43 casos d'escarlatina diagnosticats el 2006 al servei d'urgències / No disponible

RESUMEN

Fonament. L'escarlatina és una malaltia que no hadeixat d'existir, però hi ha la impressió que s'ha modificat. Com que és una malaltia amb diagnòstic fonamentalment clínic, sempre pot quedar el dubte de si el que estem diagnosticant és correcte i quan cal practicar exploracions complementàries.Objectiu. Conèixer el nombre de casos atesos al serveid'urgències d'un hospital general de Barcelona, les característiques clíniques i el tractament indicat, així com la realització d'estudi etiològic.Mètode. Durant l'any 2006 es van recollir els casosdiagnosticats d'escarlatina al Servei d'Urgències de l'Hospital del Mar, i es compilà de manera retrospectiva el nombre de casos, l'edat de presentació, la distribució per mesos i la clínica, així com la pràctica de frotis faringi i el tractament administrat.Resultats. Es van diagnosticar 43 casos, 40 dels quals esvan distribuir de tardor a primavera. 13 casos tenien menys de 3 anys. La febre en 26 casos era superior a 38ºC i en 7 no existia. L'exantema es va catalogar d'eritematós en 33 casos i de macular en 10. Existia amigdalitis en 36 casos. La llengua es va definir com a gerdosa en 6 i com a saburral en 2. Alguns símptomes acompanyants van ser cefalea, pruïja, vòmits i tos. Es van fer 37 frotis i 30 van resultar positius.Es van tractar 41 casos amb amoxicil·lina, 1 ambamoxicil·lina-àcid clavulànic i 1 amb claritromicina.Conclusions. De les dades obtingudes cal destacar ladetecció en menors de 3 anys, la presència d'exantemamaculós, el diagnòstic amb apirèxia, la utilització d'amoxicil·lina-àcid clavulànic i claritromicina i la baixa xifra de casos a l'estiu

ABSTRACT

No disponible