Mastoïditis aguda: estudi clínic i microbiològic de 116 casos / No disponible

ABSTRACT

Objectiu. Estudi de les característiques clíniques i microbiològiques de les mastoïditis agudes al nostre medi. Investigació de la influència de l'ús i l'abús d'antibiòtics en l'otitis mitjana en la freqüència i la gravetat de les mastoïditis.Mètode. Estudi retrospectiu de 116 casos de mastoïditisaguda diagnosticats a l'Hospital Sant Joan de Déu durantun període de 5 anys (1996-2000).Resultats. La mitjana d'edat va ser d'1.8 anys, amb unrang de 2 mesos a 15 anys d'edat (56 % de sexe masculí).La incidència va ser més gran els darrers 2 anys. El 61% presentaven otitis mitjana aguda i el 62% estaven rebentantibiòtic. Noranta set nens presentaven eritema i edemaretroauricular, 90 desplaçament del pavelló auricular i 84 febre. Es va fer hemocultiu a 65 pacients (positiu en 3 casos) i cultiu de secreció òtica a 58 (positiu en 25 pacients). El germen aïllat més sovint va ser el pneumococ (14 casos), principalment els serotips 6B i 19. El percentatge d'aïllament bacterià va ser més alt en pacients no tractats prèviament (52%) que en pacients tractats (36.4%). Les cefalosporines van ser el tractament d'elecció en 105 pacients. Es va fer miringotomia en 48 pacients. Van requerir mastoidectomia 11 pacients. Les mastoïditis més greus es van observar en pacients amb tractament antibiòtic previ.Conclusions. La incidència de mastoïditis aguda estàaugmentant al nostre medi i en aquest estudi són més greus en pacients tractats prèviament. El pneumococ és el principal microorganisme implicat i la majoria de soques estan incloses a la vacuna heptavalent. En tots els casos de mastoïditis aguda s'hauria de fer miringotomia per tal de poder obtenir el microorganisme implicat i el seu antibiograma