medio de cultivo donde se usan fetos bovinos para desarrollar este tipo de carne sintética. Desde una ética no antropocéntrica se abordarán cuatro tipos de argumentos diferentes a fin de dilucidar algunas de las limitaciones morales que conlleva esta investigación alimentaria: desde una posición deontológica, desde criterios utilitaristas, desde el enfoque de las capacidades y desde una ética de las virtudes. La suma de estos planteamientos filosóficos, orientados a reflexionar sobre la carne cultivada, conducirán a la conclusión de que una defensa a ultranza de este proceso es, razonablemente, controvertido (AU)
The huge global demand for animal protein, along with ecological collapse and its consequent food inequalities, have encouraged academics, scientists and entrepreneurs around the world to look for alternatives. One of these is animal cell research to produce cultured laboratory-grown meat. In vitro meat generation is presented as a solution to the growing socio-ecological problems. However, this paper will question some of their promises to contribute to greater sustainability, animal welfare and food justice. Furthermore, the bioethical discussion arising from the controversial culture medium where bovine fetuses are used to develop synthetic meat will be explored. From a non-anthropocentric ethics, four different types of arguments will be outlined in order to elucidate some of the moral limitations that this food research entails: from a deontological position, from utilitarian criteria, from the capabilities approach and from virtue ethics. The sum of these philosophical approaches, aimed at rethinking on cultured meat, will lead to the conclusion that an outright defense of this process is reasonably controversial (AU)
La ingent demanda global de proteïnes d'origen animal al costat del col·lapse ecològic i les subsegüents desigualtats alimentàries ha estimulat a acadèmics, científics i empresaris de tot el món a buscar alternatives. Una d'aquestes és la recerca amb cèl·lules animals per a produir carn cultivada de laboratori. Aquest procés de generació d'aliments carnis in vitro es presenta com una solució davant els creixents problemes socioecològics. No obstant això, en aquest article es qüestionaran algunes de les seves promeses de contribuir a una major sostenibilitat, benestar animal i justícia alimentària. Més encara, s'exploraran quins desafiaments bioéticos planteja el polèmic mitjà de cultiu on s'usen fetus bovins per a desenvolupar aquest tipus de carn sintètica. Des d'una ètica no antropocèntrica s'abordaran quatre tipus d'arguments diferents a fi de dilucidar algunes de les limitacions morals que comporta aquesta recerca alimentària: des d'una posició deontològica, des de criteris utilitaristes, des de l'enfocament de les capacitats i des d'una ètica de les virtuts. La suma d'aquests plantejaments filosòfics, orientats a reflexionar sobre la carn cultivada, conduiran a la conclusió que una defensa a ultrança d'aquest procés és, raonablement, controvertit (AU)
