Desempeño sociocomunicativo en niños con TEA. Un análisis desde la Lógica Transcursiva / Acompliment social i comunicatiu en nens amb TEA. Una anàlisi des de la Lògica Transcursiva / Socio-communicative performance in children with ASD. An analysis from Transcursive Logic

El propósito de este trabajo es revisar los fundamentos neurobiológicos y psíquicos de la llamada Teoría de la Mente (ToM), cuyas supuestas fallas en su desarrollo pretenden explicar la aparición de los trastornos sociocomunicativos que presentan las personas con Trastorno del Espectro Autista (TEA) para arrojar algo de luz sobre la aparición de algunos signos como, por ejemplo, los rasgos no sociales del autismo. A partir de un análisis crítico de algunos aportes de las Ciencias Cognitivas, llegamos a la conclusión de que la Teoría de la Mente es un modelo inapropiado para evaluar la comprensión del lenguaje, porque no tiene en cuenta sus aspectos subjetivos. La Lógica Transcursiva, como contrapartida, aporta una interpretación del proceso comunicativo y de esa forma, demuestra la improcedencia de la Teoría de la Mente.(AU)

The purpose of this paper is to review the neurobiological and psychological foundations of the so-called Theory of Mind (ToM), whose alleged flaws in its development pretend to explain the appearance of the socio-communicative disorders presented by people with Autism Spectrum Disorder (ASD) in order to shed some light on the appearance of some signs such as, for example, the non-social features of autism. From a critical analysis of some contributions from the Cognitive Sciences, we conclude that the Theory of Mind is an inappropriate model to assess language comprehension because it does not take into account its subjective aspects. Transcursive Logic, on the other hand, provides an interpretation of the communicative process and thus demonstrates the inappropriateness of the Theory of Mind.(AU)

El propòsit d'aquest treball és revisar els fonaments neurobiològics i psíquics de l'anomenada Teoria de la Ment (ToM), en la que les suposades falles en el seu desenvolupament pretenen explicar l'aparició dels trastorns socials i comunicatius que presenten les persones amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) per clarificar l'aparició d'alguns signes com, per exemple, els trets no socials de l'autisme. A partir d'una anàlisi crítica d'alguns aportacions de les Ciències Cognitives, arribem a la conclusió que la ToM és un model inadequat per avaluar la comprensió de llenguatge, perquè no té en compte els seus aspectes subjectius. La Lògica Transcursiva, com a contrapartida, aporta una interpretació del procés comunicatiu i, d'aquesta forma, demostra la improcedència de la ToM.(AU)

Una mama es una mama es una mama es una mama / Una mama és una mama és una mama és una mama / Breast is a breast is a breast is a breast

The Brighton and Sussex University Hospitals (BSUH) Trust, in England, recently published an inclusive language guideline for its maternity services. The guideline calls for the removal of female-only terms such as “breast milk” or “mother”, in order to accommodate transgender men who can become pregnant. Along the guideline is a “language preferences” form, on which patients can list their preferred terms for clinicians to refer to their anatomical parts and healthcare procedures. In this paper, we discussthe BSUH guideline. From this discussion, we reflect on inclusive language initiatives in specific contexts. We explain why we believe some of these initiatives to be counterproductive and to respond more to policy managers’ fear rather than to an actual demand from the groups concerned. We also believe that medical terminology is not subject to individual patients’ intimate feelings, nor to their gender identity, but is a shared scientific heritage belonging to a profession and, ultimately, to the entire community.(AU)

Recientemente, el Consorcio Hospitalario de Brighton y Sussex, en Inglaterra, ha editado una guía de lenguaje inclusivo, pensada para los servicios de maternidad, en la que se pide eliminar los términos exclusivamente femeninos, como «leche materna» o «madre», para dar cabida a los hombres transexuales que pueden gestar. La guía, además, va acompañada de un formulario enel que el paciente puede indicar los términos con que desea que el equipo clínico se refiera a sus órganos anatómicos y a los procesos asistenciales. En el presente artículo, hacemos un comentario crítico de la citada guía. A partir de este comentario, reflexionamos sobre las iniciativas de lenguaje inclusivo en determinados contextos. Argumentamos que algunas de estas iniciativas nos parecen contraproducentes y que obedecen más al temor de los estamentos gestores que a una reivindicación real de los colectivos afectados. Asimismo, creemos que la terminología médica no está sujeta al sentir íntimo de una persona, ni a su identidad de género, sino que es el patrimonio científico de una profesión y, en última instancia, de toda la colectividad.(AU)

Recentment, el Consorci Hospitalari de Brighton i Sussex, a Anglaterra, ha editat una guia de llenguatge inclusiu, pensada per als serveis de maternitat, en la qual es demana eliminar els termes exclusivament femenins, com ara “llet materna”o “mare”, perquè hi tinguin cabuda els homes transsexuals que poden gestar. La guia, a més a més, s’acompanya d’un formulari en què el pacient pot indicar amb quins termes desitja que l’equip clínic parli dels seus òrgans anatòmics i dels processos assistencials. En aquest article fem un comentari crític de l’esmentada guia i reflexionem, a partir d’aquest comentari, sobre les iniciatives de llenguatge inclusiu en determinats contextos. Argumentem que algunes d’aquestes iniciatives ens semblen contraproduents i que obeeixen més a la por dels estaments gestors que a una reivindicació real dels col·lectius afectats. Així mateix, creiem que la terminologia mèdica no pot sotmetre’s al sentir íntim d’una persona, ni a la seva identitat de gènere, sinó que és el patrimoni científic d’una professió i, en darrera instància, de tota la col·lectivitat.(AU)

Desempeño sociocomunicativo en niños con TEA. Un análisis desde la Lógica Transcursiva / Acompliment social i comunicatiu en nens amb TEA. Una anàlisi des de la Lògica Transcursiva / Socio-communicative performance in children with ASD. An analysis from Transcursive Logic

El propósito deeste trabajo es revisar los fundamentos neurobiológicos y psíquicos de la llamada Teoría de la Mente (ToM),cuyas supuestas fallas en su desarrollo pretenden explicar la aparición de los trastornos sociocomunicativos quepresentan las personas con Trastorno del Espectro Autista (TEA) para arrojar algo de luz sobre la aparición dealgunos signos como, por ejemplo, los rasgos no sociales del autismo. A partir de un análisis crítico de algunosaportes de las Ciencias Cognitivas, llegamos a la conclusión de que la ToM es un modelo inapropiado para eva-luar la comprensión del lenguaje, porque no tiene en cuenta sus aspectos subjetivos. La Lógica Transcursiva,como contrapartida, aporta una interpretación del proceso comunicativo y, de esa forma, demuestra la improcedencia de la ToM.(AU)

The purpose ofthis paper is to review the neurobiological and psychological foundations of the so-called Theory of Mind (ToM),whose alleged flaws in its development pretend to explain the appearance of the socio-communicative disor-ders presented by people with Autism Spectrum Disorder (ASD) in order to shed some light on the appearanceof some signs such as, for example, the non-social features of autism. From a critical analysis of some contri-butions from the Cognitive Sciences, we conclude that the Theory of Mind is an inappropriate model to assesslanguage comprehension because it does not take into account its subjective aspects. Transcursive Logic, onthe other hand, provides an interpretation of the communicative process and thus demonstrates the inappropriateness of the Theory of Mind.(AU)

El propòsitd’aquest treball és revisar els fonaments neurobiològics i psíquics de l’anomenada Teoria de la Ment (ToM), en laque les suposades falles en el seu desenvolupament pretenen explicar l’aparició dels trastorns socials i comunica-tius que presenten les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) per clarificar l’aparició d’alguns signescom, per exemple, els trets no socials de l’autisme. A partir d’una anàlisi crítica d’alguns aportacions de les Cièn-cies Cognitives, arribem a la conclusió que la ToM és un model inadequat per avaluar la comprensió de llenguatge,perquè no té en compte els seus aspectes subjectius. La Lògica Transcursiva, com a contrapartida, aporta unainterpretació del procés comunicatiu i, d’aquesta forma, demostra la improcedència de la ToM.(AU)

Rol del lenguaje en la humanización de la salud / Role of language in healthcare humanization

Los estudios sobre el encuentro médico-paciente han descrito brechas entre estos agentes que afectan de manera negativa el proceso de atención en salud. La intención de este estudio fue analizar las narrativas del encuentro médico-paciente en el escenario actual del profesional de la salud: un contexto con un rol notable de la tecnología, proclive a generar experiencias deshumanizantes. Diseño: Este estudio es cualitativo de tipo narrativo-retrospectivo con una muestra intencional, de caso único. Se analizaron las narrativas derivadas de un encuentro médico-paciente, recolectadas a través de la Red de Asociativa (2, 3), una entrevista semiestructurada y la observación no participante. La información se analizó con ayuda del programa NVivo v12(r). Resultados: El análisis de las narrativas generó tres ejes temáticos emergentes: el thelos del acto médico, el rol de la tecnología en la experiencia de la UCI y el proceso de comunicación entre el médico y el paciente. En conclusión, parece tenerse una brecha en el diálogo entre el médico y el paciente que podría surgir de los diferentes horizontes de sentidos entre dichos agentes, brecha que puede acortarse a través de procesos de educación (AU)

Objective: Studies on the doctor-patient relationship have described gaps between these agents that negatively affect the health care process. The intention of this study was to analyze the narratives of the doctor-patient encounter in the current healthcare context: a situation with a significant technology role, inclined to generate dehumanizing experiences. Design: This study is a qualitative narrative-retrospective type with an intentional, single-case sample. The narratives derived from a doctor-patient relationship, collected through the Associative Network (2, 3), a semi-structured interview and non-participating observation. The information was analyzed with NVivo v12(r). Results: The analysis of narratives generated three emerging thematic: the thelos of the medical act, the role of technology in the experience of the ICU and the process of communication between the doctor and the patient. In conclusion, there seems to be a gap in the dialogue between the doctor and the patient that could arise from the different horizons of senses between these agents, a gap that can be bridged through education processes (AU)

Objectiu: Els estudis sobre la trobada mèdic-pacient han descrit bretxes entre aquests agents que afecten de manera negativa el procés d'atenció en salut. La intenció d'aquest estudi va ser analitzar les narratives de la trobada mèdic-pacient en l'escenari actual del professional de la salut: un context amb un rol notable de la tecnologia, procliu a generar experiències deshumanitzants. Disseny: Aquest estudi és qualitatiu de tipus narratiu-retrospectiu amb una mostra intencional, de cas únic. Es van analitzar les narratives derivades d'una trobada mèdic-pacient, recol·lectades a través de la Xarxa d'Associativa (2, 3), una entrevista semiestructurada i l'observació no participant. La informació es va analitzar amb ajuda del programa NVivo v12 (r). Resultats: L'anàlisi de les narratives va generar tres eixos temàtics emergents: el thelos de l'acte mèdic, el rol de la tecnologia en l'experiència de l'UCI i el procés de comunicació entre el metge i el pacient. En conclusió, sembla tenir-se una bretxa en el diàleg entre el metge i el pacient que podria sorgir dels diferents horitzons de sentits entre aquests agents, bretxa que pot escurçar-se a través de processos d'educació (AU)