El cadáver en los sistemas jurídicos colombiano y español: una discusión jurídica, ética y bioética / El cadàver en els sistemes jurídics colombià i espanyol: una discussió jurídica, ètica i bioètica / The corpse in the Colombian and Spanish legal systems: Alegal, ethical and bioethical discussion

El objeto de este trabajo es contribuir al desarrollo conceptual de la categoría jurídica del cadáver en razón a la dificultad que representa la dualidad de sujeto–objeto y que eventualmente puede generar una desprotección al mismo. El estudio se limita a las legislaciones de España y Colombia, cuya regulación, además de estar estrechamente relacionada en sus orígenes, es similar en muchos aspectos. La hipótesis sostenida es que el cadáver es una sustancia corpórea que contiene información personal y en virtud de ello, la bioética se convierte en una fuente útil para su tratamiento y regulación.(AU)

L'objecte d'aquest treball és contribuir al desenvolupament conceptual de la categoria jurídica del cadàver en raó a la dificultat que representa la dualitat de subjecte–objectei que, eventualment, pot generar una des protecció a aquest. L'estudi es limita a les legislacions d'Espanya i Colòmbia, que a més d'estar estretament relacionada en els seus orígens, és similar en molts aspectes. La hipòtesi sostinguda és que el cadàver és una substància corpòria que conté informació personal i en virtut d'això, la bioètica es converteix en una font útil per al seu tractament i regulació.(AU)

The purpose of this work is to contribute to the conceptual development of the legal category of the corpse because of the difficulty represented by the duality of subject–object, which can eventually generate a lack of protection for the corpse. The study is limited to the legislation of Spain and Colombia, whose regulations, in addition to being closely related in their origins, are similar in many aspects. The hypothesis sustained is that the corpse is a corporeal substance that contains personal informationand by this, bioethics becomes a useful source of bioethical principles for its treatment and regulation.(AU)

Una mama es una mama es una mama es una mama / Una mama és una mama és una mama és una mama / Breast is a breast is a breast is a breast

The Brighton and Sussex University Hospitals (BSUH) Trust, in England, recently published an inclusive language guideline for its maternity services. The guideline calls for the removal of female-only terms such as “breast milk” or “mother”, in order to accommodate transgender men who can become pregnant. Along the guideline is a “language preferences” form, on which patients can list their preferred terms for clinicians to refer to their anatomical parts and healthcare procedures. In this paper, we discussthe BSUH guideline. From this discussion, we reflect on inclusive language initiatives in specific contexts. We explain why we believe some of these initiatives to be counterproductive and to respond more to policy managers’ fear rather than to an actual demand from the groups concerned. We also believe that medical terminology is not subject to individual patients’ intimate feelings, nor to their gender identity, but is a shared scientific heritage belonging to a profession and, ultimately, to the entire community.(AU)

Recientemente, el Consorcio Hospitalario de Brighton y Sussex, en Inglaterra, ha editado una guía de lenguaje inclusivo, pensada para los servicios de maternidad, en la que se pide eliminar los términos exclusivamente femeninos, como «leche materna» o «madre», para dar cabida a los hombres transexuales que pueden gestar. La guía, además, va acompañada de un formulario enel que el paciente puede indicar los términos con que desea que el equipo clínico se refiera a sus órganos anatómicos y a los procesos asistenciales. En el presente artículo, hacemos un comentario crítico de la citada guía. A partir de este comentario, reflexionamos sobre las iniciativas de lenguaje inclusivo en determinados contextos. Argumentamos que algunas de estas iniciativas nos parecen contraproducentes y que obedecen más al temor de los estamentos gestores que a una reivindicación real de los colectivos afectados. Asimismo, creemos que la terminología médica no está sujeta al sentir íntimo de una persona, ni a su identidad de género, sino que es el patrimonio científico de una profesión y, en última instancia, de toda la colectividad.(AU)

Recentment, el Consorci Hospitalari de Brighton i Sussex, a Anglaterra, ha editat una guia de llenguatge inclusiu, pensada per als serveis de maternitat, en la qual es demana eliminar els termes exclusivament femenins, com ara “llet materna”o “mare”, perquè hi tinguin cabuda els homes transsexuals que poden gestar. La guia, a més a més, s’acompanya d’un formulari en què el pacient pot indicar amb quins termes desitja que l’equip clínic parli dels seus òrgans anatòmics i dels processos assistencials. En aquest article fem un comentari crític de l’esmentada guia i reflexionem, a partir d’aquest comentari, sobre les iniciatives de llenguatge inclusiu en determinats contextos. Argumentem que algunes d’aquestes iniciatives ens semblen contraproduents i que obeeixen més a la por dels estaments gestors que a una reivindicació real dels col·lectius afectats. Així mateix, creiem que la terminologia mèdica no pot sotmetre’s al sentir íntim d’una persona, ni a la seva identitat de gènere, sinó que és el patrimoni científic d’una professió i, en darrera instància, de tota la col·lectivitat.(AU)