Retrobament amb la febre tifoide a Catalunya al segle XXI. Comentaris clínics i al tractament / No disponible

Fonament. La febre tifoide va ser una malaltia freqüental nostre país fins a la dècada dels vuitanta del segle XX. En l’actualitat el pediatre no està acostumat al diagnòstic clínic d’aquesta malaltia.Objectiu. Revisar els casos diagnosticats els darrers 6anys, a la vegada que revisar els aspectes més actuals de la malaltia i el seu tractamentMètode. Revisió retrospectiva dels casos diagnosticatsdurant el segle XXI amb l’anàlisi demogràfica, epidemiològica i clínica, les dades de laboratori, l’evolució i el tractamentResultats. S’han diagnosticat 10 casos entre el 2002-2006, només 2 van ser d’infants autòctons; els altres, excepte 1, havien arribat a Catalunya entre 2 i 15 dies abans. La febre, únic símptoma present en tots els casos, s’havia instaurat entre 3 i 15 dies abans. El diagnòstic es va fer per la positivitat de l’hemocultiu. Els microorganismes aïllats en 2 casos presentavenresistències. Es van tractar amb cefalosporines de3a generació iv o orals en 8 casos, 1 amb amoxicil·lina -àcid clavulànic i 1 amb azitromicina. L’apirèxia es va presentar entre els 3 i 15 dies amb una mitjana de 6.3 dies.Les complicacions, amb bona evolució: 4 hepatitis, 3 colecistitis alitiàsica, 1 coagulopatia, anèmia (que va necessitar transfusió) i pancreatitis. 1 recaiguda als 15 dies.Conclusions. a) El fet que en cap cas es pensa clínicament en aquest diagnòstic, excepte en la recaiguda. b) L’ajut que ofereix l’ecografia en el seguiment de possibles complicacions abdominals. c) L’actualització dels tractaments

No disponible