Síndrome d'hiperèmesi per cannabinoides com a causa de vòmits incoercibles / Síndrome de hiperemesis por cannabinoides como causa de vómitos incoercibles / Cannabinoid hyperemesis syndrome as a cause of incoercible vomiting

RESUMEN

INTRODUCCIÓ La síndrome d'hiperèmesi per cannabinoides (SHC) és una entitat de prevalença creixent en pediatria a causa de l'augment del consum de cànnabis en aquesta població, particularment en l'adolescència, durant els últims anys. Per això és rellevant conèixer-la I tenir-la present en el diagnòstic diferencial davant d'una clínica compatible. OBSERVACIÓ CLÍNICA En aquest article es presenten dos casos diagnosticats d'SHC, amb diferents formes de presentació, ja que el primer té una evolució més llarga I va acompanyat d'alteracions hidroelectrolítiques importants, mentre que el segon té una presentació més aguda, amb menys repercussió homeostàtica. Ambdós casos presenten una resolució progressiva en retirar el consum de la substància. COMENTARIS La fisiopatologia de l'SHC és poc coneguda. Es tracta d'una reacció paradoxal del cànnabis, que a baixes dosis té activitat antiemètica però que en aquests pacients provoca l'efecte contrari. Es manifesta clínicament en forma d'episodis cíclics de vòmits I abdominàlgia que característicament milloren amb banys d'aigua calenta. En ocasions, el quadre pot ser greu I anar acompanyat de deshidratació I alcalosi importants, fet pel qual alguns pacients són sotmesos a nombroses exploracions complementàries abans d'arribar al diagnòstic d'exclusió d'SHC. L'únic tractament curatiu és l'abstinència, però sovint necessiten fluïdoteràpia o antiemètics, tot I que aquests últims són poc efectius. És fonamental el tractament multidisciplinari (pediàtric, psicològic/psiquiàtric I social) per aconseguir suprimir-ne el consum

ABSTRACT

INTRODUCTION: Cannabinoid hyperemesis syndrome (CHS), although uncommon in the field of Pediatrics, has recently experienced an increase in prevalence due to the rise in cannabinoid use among the pediatric population, particularly adolescents. It is thus important to be aware of this entity and to include it in the differential diagnosis of recurrent vomiting. CLINICAL OBSERVATION The current article discusses two cases of CHS with different clinical presentation the first patient consulted with important electrolyte imbalance due to its long-term evolution, while the second, with more acute presentation, showed no homeostatic disturbance. Both were hospitalized and evolved satisfactorily until complete recovery once cannabis use was discontinued. COMMENTS: While its pathophysiology is unclear, CHS seems to be a paradoxical reaction to cannabis, a drug that in low doses acts as an antiemetic but can also induce vomiting. CHS consists of bouts of cyclic vomiting and abdominal pain that characteristically improve with hot water showers or baths. Occasionally, the clinical presentation may be severe, with dehydration and metabolic alkalosis, making patients with CHS undergo many unnecessary tests before an exclusion diagnosis can be made. Abstinence constitutes the only effective treatment. Intravenous fluid therapy may be required, and antiemetic drugs are often administered with poor results. It is therefore essential to offer psychological assistance alongside medical intervention to stop substance abuse