Percutaneous Endoscopic Gastrostomy with T-Fasteners vs "Pull Technique": Analysis of Complications.

INTRODUCTION: The T-fasteners gastrostomy (T-PEG) has become increasingly popular over recent years as an alternative to the "pull-technique" gastrostomy (P-PEG). This study aimed to compare P-PEG and T-PEG complications. MATERIALS AND METHODS: A retrospective observational study of pediatric patients who underwent PEG placement. P-PEG was performed using the standard Ponsky technique and was replaced after six months by a balloon gastrostomy under sedation. T-PEG was performed using three percutaneous T-fasteners (that allow a primary insertion of a balloon gastrostomy). The balloon was replaced by a new one after six months without sedation. Complications were recorded. RESULTS: 146 patients underwent PEG placement, 70 P-PEG and 76 T-PEG. Mean follow-up was 3.9 years (SD=9.6). Age, weight, and associated comorbidities were comparable (p>0.05). The overall complications were 17 (24.2%) in the P-PEG group and 16 (21.0%) in the T-PEG group (p>0.05). P-PEG was associated with more sedations for button replacement [97% vs. 2.6%, (p<0.05)]. P-PEG was associated with more early tube dislodgement during the first replacement [7.2% vs. 1.4%,(p=0.0092)]. Two of the five dislodged gastrostomies in the P-PEG group underwent laparotomy due to peritonitis, whereas the only dislodged gastrostomy in the T-PEG group was solved endoscopically. Altogether, P-PEG was associated with more complications that required urgent endoscopy, laparotomy or laparoscopy [18.6% vs. 6.6%,(p<0.05)]. CONCLUSIONS: P-PEG was associated with more sedations, complications during first button replacement, and complications requiring urgent endoscopy, laparotomy or laparoscopy compared to T-PEG.

Migració de la vàlvula de derivació ventriculoperitoneal a l’escrot / Migración de la válvula de derivación ventriculoperitoneal al escroto / Ventriculoperitoneal shunt valve migration into the scrotum

Introducció. La migració de la vàlvula de derivació ventriculoperitoneal (VDVP) és una complicació infreqüent, i quan es produeix a l’escrot és excepcional. Es presenta un cas de migració escrotal de la VDVP. Cas clínic. Lactant de sexe masculí amb antecedents de prematuritat i acondroplàsia, a qui es va col·locar una VDVP quan tenia un mes de vida. Al cap d’un mes de la cirurgia, acudeix a urgències per irritabilitat i augment de volum escrotal dret. Se li fa una radiografia que objectiva el catèter distal de la VDVP a la zona inguinal, i es confirma la migració escrotal del catèter. No presenta simptomatologia de disfunció valvular. Als tres mesos d’edat, mitjançant abordatge laparoscòpic, es tanca la persistència del conducte peritoneovaginal de manera percutània. Posteriorment no presenta complicacions inguinoescrotals durant un seguiment de 13 mesos. Comentari. En un pacient pediàtric prematur portador de VDVP, cal sospitar la persistència del conducte peritoneovaginal. Les troballes més freqüents són l’hidrocele i l’hèrnia inguinal, però també s’han descrit casos de migració escrotal de la VDVP. La migració escrotal es diagnostica per la troballa radiològica del catèter a la zona inguinal, i el tractament és el tancament del conducte peritoneovaginal. (AU)

Introducción. La migración de la válvula de derivación ventriculoperitoneal (VDVP) es una complicación infrecuente, y cuando se produce en el escroto es excepcional. Se presenta un caso de migración escrotal de la VDVP. Caso clínico. Lactante varón con antecedentes de prematuridad y acondroplasia, a quien se colocó una VDVP cuando tenía un mes de vida. Al mes de la cirugía acude a urgencias por irritabilidad y aumento de tamaño escrotal derecho. Se realiza una radiografía que objetiva el catéter de la VDVP a nivel inguinal, confirmando la migración escrotal del catéter. No presenta sintomatología de disfunción valvular. A los tres meses de edad, mediante abordaje laparoscópico, se realiza el cierre de la persistencia del conducto peritoneovaginal de manera percutánea. Posteriormente no presenta complicaciones inguinoescrotales durante un seguimiento de 13 meses. Comentario. En un paciente pediátrico portador de VDVP, se debe sospechar la persistencia del conducto peritoneovaginal. Los hallazgos más frecuentes son el hidrocele y la hernia inguinal, pero también se han descrito casos de migración escrotal de la VDVP. La migración escrotal se diagnostica por el hallazgo radiológico del catéter a nivel inguinal, y su tratamiento es el cierre del conducto peritoneovaginal. (AU)

Introduction. Ventriculoperitoneal shunt (VPS) valve migration is an infrequent complication, and when it occurs to the scrotum is exceptional. A case of scrotal migration of the VPS valve is presented. Case report. A male infant with a history of prematurity and achondroplasia underwent VPS placement at one month of age. One month after the surgery, he was seen in the Emergency Room due to irritability and increased right scrotal size. An X-ray showed the tip of the VPS catheter at the inguinal level, confirming the scrotal migration. Symptoms of valve dysfunction were not present. At three months of age, percutaneously closure of the persistent peritoneovaginal duct was performed laparoscopically, with no additional complications recorded at a 13-month follow-up. Comments. The persistence of the peritoneovaginal duct must always be considered in children with VPS. The most frequent findings are hydrocele and inguinal hernia, but cases of scrotal migration have also been described. Scrotal migration of the VPS can be diagnosed by the radiological finding of the tip of the catheter at the inguinal level, and treatment is the closure of the peritoneovaginal duct. (AU)