Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 5 de 5
Filtrar
Mais filtros










Base de dados
Intervalo de ano de publicação
1.
Rev. bioét. derecho ; (52): 29-44, 2021. tab
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228070

RESUMO

La profunda transformación vivida en el ámbito sanitario en general, y en concreto en el cambio de modelo relacional con el desarrollo del modelo centrado en la persona, requiere de nuevas maneras de enfocar la formación de los profesionales sanitarios, no tan solo con la incorporación de nuevos conocimientos sino también en el desarrollo de las competencias en habilidades comunicativas y relacionales. Este artículo presenta una propuesta de formación en comunicación de malas noticias para los profesionales sanitarios, atendiendo a las actitudes, habilidades y a los conocimientos necesarios para hacerlo. Se presenta un modelo de docencia escalar y adaptable a diferentes contextos y especialidades sanitarias (AU)


Healthcare has undergone profound changes in recent decades. These changes impact, among others, the relational model, making it necessary to develop a person-centered model. To accomplish this, an update in the training of health professionals, incorporating new knowledge associated with communication and relational skills is necessary. This article presents a proposal for training in bad news communication for healthcare professionals, considering the attitudes, skills and knowledge necessary to do so. A scalar training model, adaptable to different contexts and health specialties, is presented (AU)


La profunda transformació viscuda en l'àmbit sanitari en general, i en concret en el canvi de model relacional amb el desenvolupament del model centrat en la persona, requereix de noves maneres d'enfocar la formació dels professionals sanitaris, no tan sols amb la incorporació de nous coneixements sinó també en el desenvolupament de les competències en habilitats comunicatives i relacionals. Aquest article presenta una proposta de formació en comunicació de males notícies per als professionals sanitaris, ateses les actituds, habilitats i als coneixements necessaris per a fer-ho. Es presenta un model de docència escalar i adaptable a diferents contextos i especialitats sanitàries (AU)


Assuntos
Humanos , Pessoal de Saúde/educação , Educação Continuada/métodos , Comunicação , Capacitação Profissional , Relações Médico-Paciente
2.
Rev. bioét. derecho ; (52): 85-104, 2021. graf
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228073

RESUMO

Introducción: La comunicación dentro del ámbito médico es esencial para obtener buenos resultados en consulta; esta habilidad debe aprenderse a lo largo de la carrera y no suponer que es innata. Luego de una revisión sistemática de la metodología de enseñanza en Ecuador y el poco desarrollo que ha tenido dentro de las universidades, vemos la necesidad de realizar un estudio evaluando las habilidades comunicacionales de los estudiantes de medicina. Metodología: se incluyó cien estudiantes de sexto año que realizan el internado en el Hospital Vicente Corral Moscoso. Se valoró las entrevistas por observación directa utilizando una lista de verificación sustentada en la Guía Calgary-Cambridge. Se analizaron los datos buscando diferencia estadística. Resultados: No hubo diferencia estadística entre los grupos. El promedio obtenido por los evaluados fue de 13,96 de 23 habilidades. Se comparó por dos grupos: estudiantes que tenían formación en comunicación médica (19) y los que no tenían ninguna (81). Se encontró que los estudiantes con formación en comunicación desarrollan entrevistas con mayor empatía, escucha efectiva, respeto por las expectativas de los pacientes y capacidad de resumir los hallazgos en busca de resultados más eficaces. Conclusión: Se observan algunas diferencias entre ambos grupos comparables con estudios internacionales. Se recomienda a las escuelas establecer un currículo formal para el aprendizaje de la comunicación como habilidad efectiva en la formación médica. El objetivo es humanizar la comunicación y favorecer una mejor relación entre médico y paciente (AU)


Introduction: Communication within the medical field is essential to obtain good results from the consultation. This skill must be learned throughout the career and not assumed to be innate. After a systematic review of teaching methodology in Ecuador and the little development it has had within medical schools, we carried out an observational study evaluating communication skills of medical students. Methodology: One hundred final-year students working at the Vicente Corral Moscoso Hospital were included. Direct observation interviews were assessed using a checklist tool supported by the Calgary-Cambridge Guide. Data were analyzed looking for statistical significance. Results: There was no statistical significance between groups. Mean score was 13.96 out of 23 skills evaluated. Two groups were randomized: students who had training in medical communication (19) and those who had none (81). Students with communication training developed empathic interviews, effective listening, respect for patient expectations and were capable to summarize findings for effective communication outcomes. Conclusion: There are some differences between both groups comparable with international studies. Ecuadorian Medical Schools are encouraged to establish a formal curriculum in learning and training communication skills. The objective is to humanize communication and to promote better relationship between doctor and patient (AU)


Introducció: La comunicació dins de l'àmbit mèdic és essencial per a obtenir bons resultats en consulta; aquesta habilitat ha d'aprendre's al llarg de la carrera i no suposar que és innata. Després d'una revisió sistemàtica de la metodologia d'ensenyament a l'Equador i el poc desenvolupament que ha tingut dins de les universitats, veiem la necessitat de realitzar un estudi avaluant les habilitats comunicacionals dels estudiants de medicina. Metodologia: Es va incloure cent estudiants de sisè any que realitzen l'internat a l'Hospital Vicente Corral Moscoso. Es va valorar les entrevistes per observació directa utilitzant una llista de verificació sustentada en la Guia Calgary-Cambridge. Es van analitzar les dades buscant diferència estadística. Resultats: No va haver-hi diferència estadística entre els grups. La mitjana obtinguda pels avaluats va ser de 13,96 de 23 habilitats. Es va comparar per dos grups: estudiants que tenien formació en comunicació mèdica (19) i els que no tenien cap (81). Es va trobar que els estudiants amb formació en comunicació desenvolupen entrevistes amb major empatia, escolta efectiva, respecte per les expectatives dels pacients i capacitat de resumir les troballes a la recerca de resultats més eficaços. Conclusió: S'observen algunes diferències entre tots dos grups comparables amb estudis internacionals. Es recomana a les escoles establir un currículum formal per a l'aprenentatge de la comunicació com a habilitat efectiva en la formació mèdica. L'objectiu és humanitzar la comunicació i afavorir una millor relació entre metge i pacient (AU)


Assuntos
Humanos , Masculino , Feminino , Adulto Jovem , Adulto , Comunicação em Saúde , Relações Médico-Paciente , Estudantes de Medicina , Humanização da Assistência , Inquéritos e Questionários , Equador
3.
Rev. bioét. derecho ; (52): 139-154, 2021. ilus
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228075

RESUMO

Atualmente existem em média 300 milhões de pessoas com algum tipo de doença rara no mundo, essas doenças são progressivas, degenerativas e podem ser fatais, afetando em sua maioria crianças. As doenças raras fazem parte de um itinerário terapêutico muitas vezes longo e exaustivo. Quando se discute sobre doenças raras automaticamente deve-se pensar em uma tríade, pessoa com doença rara, família e profissionais da saúde. Para haver relação entre os três, é necessário haver comunicação. O objetivo deste estudo é analisar as barreiras comunicativas em saúde frente a tríade, paciente, família e equipe técnica ao longo do itinerário terapêutico. O método utilizado neste artigo é uma análise reflexiva sobre as barreiras de comunicação no nível acadêmico, técnico e pessoal. Criou-se uma síntese reflexiva sobre as barreiras de comunicação através de um olhar bioético, para transformar o espaço do outro através de ações que minimizem as vulnerabilidades sociais, individuais, institucionais e morais. Percebe-se que é necessário difundir estilos e práticas comunicativas para que seja mais natural no cotidiano da sociedade o uso de estratégias adaptativas de comunicação, bem como, intensificar a formação e informação técnica sobre os cuidados nas doenças raras, pois a comunicação inicia no ato do diagnóstico e perpetua por toda a vida. A bioética deve acolher, observar e agir através de estratégias justas, seguras e dignas (AU)


Actualmente hay un promedio de 300 millones de personas con algún tipo de enfermedad rara en el mundo. Estas son progresivas, degenerativas y pueden ser fatales, afectando mayoritariamente a los niños. Las enfermedades raras forman parte de un itinerario terapéutico que suele ser largo y exhaustivo. Cuando se habla de ellas, de forma automática se debería pensar en una tríada: persona con enfermedades raras, familiares y profesionales de la salud. Para tener una relación entre los tres, es necesaria la comunicación. El objetivo de este estudio es analizar las barreras comunicativas en salud frente a la tríada paciente, familia y equipo técnico a lo largo del itinerario terapéutico. El método utilizado en este artículo es un análisis reflexivo de las barreras de comunicación a nivel académico, técnico y personal. Se creó una síntesis reflexiva sobre las barreras comunicativas a través de una mirada bioética, para transformar el espacio del otro a través de acciones que minimicen las vulnerabilidades sociales, individuales, institucionales y morales. Se percibe que es necesario difundir estilos y prácticas comunicativas para que sea más natural en la vida cotidiana de la sociedad el uso de estrategias de comunicación adaptativa, así como la intensificación de la formación y la información técnica sobre la atención en enfermedades raras, ya que la comunicación se inicia en el momento del diagnóstico y se perpetúa a lo largo de la vida. La bioética debe acoger, observar y actuar a través de estrategias justas, seguras y dignas (AU)


Currently there are an average of 300 million people with some type of rare disease in the world. These diseases are progressive, degenerative and can be fatal, affecting mostly children. Rare diseases are part of a therapeutic itinerary that is often long and exhaustive. When discussing rare diseases, automatically, you should think of a triad person with rare disease, family, and health professionals. In order to have a relationship between the three, communication is necessary. The objective of this paper is to analyze the communication barriers in health care for the triad patient, family, and technical team along the therapeutic itinerary. The method used in this article is a reflexive analysis of communication barriers at the academic, technical and personal levels. A reflexive synthesis about communication barriers was created through a bioethical perspective, to transform the space of the other through actions that minimize social, individual, institutional and moral vulnerabilities. It is perceived that it is necessary to disseminate communicative styles and practices in order to make the use of adaptative communication strategies more natural in the daily life of society, as well as the intensification of training and technical information about care in rare diseases, as communication starts at the moment of diagnosis and is perpetuates throughout life (AU)


Actualment hi ha una mitjana de 300 milions de persones amb algun tipus de malaltia rara en el món. Aquestes són progressives, degeneratives i poden ser fatals, afectant majoritàriament els nens. Les malalties rares formen part d'un itinerari terapèutic que sol ser llarg i exhaustiu. Quan es parla de elles, de forma automàtica s'hauria de pensar en una tríade: persona amb malalties rares, familiars i professionals de la salut. Per a tenir una relació entre els tres, és necessària la comunicació. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar les barreres comunicatives en salut enfront de la tríade pacient, família i equip tècnic al llarg de l'itinerari terapèutic. El mètode utilitzat en aquest article és una anàlisi reflexiva de les barreres de comunicació a nivell acadèmic, tècnic i personal. Es va crear una síntesi reflexiva sobre les barreres comunicatives a través d'una mirada bioètica, per a transformar l'espai de l'altre a través d'accions que minimitzin les vulnerabilitats socials, individuals, institucionals i morals. Es percep que és necessari difondre estils i pràctiques comunicatives perquè sigui més natural en la vida quotidiana de la societat l'ús d'estratègies de comunicació adaptativa, així com la intensificació de la formació i la informació tècnica sobre l'atenció en malalties estranyes, ja que la comunicació s'inicia en el moment del diagnòstic i es perpetua al llarg de la vida. La bioètica ha d'acollir, observar i actuar a través d'estratègies justes, segures i dignes (AU)


Assuntos
Humanos , Relações Profissional-Família/ética , Relações Profissional-Paciente/ética , Barreiras de Comunicação , Doenças Raras
4.
Rev. bioét. derecho ; (52): 121-138, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228080

RESUMO

En un contexto globalizado, donde el mundo convencional se expande a lo virtual, se desarrolla un análisis ético y jurídico del turismo médico en Colombia mediante la identificación de riesgos potenciales en la instrumentalización comunicativa. La oferta y demanda de cirugía estética acompañada del marketing, como un reflejo del deseo, lo bello y el maquillaje, promueven tensiones éticas latentes. La incertidumbre jurídica que gravita alrededor del flujo transfronterizo e indeterminación de los distintos sistemas jurídicos exterioriza varios frentes susceptibles de abordaje y que a su vez se erigen como desafíos. El trasfondo de las reflexiones que se divisan hace imprescindible reivindicar prerrogativas fundamentales, inherentes a los seres humanos, que parecen desvanecerse ante inserciones cada vez más frecuentes y penetrantes provenientes de realidades construidas y enraizadas en el vaivén de los precios (AU)


In a globalized context, where the conventional world expands into the virtual, an ethical and legal analysis of medical tourism in Colombia is developed through identifying potential risks via communicative instrumentalization. The supply and demand for cosmetic surgery along with the associated marketing, as it reflects on desire, beauty, and makeup, promote latent ethical tensions. The legal uncertainty that gravitates around the cross-border flow and the indeterminacy within the different legal systems externalizes on several fronts that should be addressed and which in turn pose challenges. The background of the reflections that can be seen make it essential to claim fundamental prerogatives, inherent to humanity, which seem to vanish when presented with the frequent and penetrating insertions coming from realities built and rooted in the fluctuations of prices (AU)


En un context globalitzat, on el món convencional s'expandeix al virtual, es desenvolupa una anàlisi ètica i jurídica del turisme mèdic a Colòmbia mitjançant la identificació de riscos potencials en la instrumentalització comunicativa. L'oferta i demanda de cirurgia estètica acompanyada del màrqueting, com un reflex del desig, el bell i el maquillatge, promouen tensions ètiques latents. La incertesa jurídica que gravita al voltant del flux transfronterer i indeterminació dels diferents sistemes jurídics exterioritza diversos fronts susceptibles d'abordatge i que al seu torn s'erigeixen com a desafiaments. El rerefons de les reflexions que s'albiren fa imprescindible reivindicar prerrogatives fonamentals, inherents als éssers humans, que semblen esvair-se davant insercions cada vegada més freqüents i penetrants provinents de realitats construïdes i arrelades en el vaivé dels preus (AU)


Assuntos
Humanos , Turismo Médico/ética , Turismo Médico/legislação & jurisprudência , Jurisprudência , Ética Médica , Colômbia
5.
Rev. bioét. derecho ; (52): 265-286, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228083

RESUMO

Desde los primeros meses de la pandemia de COVID-19 ha estado aconteciendo un llamativo fenómeno social: en diversos lugares del mundo grupos de personas procedieron a ahuyentar y/o exterminar colonias de murciélagos, suponiendo que dicha acción contribuiría a evitar posibles contagios cuando en realidad lo que hacía era empeorar la situación. Con el fin de analizar en profundidad este tipo de fenómenos sociales es necesario recurrir a disciplinas diversas como la ética ambiental, la ética de los medios de comunicación y la psicología moral. Según se argumentará en este artículo, un ámbito del saber que favorece la convergencia disciplinaria apropiada para abordar la complejidad de problemas como el recién mencionado, es una disciplina generalmente no muy visitada en las producciones vinculadas a la bioética general y a la ética animal, a saber, la bioética animal. En las conclusiones de este trabajo será posible evidenciar que esta disciplina muestra no sólo contribuir en el abordaje de las diversas aristas de problemas puntuales como la actual persecución de murciélagos, sino que beneficia un enfoque crítico a nivel meta-teórico y complementario a nivel transdisciplinario de ciertos puntos ciegos de las disciplinas interrelacionadas (AU)


Since the first months of the COVID-19 pandemic, a striking social phenomenon has been taking place: in various parts of the world, groups of people proceeded to drive away and/or exterminate colonies of bats, assuming that such action would help to prevent possible infections when in fact it only made the situation worse. In order to analyse in depth such social phenomena, it is necessary to resort to diverse disciplines such as environmental ethics, media ethics and moral psychology. As will be argued in this article, one field of knowledge that favours the appropriate disciplinary convergence to address the complexity of problems such as the one mentioned, is a discipline that is generally not much visited in the productions linked to general bioethics and animal ethics, namely animal bioethics. In the conclusions of this article, it will be possible to show that this discipline not only contributes to the analysis of specific problems such as the current persecution of bats, but also that benefits from a critical approach of certain blind spots of the interrelated disciplines (AU)


Des dels primers mesos de la pandèmia de COVID-19 ha estat esdevenint un cridaner fenomen social: en diversos llocs del món, grups de persones van procedir a espantar i/o exterminar colònies de ratapinyades, suposant que aquesta acció contribuiria a evitar possibles contagis quan en realitat el que feia era empitjorar la situació. Amb la finalitat d'analitzar en profunditat aquest tipus de fenòmens socials és necessari recórrer a disciplines diverses com l'ètica ambiental, l'ètica dels mitjans de comunicació i la psicologia moral. Segons s'argumentarà en aquest article, un àmbit del saber que afavoreix la convergència disciplinària apropiada per a abordar la complexitat de problemes com l'acabat d'esmentar, és una disciplina generalment no gaire visitada en les produccions vinculades a la bioètica general i a l'ètica animal, a saber, la bioètica animal. En les conclusions d'aquest treball serà possible evidenciar que aquesta disciplina mostra no sols contribuir en l'abordatge de les diverses arestes de problemes puntuals com l'actual persecució de ratapinyades, sinó que beneficia un enfocament crític a nivell fiqui-teòric i complementari a nivell transdisciplinari d'uns certs punts cecs de les disciplines interrelacionades (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Meio Ambiente , Comunicação , Psicologia Social , Bioética , Bem-Estar do Animal/ética
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...