La objeción de conciencia en el ámbito sanitario: un equilibrio entre derechos y deberes / L’objecció de consciència en l'àmbit sanitari: un equilibri entre drets i deures / Conscientious objection in the healthcare domain: A balance between rights and responsibilities

RESUMEN

La entrada en vigor de la Ley Orgánica 3/2021 sobre eutanasia en España (2021), ha propiciado un debate de relevancia en el ámbito de la bioética, como es el de la objeción de conciencia (OC) de los profesionales de la salud. Ahora bien, a pesar de que la literatura científica ha abordado esta cuestión, lo cierto es que la comprensión de los motivos subyacentes que impulsan a los profesionales a objetar no está del todo clara. Diversos autores han destacado que la OC halla sus fundamentos en creencias personales, ética profesional, aspectos emocionales y dinámicas del propio sistema. A su vez, se ha observado cómo hay posiciones diversas sobre la legitimidad de la OC, generando debates sobre su validez.Los objetivos de este artículo son revisar el concepto objeción de conciencia en el ámbito sanitario; analizar los factores que motivan este derecho; examinar las consecuencias de la OC en la carga asistencial de los profesionales no objetores; y explorar su posible conflicto ético con la justicia distributiva en la atención sanitaria. Por último, se reflexionará sobre la posibilidad de la OC institucional y sus posibles consecuencias en los derechos de pacientes y trabajadores.(AU)

L'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021 sobre l'eutanàsia a Espanya (2021) ha suscitat un debat rellevant en l'àmbit de la bioètica, com és el de l’objecció de consciència(OC) dels professionals de la salut. Tanmateix, malgrat que la literatura científica ha abordat aquesta qüestió, és cert que la comprensió dels motius subjacents que impulsen els professionals a objectar no està del tot clara. Diversos autors han destacatque l’OC troba els seus fonaments en creences personals, ètica professional, aspectes emocionals i dinàmiques del propi sistema. Al seu torn, s'ha observat com hi ha posicions diverses sobre la legitimitat de l’OC, generant debats sobre la seva validesa. Els objectius d'aquest article són revisar el concepte d’objecció de consciència en l'àmbit sanitari; analitzar els factors que motiven aquest dret; examinar les repercussions de l’OC en la càrrega assistencial dels professionals no objectors; i explorar el seu possible conflicte ètic amb la justícia distributiva en l'atenció sanitària. Finalment, es reflexionarà sobre la possibilitat de l’OC institucional i les seves possibles repercussions en els drets dels pacients i treballadors.(AU)

ABSTRACT

The enactment of Organic Law 3/2021 on euthanasia in Spain has sparked a significant debate in the field of bioethics, namely the issue of conscientious objection (CO) among healthcare professionals. However, despite the scientific literature addressing this matter, the understanding of the underlying reasons that drive professionals to object is not entirely clear. Several authors have highlighted that CO is rooted in personal beliefs, professional ethics, emotional aspects, and dynamics within the healthcare system. Simultaneously, there have been varying stances on the legitimacy of CO, leading to debates regarding its validity.The objectives of this article are to review the concept of conscientious objection in the healthcare context, analyze the factors motivating this right, examine the consequences of CO on the workload of non-objecting professionals, and explore its potential ethical conflict with distributive justice in healthcare. Finally, we will reflect on the possibility of institutional CO and its potential implications for the rights of patients and healthcare workers.(AU)