El papel de la mentalización en la etiología de la conducta violenta / The role of mentalization in the etiology of violent behaviour / El paper de la mentalització en l’etiologia de la conducta violenta

RESUMEN

Este es el primero de dos trabajos que abordan la relación entre la mentalización (MZ) y la conducta violenta. La MZ o función reflexiva es una forma de actividad mental imaginativa involucrada en la percepción e interpretación del comportamiento humano en términos de estados mentales intencionales. Se considera un mediador en la relación entre las experiencias tempranas en el sistema de apego y posteriores dificultades en la regulación afectiva, la atención y el autocontrol. Las experiencias traumáticas en la infancia son un aspecto crucial en la psicogénesis de la violencia y si se llevan a cabo por una figura de apego, interfieren en el proceso de desarrollo de la MZ. Por ello, se ha vinculado la violencia a un fallo significativo de la función reflexiva. Asimismo, se cuenta con una amplia evidencia biológica consistente con este supuesto

ABSTRACT

This is the first of two papers addressing the relationship between mentalization (MZ) and violent behavior. Mentalizing can be defined as a form of imaginative mental activity involved in the perception and interpretation of human behaviour in terms of intentional mental states. It is considered a mediator in the relationship between early attachment system experiences and subsequent difficulties in affect regulation, attention and self-control. Traumatic childhood experiences are crucial in the psychogenesis of violence and when perpetrated by an attachment figure, it is suggested that trauma interferes with the mentalization development process. Therefore, violence has been linked to a significant failure in mentalization

Aquest és el primer de dos treballs que abor­den la relació entre la mentalització (MZ) i la conducta violenta. La MZ o funció reflexiva és una forma d’activitat mental imaginativa involucrada en la percepció i interpretació del comportament humà en termes d’estats mentals intencionals. Es considera un mediador en la relació entre les experiències primerenques en el sistema d’aferrament i posteriors dificultats en la regulació afectiva, l’atenció i l’autocontrol. Les experiències traumàtiques en la infantesa són un aspecte crucial en la psico­gènesi de la violència i si es porten a terme amb una figura d’aferrament, interfereixen en el procés de desenvolupament de la MZ. Per això, s’ha vinculat la violència a una fallida significativa de la funció reflexiva. Al mateix temps, es compta amb una ampla evidència biològica consistent amb aquest supòsit