Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 5 de 5
Filtrar
1.
Arch Prev Riesgos Labor ; 24(3): 300-303, 2021 07 15.
Artigo em Espanhol | MEDLINE | ID: mdl-34965334

RESUMO

La sección de Medicina del Trabajo de la Unión Europea de Médicos Especialistas (UEMS) lleva años trabajando en la puesta en marcha del examen europeo de Medicina del Trabajo de la UEMS por considerarlo beneficioso para los residentes y los países participantes, y para la propia especialidad de Medicina del Trabajo como marca de excelencia. La fecha fijada para el examen europeo de la especialidad es el 30 de Agosto de 2021. El examen lo puede realizar cualquier especialista en Medicina del Trabajo, pero está especialmente dirigido a residentes de último año o que han terminado recientemente la especialidad. En la página web de la Sección de Medicina del Trabajo de la UEMS (http://www.uems-occupationalmedicine.org) se puede encontrar la bibliografía recomendada para preparar el examen, así como otra información detallada sobre  inscripción, tasas de examen y alojamiento en Bruselas, sitio donde se realiza presencialmente la prueba.


Assuntos
Medicina , Medicina do Trabalho , União Europeia , Sociedades Médicas
2.
Arch. prev. riesgos labor. (Ed. impr.) ; 19(3): 146-165, jul.-sept. 2016. tab, ilus
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-154363

RESUMO

Objetivo. Analizar si los exámenes de vigilancia de la salud en Cataluña se realizan con un grado de calidad suficiente que permitiría dar respuesta a la finalidad preventiva inherente a la normativa e identificar posibles diferencias según el tipo de servicio de prevención. Método. Análisis de contenido de la normativa relacionada con la vigilancia de la salud e identificación de conceptos preventivos. Estos conceptos se asociaron a las preguntas de un cuestionario realizado a profesionales sanitarios que realizaban exámenes de salud en su práctica habitual. Se establecieron criterios de calidad (mínimos que deben cumplirse para garantizar que la práctica profesional sea de calidad) y se calcularon indicadores de calidad (porcentaje de profesionales cuya práctica profesional cumplía los criterios de calidad) de forma global y por tipo de servicio de prevención. Se definieron estándares de calidad (mínimo exigible: cumplimiento de los criterios de calidad por parte de más del 75% de los profesionales). Resultados. Los conceptos identificados fueron: disponibilidad de información clínica y de exposición, especificidad, identificación de trabajadores especialmente sensibles, derivación a mutua, elaboración de propuestas preventivas, e independencia profesional y no perjuicio para el trabajador. Los indicadores de calidad oscilaron entre 0 y 88%, siendo en general más bajos en los servicios de prevención ajenos. Ningún concepto superó globalmente el estándar de calidad. Conclusiones. El grado de calidad con que se realizan los exámenes de vigilancia de la salud en Cataluña no parece ser suficiente para dar respuesta a la finalidad preventiva inherente a la normativa, siendo la situación peor en los servicios de prevención ajenos


Objective. To analyze whether examinations for health surveillance in Catalonia are carried out with a high enough degree of quality as to comply with the preventive aim of the regulations, and to identify potential differences by type of prevention service. Method. Qualitative and quantitative techniques. Body of data: Spanish regulations related to health surveillance, and a self-reported questionnaire answered by occupational health professionals who performed health examinations in their usual practice. Content analysis of regulations, identifying concepts, and linking them to survey questions. Quality criteria were established for each concept, referring to the minimum that must be met to ensure that the professional practice can be of quality; quality indicators (percentage of professionals whose practice met the quality criteria) were calculated globally and by type of prevention service; and quality standards (fulfilment of quality criteria by 75% or more of the professionals) were set. Results. The concepts identified were: availability of clinical and exposure information, job-specificity, identification of workers with special susceptibilities, referral to mutual insurance companies for appropriate diagnosis and treatment, development of preventive proposals, and professional independence and non detriment for workers. Quality indicators ranged between 0 and 88%. None of the concepts globally reached the quality standard. Conclusions. The quality of health examinations performed for health surveillance in Catalonia, doesn’t seem to be high enough as to comply with the preventive aim of the regulations. The situation is worse in external prevention services


Objectiu: Analitzar si els exàmens de vigilancia de la salut a Catalunya es fan amb un grau de qualitat suficient que permetria donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa i identificar possibles diferències segons el tipus de servei de prevenció. Mètode; Anàlisi de contingut de la normativa relacionada amb la vigilancia de la salut i la identificació de conceptes preventius. Aquests conceptes es van associar a les preguntes d’un qüestionari elaborat per a professionals sanitaris que feien exàmens de salut en la seva práctica habitual. Es van establir criteris de qualitat (mínims que han de complir-se per garantir que la práctica professional sigui de qualitat) i es van calcular indicadors de qualitat(percentatge de professionals la práctica professional dels quals complia els criteris de qualitat) de forma global i per tipus de servei de prevenció. Es van definir estàndards de qualitat (mínim exigible: compliment dels criteris de qualitat per part de més del 75% dels professionals). Resultats: Els concept es identificats van ser: disponibilit at d’informació clínica i d’exposició, especificitat, identificación de treballadors especialment sensibles, derivació a un a mútua , elaboració de propostes preventives, i independència professional i no- perjudici per al treballador . Els indicadors de qualitat van oscil·lar entre 0 i 88%,de manera que eren, en general, més baixos en els serveis de prevenció aliens . Cap concepte va superar globalment l’estàndard de qualitat. Conclusions: El grau de qualitat amb què es fan els exàmen s de vigilancia de la salut a Catalunya no sembla ser suficiente per donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa i ón la situació és pitjor en els serveis de prevenció aliens


Assuntos
Humanos , Vigilância em Saúde do Trabalhador , Prevenção de Doenças , Testes Diagnósticos de Rotina/normas , Medicina Preventiva/métodos , Qualidade da Assistência à Saúde , Sensibilidade e Especificidade , Reprodutibilidade dos Testes , Reprodutibilidade dos Testes , Serviços de Saúde do Trabalhador/normas , Estudos Transversais
3.
Gac. sanit. (Barc., Ed. impr.) ; 29(4): 266-273, jul.-ago. 2015. tab, ilus
Artigo em Inglês | IBECS | ID: ibc-140475

RESUMO

Objective: Despite no evidence in favour, routine workers’ health examinations, mostly pre-employment and periodic, are extensively performed worldwide with important allocation of resources. In Spain they are performed within a theoretical job-specific health surveillance system. Our objective was to ascertain their occupational preventive usefulness from the perspective of occupational health professionals. Methods: Cross sectional study. Online survey addressed to all physicians and nurses members of the Catalan Society of Safety and Occupational Medicine (n=539) in 2011. Univariate and bivariate analyses of prevalence and prevalence differences of answers. Results: Response rate 53% (n=285). According to more than 70% of respondents the health surveillance system isn’t cost-effective, doesn’t meet the goal of early detection of health damage related to work, and doesn’t contribute to improve the occupational risk prevention system. Further deficiencies were identified regarding specificity and scientific basis for health examinations, quality of collective health surveillance and referral of suspected cases to mutual insurance companies for diagnosis and treatment. Bivariate analysis showed a significantly more negative opinion for several items amongst physicians (versus nurses) and amongst professionals working in external prevention services (versus internal services). Conclusions: This study raises serious concerns about how health examinations are performed within our workers’ health surveillance system, which should be reviewed to ensure the fulfilment of its occupational preventive objective. Our results might encourage other countries with similar practices to assess them in order to assure their fitness for purpose (AU)


Objetivo: Pese a la ausencia de evidencia a favor, la realización de exámenes de salud rutinarios a los trabajadores, sobre todo previos/iniciales y periódicos, es una práctica extendida en muchos países y conlleva una asignación importante de recursos. En España se realizan dentro de un sistema de vigilancia de la salud laboral teóricamente específico. Nuestro objetivo fue determinar su utilidad preventiva ocupacional desde la perspectiva de los profesionales sanitarios de salud laboral Métodos: Estudio transversal. Encuesta en línea dirigida a profesionales sanitarios miembros de la Sociedad Catalana de Seguridad y Medicina del Trabajo (n=539) en 2011. Análisis univariado y bivariado de prevalencia y prevalencia de diferencias de las respuestas. Resultados: Tasa de respuesta 53% (n=285). Según más del 70% de los participantes, el sistema de vigilancia de la salud no es costo-efectivo, no cumple el objetivo de detección precoz de daños a la salud relacionados con el trabajo, y no contribuye a mejorar el sistema de prevención de riesgos laborales. También se identificaron deficiencias en la especificidad y base científica de los exámenes, en la calidad de la vigilancia colectiva y en la derivación a mutua de casos sospechosos de patología laboral para diagnóstico y tratamiento. El análisis bivariado mostró una opinión significativamente más negativa para varios ítems entre los médicos (versus enfermeras) y los profesionales de servicios de prevención ajenos (versus propios). Conclusiones: Este estudio plantea serias preocupaciones acerca de cómo se realizan los exámenes de salud dentro del sistema de vigilancia de la salud de nuestros trabajadores, que debe ser revisado para asegurar el cumplimiento de su objetivo preventivo laboral. Países con prácticas preventivas similares podrían verse alentados por nuestros resultados para revisarlas (AU)


Assuntos
Adulto , Feminino , Humanos , Masculino , Exames Médicos/economia , Saúde Ocupacional/economia , Doenças Profissionais/prevenção & controle , Vigilância em Saúde do Trabalhador , Sistema Nacional de Vigilância em Saúde , Monitoramento Epidemiológico/tendências , Custos de Saúde para o Empregador , Seguro Saúde , Indenização aos Trabalhadores , Seguradoras , Serviços Preventivos de Saúde , Enfermagem do Trabalho , Médicos do Trabalho , Medicina do Trabalho , Estudos Transversais , Espanha/epidemiologia
4.
Gac Sanit ; 29(4): 266-73, 2015.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-25535028

RESUMO

OBJECTIVE: Despite no evidence in favour, routine workers' health examinations, mostly pre-employment and periodic, are extensively performed worldwide with important allocation of resources. In Spain they are performed within a theoretical job-specific health surveillance system. Our objective was to ascertain their occupational preventive usefulness from the perspective of occupational health professionals. METHODS: Cross sectional study. Online survey addressed to all physicians and nurses members of the Catalan Society of Safety and Occupational Medicine (n=539) in 2011. Univariate and bivariate analyses of prevalence and prevalence differences of answers. RESULTS: Response rate 53% (n=285). According to more than 70% of respondents the health surveillance system isn't cost-effective, doesn't meet the goal of early detection of health damage related to work, and doesn't contribute to improve the occupational risk prevention system. Further deficiencies were identified regarding specificity and scientific basis for health examinations, quality of collective health surveillance and referral of suspected cases to mutual insurance companies for diagnosis and treatment. Bivariate analysis showed a significantly more negative opinion for several items amongst physicians (versus nurses) and amongst professionals working in external prevention services (versus internal services). CONCLUSIONS: This study raises serious concerns about how health examinations are performed within our workers' health surveillance system, which should be reviewed to ensure the fulfilment of its occupational preventive objective. Our results might encourage other countries with similar practices to assess them in order to assure their fitness for purpose.


Assuntos
Acidentes de Trabalho/prevenção & controle , Doenças Profissionais/prevenção & controle , Saúde Ocupacional , Exame Físico , Adulto , Idoso , Atitude do Pessoal de Saúde , Estudos Transversais , Atenção à Saúde , Feminino , Humanos , Masculino , Pessoa de Meia-Idade , Enfermeiras e Enfermeiros/psicologia , Doenças Profissionais/diagnóstico , Medicina do Trabalho , Médicos/psicologia , Vigilância da População , Avaliação de Programas e Projetos de Saúde , Alocação de Recursos , Espanha , Inquéritos e Questionários , Local de Trabalho
5.
BMJ Open ; 4(7): e004916, 2014 Jul 07.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-25001394

RESUMO

OBJECTIVE: To summarise the available scientific evidence on the health effects of exposure to working beyond the limit number of hours established by the European Working Time Directive (EWTD) on physicians. DESIGN: A systematic literature search was conducted in PubMed and EMBASE. Study selection, quality appraisal and data extraction were carried out by independent pairs of researchers using pre-established criteria. SETTING: Physicians of any medical, surgical or community specialty, working in any possible setting (hospitals, primary healthcare, etc), as well as trainees, residents, junior house officers or postgraduate interns, were included. PARTICIPANTS: The total number of participants was 14 338. PRIMARY AND SECONDARY OUTCOME MEASURES: Health effects classified under the International Classification of Diseases (ICD-10). RESULTS: Over 3000 citations and 110 full articles were reviewed. From these, 11 studies of high or intermediate quality carried out in North America, Europe and Japan met the inclusion criteria. Six studies included medical residents, junior doctors or house officers and the five others included medical specialists or consultants, medical, dental, and general practitioners and hospital physicians. Evidence of an association was found between percutaneous injuries and road traffic accidents with extended long working hours (LWH)/days or very LWH/weeks. The evidence was insufficient for mood disorders and general health. No studies on other health outcomes were identified. CONCLUSIONS: LWH could increase the risk of percutaneous injuries and road traffic accidents, and possibly other incidents at work through the same pathway. While associations are clear, the existing evidence does not allow for an established causal or 'dose-response' relationship between LWH and incidents at work, or for a threshold number of extended hours above which there is a significantly higher risk and the hours physicians could work and remain safe and healthy. Policymakers should consider safety issues when working on relaxing EWTD for doctors.


Assuntos
Saúde Ocupacional , Médicos , Trabalho/estatística & dados numéricos , Europa (Continente) , Humanos , Fatores de Tempo
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...