Maternidad subrogada en México y Brasil, un estudio jurídico comparado entre dos naciones latinoamericanas / Maternitat subrogada a Mèxic i Brasil, un estudi jurídic comparat entre dues nacions llatinoamericanes / Surrogate motherhood in Mexico and Brazil, a comparative legal study between two Latin American nations

Se aborda estudio al tema de maternidad subrogada o gestación por sustitución respecto de la nación mexicana y la nación brasileña, los cuales como países independientes, ubicados en diferentes puntos geográficos y con idiomas distintos, tienen encomún, compartir un mismo continente, concentrar gran número de población y contar con la presencia de maternidad subrogada, donde si bien, dicha figura se hace presente en otros países del mundo, por la amplitud y complejidad del tema; solo se toma especial estudio a las dos naciones señaladas, en intención de conocer el estado actual de esta figura procreativa, en particular respecto de la participación de la gestante sustituta en México o donadora temporal del útero como es conocida en Brasil, a través de realizar un estudio comparado que permita comprender la evolución, desarrollo y mecanismos legales actuales de la figura procreativa en comento, con propósito de ofrecer propuesta de mejora a la legislación mexicana en proceso de construcción. Se realiza un estudio jurídico de tipo cualitativo, donde se aplica el método deductivo e inductivo, dogmático y exegético; el estudio es pertinente, actual y de interés general en el ámbito nacional e internacional.(AU)

Es realitza un estudi sobre el tema de la gestació subrogada o substitució gestacional en relació a la nació mexicana i la nació brasilera, les quals, com a països independents situats en diferents ubicacions geogràfiques i amb idiomes diferents, tenen en comú el fet de compartir el mateix continent, concentrar una gran població i comptar amb la pràctica de la gestació subrogada. Tot i que aquesta figura està present en altres països del món, a causa de l'amplitud i complexitat del tema, es realitza un estudi especial sobre les dues nacions esmentades amb la intenció de conèixer l'estat actual d'aquesta forma de reproducció, especialment pel que fa a la participació de la gestant substituta a Mèxic o de la donadora temporal d'úter, com és coneguda a Brasil. Aquest estudi comparatiu permet comprendre l'evolució, el desenvolupament i els mecanismes legals actuals d'aquesta pràctica reproductiva, amb l'objectiu de proposar millores a la legislació mexicana en procés de construcció. L'estudi és de tipus jurídic qualitatiu i aplica mètodes deductius i inductius, dogmàtics i exegètics. Aquest estudi és rellevant, actual i d'interès general tant a nivell nacional com internacional.(AU)

A study on the subject of surrogate motherhood or surrogacy is addressed with respect to the Mexican nation and the Brazilian nation, which as independent countries, located in different geographical points and with different languages, have in common, share the same continent, concentrate large number of population and have the presence of surrogate motherhood, where although this figure is present in other countries of the world, due to the breadth and complexity of the subject; Only a special study is taken of the two mentioned nations, with the intention of knowing the current status of this procreative figure, particularly regarding the participation of the surrogate pregnant woman in Mexico or temporary donor of the uterus as it is known in Brazil, through carrying out a comparative study that allows to understand the evolution, development and current legal mechanisms of the procreative figure in question, with the purpose of offering an improvement proposal to the Mexican legislation in the process of construction. A qualitative legal study is carried out, where the deductive and inductive, dogmatic and exegetical method is applied; the study is pertinent, current and of general interest at the national and international level.(AU)

Filiación, gestación por sustitución y derecho internacional privado: la Sentencia del Tribunal Supremo español 277/2022, sobre filiación en la gestación subrogada, a la luz de la doctrina del Tribunal Europeo de Derechos Humanos / Filiació, gestació per substitució i dret internacional privat: la Sentència del Tribunal Suprem espanyol 277/2022, sobre filiació en la gestació subrogada, a la llum de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans / Filiation, surrogacy,and private international law: the Spanish Supreme Court Ruling 277/2022, on filiation in surrogacy, in light of the doctrine of the European Court of Human Rights

El Tribunal Supremo admitela reclamación de la paternidad biológica y el expediente de adopción como procedimientos idóneos para el reconocimiento de la filiación derivada de una gestación por sustitución celebrada en el extranjero, al mismo tiempo que deniega su reconocimiento cuando haya sido reclamada mediante la solicitud de la transcripción del certificado registral extranjero o por posesión de estado. Esta doctrina es compatible con la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos que obliga a los Estados a reconocer la filiación derivada de una gestación por sustitución cuando exista un vínculo genético entre el menor y los padres de intención, así como a proteger el interés superior del menor cuando exista vida familiar. Esta doctrina jurisprudencial pretende proteger los derechos de la madre gestante y el interés superior del menor; sin embargo, una protección eficaz de ambos solo puede venir desde un convenio de derecho internacional privado que regule los requisitos para el reconocimiento de la filiación por parte de aquellos Estados que niegan validez a los contratos de gestación por sustitución, de manera que los derechos humanos y el interés superior del menor sean garantizados.(AU)

The Supreme Court admits the claim of biological paternity and the adoption file as suitable procedures for the recognition of the filiation derived from a surrogacy carried out abroad, at the same time that it denies its recognition when it has been claimed through the application of the transcript of the foreign registry certificate or by possession of state. This doctrine is compatible with the case of law of the European Court of Human Rights, which obliges States to recognize the filiation derived from surrogacy when there is a genetic link between the minor and the intended parents, as well as to protect the best interests of the minor, when there is family life. This jurisprudential doctrine seeks to protect the rights of the surrogate mother and the best interests of the minor; however, effective protection of both can only come from a private international law agreement that regulates the requirements for the recognition of filiation by those States that deny validity to surrogacy contracts, so that human rights and the best interests of the minor are guaranteed.(AU)

El Tribunal Suprem admet la reclamació de la paternitat biològica i l’expedient d’adopció com a procediments idonis per al reconeixement de la filiació derivada d’ una gestació per substitució celebrada a l’ estranger, al mateix temps que desestima el seu reconeixement quan hagi estat reclamada mitjançant la sol· licitud de la transcripció del certificat registral estranger o per possessió d‟estat. Aquesta doctrina és compatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que obliga els Estats a reconèixer la filiació derivada d'una gestació per substitució quan hi hagi un vincle genètic entre el menor i els pares d'intenció, així com protegir l'interès superior del menor quan hi hagi vida familiar. Aquesta doctrina jurisprudencial vol protegir els drets de la mare gestant i l'interès superior del menor; tanmateix, una protecció eficaç de tots dos només pot venir des d'un conveni de dret internacional privat que reguli els requisits per al reconeixement de la filiació per part dels Estats que neguen validesa als contractes de gestació per substitució, de manera que els drets humans i l'interès superior del menor siguin garantits.(AU)

La filiación derivada de gestación por sustitución: posesión de estado e interés del menor, orden público y derechos fundamentales / La filiació derivada de gestació per substitució: possessió d'estat i interès del menor, ordre públic i drets fonamentals / Filiation derived from gestational surrogacy: Possession of status and interest of the minor, public order and fundamental rights

El Tribunal Supremo español aborda un caso de gestación por sustitución en el que, una vez nacido el niño en un país extranjero, se reclama judicialmente la filiación materna en España para la mujer comitente o madre de intención, con la que no tiene vínculo jurídico, con base en la posesión de estado. En el asunto que resuelve la STS de 31 de marzo de 2022, la vía elegida por la parte demandante no es el reconocimiento de la filiación ya establecida por las autoridades extranjeras donde ha tenido lugar el nacimiento, sino la reclamación judicial de la maternidad, manifestada por la posesión de estado, en interés del menor. Ello obliga a analizar si la posesión de estado es un mecanismo de determinación de la filiación, y si el interés del menor debe llevar ineludiblemente a atribuir la maternidad legal a la mujer que desempeña el rol de madre, aun careciendo de vínculo genético. La STS incluye otras afirmaciones acerca del orden público y la vulneración de derechos fundamentales que, aun siendo importantes porque revelan la posición del más alto tribunal, no son relevantes para resolver el caso planteado.(AU)

El Tribunal Suprem espanyol aborda un cas de gestació per substitució en el qual, una vegada nascut elnen en un país estranger, es reclama judicialment la filiació materna a Espanya per a la dona comitent o mare d'intenció, amb la qual no té vincle jurídic, amb base en la possessió d'estat. En l'assumpte que resol la STS de 31 de març de 2022, la via triada per la part demandant no és el reconeixement de la filiació ja establerta per les autoritats estrangeres on ha tingut lloc el naixement, sinó la reclamació judicial de la maternitat, manifestada per la possessió d'estat, en interès del menor. Això obliga a analitzar si la possessió d'estat és un mecanisme de determinació de la filiació, i si l'interès del menor ha de portar ineludiblement a atribuir la maternitat legal a la dona que exerceix el rol de mare, fins i tot mancant de vincle genètic. La STS inclou altres afirmacions sobre l'ordre públic i la vulneració de drets fonamentals que, fins i tot sent importants perquè revelen la posició del més alt tribunal, no són rellevants per a resoldre el cas plantejat.(AU)

The Spanish Supreme Court deals with a case of surrogacy in which, once the child is born in a foreign country, the maternal filiation in Spain is judicially claimed for the intended mother absent any genetic link based on the possession of status. In the case resolved by the Spanish Supreme Court of March 31, 2022, the legal path chosen by the claimant is not the recognition of filiation as established by the foreign authoritieswhere the birth has taken place, but the judicial claim of maternity, manifested by the possession of status, in the child’s best interest. This makes it necessary to analyse whether the appearance of filiation is a mechanism for determining filiation, and whether the child’s best interest must inevitably lead to attributing legal maternity to the woman who plays the role of mother, even without a genetic link. The Spanish Supreme Court also refers to public order and how surrogacy violates fundamental rights, arguments which, although important because they reveal the position of the highest court, are not relevant in this particular case.(AU)

El Tribunal Europeo de Derechos Humanos y la relevancia del vínculo genético: una revisión de la jurisprudencia sobre gestación por sustitución transfronteriza / El Tribunal Europeu de Drets Humans i la rellevància del vinclegenètic: una revisió de la jurisprudència sobre gestació per substitució transfronterera / The European Court of Human Rights and the relevance of genetic linkage: a review of the jurisprudence on cross-border surrogacy

En ausencia de instrumentos internacionales que establezcan pautas comunes sobre los acuerdos de gestación por sustitución transfronteriza, los ordenamientos que los prohíben o los consideran nulos han tenido que enfrentarse a la cuestión de sus efectos, lo que ya ha dado lugar a varios pronunciamientos del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. A partir del precedente Mennesson c. Francia(2014), el trabajo analiza las diferentes aproximaciones al fenómeno que han sido objeto de escrutinio por parte del TEDH. El trabajo presta una atención especial, por su mayor frecuencia, a los casos que tienen origen en la negativa de un estado a reconocer la filiación resultante de un acuerdo de gestación por sustitución celebrado fuera de sus fronteras y, en particular, al peso otorgado a la exigencia de vínculo genético entre el menor y al menos un progenitor de intención. Los más recientes Valdís Fjölnisdóttir y otros c. Islandia(2021) y A.M. c. Noruega(2022) evidencian quelimitar el reconocimiento de efectos de estos acuerdos a los casos en que existe dicho vínculo no es coherentecon el interés superior de los menores que resultan de los mismos, en especial cuando su adopción ya no es posible.(AU)

A manca d’instruments internacionals que estableixin pautes comunes sobre els acords de gestació per substitució transfronterera, els ordenaments que els prohibeixen o els consideren nuls s’han hagut d’enfrontar a la qüestió dels seus efectes, el que ja ha donat lloc a diversos pronunciamentsper part del Tribunal Europeu de Drets Humans. A partir del precedent Mennesson c. França (2014), el treball analitza les diferents aproximacions al fenomen que han estat objecte d’escrutini per part del TEDH. El treball posa una atenció especial, atesa la seva major freqüència, en els casos que s’originen en la negativa d’un estat a reconèixer la filiació resultant d’un acord de gestació per substitució celebrat fora de les seves fronteres i, en particular, en el pes atorgat a l’exigència de vincle genètic entre el menor i com a mínim un progenitor d’intenció. Els més recents Valdís Fjölnisdóttir i altres c. Islàndia (2021) i A.M. c. Noruega (2022) evidencien que limitar el reconeixement d’efectes d’aquests acords als casos d’existència del mencionat vincle no és coherent amb l’interès superior dels menors que en resulten, en especial quan la seva adopció ja no és possible.(AU)

In the absence of international instruments establishing common guidelines for cross-border surrogacy agreements, jurisdictions that prohibit them or consider them null and void have been confronted with the question of their effects, which has already led to several rulings by the European Court of Human Rights. Based onthe leading case Mennesson v. France (2014), this paper analyses the different approaches to the phenomenon which have been scrutinized by the ECtHR. Due to their greater frequency, the paper pays special attention to cases arising from a state’s refusal to recognize parenthood resulting froma surrogacy arrangement concluded outside its borders and, in particular, to the weight given to the requirement of a genetic link between the child and at least one intended parent. The more recent Valdís Fjölnisdóttir and other v. Iceland(2021) and A.M. v. Norway(2022) make it clear that limiting the recognition of the effects of these arrangements to cases where such a link exist is not consistent with the best interests of the resulting children, especially when adoption is no longer possible.(AU)

Sobre la gestación por sustitución. Otra vuelta de tuerca / Sobre la gestació per substitució. Una altra volta de rosca / On Surrogacy. Another turn of phrase

El autor vuelve a insistir, a propósito de una reciente sentencia del Tribunal Supremo español, en tres tesis sobre la gestación por sustitución que ya había defendido en otras ocasiones: no se trata de una práctica prohibida en nuestro Derecho (la nulidad no es lo mismo que la ilicitud); no atenta, en sí misma considerada, contra la dignidad humana, de la mujer gestante o del niño; y su regulación no tiene por qué exigir la gratuidad por parte de la mujer gestante, si bien la remuneración que esta pudiera recibir no debe quedar librada a las leyes del mercado.(AU)

L'autor torna a insistir, a propòsit d'una recent sentència del TribunalSuprem espanyol, en tres tesis sobre la gestació per substitució que ja havia defensat en altres ocasions: no es tracta d'una pràctica prohibida en el nostre Dret (la nul·litat no és el mateix que la il·licitud); no atempta, en si mateixa considerada, contra la dignitat humana, de la dona gestant o del nen; i la seva regulació no té per què exigir la gratuïtat per part de la dona gestant, si bé la remuneració que aquesta pogués rebre no ha de quedar lliurada a les lleis del mercat.(AU)

The author insists, with regard to a recent Spanish Supreme Court ruling, on three theses on surrogacy that he has already defended: it is not a practice prohibited in our law (nullity is not the same as illegality); it is not, in itself considered, against the human dignity of the pregnant woman or the child; and its regulation does not necessarily have to require the pregnant woman to do it for free, although the remuneration that she may receive should not be left to the laws of the market.(AU)

Alquiler o sustitución del embarazo? Sobre la importancia de los significantes en la construcción de sentido / Lloguer o substitució de l'embaràs? Sobre la importància dels significants en la construcció de sentit / Pregnancy Contract or Womb for Rent? About the importance of terms in the construction of meaning

In this article I will present the importance of critically revising the common uses of the terms to nominate the link established between those who gestate for other people and those who request gestation to acquire a baby. It is my intention to propose amore adequate term: relationship ofsurrogacy/ pregnancyreplacement. To do so, first, I will briefly mention how the use of language in assisted reproduction is far from neutral. Secondly, I will examine the most usednomenclatures in Spanish such as “contract pregnancy”, “womb for rent”, among others, and I will analyze them considering two criteria:the role of the pregnant person and the kind of relationship between that who gestates and that/those who want/s to be the baby’s mother/s and father/s. Finally, I will use both criteria to propose a new term.(AU)

En este artículo presentaré la importancia de revisar críticamente los términos usuales utilizados para denominar al vínculo que se establece entre quien gesta para otras personas y quienes solicitan la gestación para adquirir un bebé, con la intención de proponer un significante, a mi entender, más adecuado: relación dealquiler/sustitución del embarazo. Para ello, en primer lugar, aludiré sucintamente a cómoel uso del lenguaje en reproducción asistida no es neutral. En segundo lugar, examinaré las nomenclaturas más utilizadas en lengua castellana como por ejemplo “alquiler de vientre” y “gestación por sustitución”, entre otras, y las analizaré a través de dos criterios: el rol de la persona gestante y el tipo de relación entre quien gesta y quien/es quieren ser madre/s y/o padre/s.Por último, utilizaré ambos criterios para proponer el nuevo significante.(AU)

En aquest article presentaré la importància de revisar críticament els termes usuals utilitzats per a denominar al vincle que s'estableix entre qui gesta per a altres persones i els qui sol·liciten la gestació per a adquirir un bebè, amb la intenció de proposarun significant, al meu entendre, més adequat: relació delloguer/substitució de l'embaràs. Per a això, en primer lloc, al·ludiré succintament a com l'ús del llenguatge en reproducció assistida no és neutral. En segon lloc, examinaré les nomenclatures més utilitzades en llengua castellana com per exemple “lloguer de ventre” i “gestació per substitució”, entre altres, i les analitzaré a través de dos criteris: el rol de la persona gestant i el tipus de relació entre qui gesta i qui/és volen ser mare/s i/o pare/s.Finalment, utilitzaré tots dos criteris per a proposar el nou significant.(A)