RESUMO
El presente artículo tiene el propósito de reflexionar sobre un reciente caso de triple filiación desde el nacimiento en Argentina que constituye una nueva forma de coparentalidad. Para ello, en primer lugar, realizo una descripción de los hechos y la sentencia. En segundo lugar, refiero que los feminismos y los movimientos por la diversidad han colaborado en comprensiones y prácticas más respetuosas y dinámicas de lainstitución familiar en clara oposición al neoconservadurismo. Luego planteo que la defensa de dicho dinamismo familiar fundado no debiera llevarnos a defender cualquier camino para la consecución del proyecto familiar, puntualmente en el caso de varones solos o en pareja. Por ello, diferencio los modos que usualmente tienen para alcanzar la paternidad con el objetivo de mostrar cómo la coparentalidad y la adopción son moralmente aceptables mientras que la subrogación del embarazo es cuestionable éticamente.(AU)
El present article té el propòsit de reflexionar sobre un recent cas de triple filiació des del naixement a l'Argentina que constitueix una nova forma de coparentalitat. Per a això, en primer lloc, realitzo una descripció dels fets i la sentència. En segon lloc, refereixo que els feminismes i els moviments per la diversitat han col·laborat en comprensions i pràctiques més respectuoses i dinàmiques de la institució familiar en clara oposició al neoconservadurisme. Després plantejo que la defensa d'aquest dinamisme familiar fundat no hagués de portar-nos a defensar qualsevol camí per a la consecució del projecte familiar, puntualment en el cas d'homes sols o en parella. Per això, diferencio les maneres que usualment tenen per a aconseguir la paternitat amb l'objectiu de mostrar com la coparentalitat i l'adopció són moralment acceptables mentre que la subrogació de l'embaràs és qüestionable èticament.(AU)
The purpose of this article is to analyze on a recent case of triple filiation from birth in Argentina, whichconstitutes a new form of co-parenting. In order to do so, firstly, I describe the facts and the judicial sentence. Secondly, I explain that feminisms and diversity movements have collaborated in more respectful and dynamic understandings and practices of the family institution in clear opposition to neoconservatism. Then I argue that the defense of such family dynamism should not lead us to defend any path for the achievement of the family project, especially in the case of single men or couples. Therefore, I differentiate the ways they usually have to achieve parenthood in order to show how co-parenting and adoption are morally acceptable while pregnancy surrogacy is ethically questionable.(AU)
Assuntos
Humanos , Direitos Sexuais e Reprodutivos , Pais , Mães Substitutas , Família , Técnicas Reprodutivas , Poder Familiar , Reprodução , Feminismo , Família Monoparental , Bioética , Temas Bioéticos , Direitos Humanos , Argentina , AdoçãoRESUMO
Las corrientes intelectuales e ideológicas posthumanistasabogan por la superación de diferentes límites biológicos de la especie humana. La ruptura incluye los asuntos reproductivos, como estrategias para la supervivencia y como cuidado de una dignidad posthumana. En este trabajo, quiero esbozar cuestiones del trans y posthumanismo reproductivo interesado en la gestación subrogada (GS) en sus diferentes modalidades. La GS es relevante para reconducir la reproducción siguiendo criterios promotores de la elección individual. Comienzo subrayando la herencia liberalen el movimiento por la mejora humana y la elección procreativa. Después, sugiero que el posthumanismo reproductivo se apoya en los estudios de género y en la permisividad del comercio sexual para redefinir la GS como probable reproducción posthumana. Así, los objetivos del posthumanismo reproductivo ambicionan una agenda distinta a la feminista. Las perspectivas posthumanas y feministas proponen horizontes de justicia reproductiva que deberán criticarse en contexto antes de que los estados-nación procedancon reformas.(AU)
Els corrents intel·lectuals i ideològics posthumanistes advoquen per la superació de diferents límits biològics de l'espècie humana. La ruptura inclou els assumptes reproductius, com a estratègies per a la supervivència i com a cura d'una dignitat posthumana. En aquest treball, vull esbossar qüestions del trans i posthumanisme reproductiu interessat en la gestació subrogada (GS) en les diferents modalitats. La GS és rellevant per reconduir la reproducció seguint criteris promotors de lelecció individual. Començo subratllant l'herència liberal en el moviment per la millora humana i l'elecció procreativa. Després, suggereixo que el posthumanisme reproductiu es recolza en els estudis de gènere i en la permissivitat del comerç sexual per redefinir la GS com a probable reproducció posthumana. Així, els objectius del posthumanisme reproductiu ambicionen una agenda diferent de la feminista. Les perspectives posthumanes i feministes proposen horitzons de justícia reproductiva que s'hauran de criticar en context abans que els estats nació procedeixin amb reformes.(AU)
Posthumanist intellectual and ideological currents advocate the overcoming of several biological limits of humankind. The rupture includes reproductive issues to care for posthuman dignity. In this work, I want to outline questions of trans and reproductive posthumanism interested in surrogacy in its different modalities. Gestational surrogacy is relevant to redirect reproduction following criteria that enhance individual choice. I begin by underliningthe liberal heritage in the social movement for human enhancement and procreative choice. Next, I suggest that surrogacy could be considered as likely posthuman reproduction by drawing on gender studies and the permissiveness of commercial sex. Thus, the reproductive posthumanist goals envision an agenda different from the feminist one. Posthuman and feminist perspectives propose horizons of reproductive justice that will need to be critiqued in context before nation-states proceed with reforms.(AU)
