La objeción de conciencia en el ámbito sanitario: un equilibrio entre derechos y deberes / L’objecció de consciència en l'àmbit sanitari: un equilibri entre drets i deures / Conscientious objection in the healthcare domain: A balance between rights and responsibilities

La entrada en vigor de la Ley Orgánica 3/2021 sobre eutanasia en España (2021), ha propiciado un debate de relevancia en el ámbito de la bioética, como es el de la objeción de conciencia (OC) de los profesionales de la salud. Ahora bien, a pesar de que la literatura científica ha abordado esta cuestión, lo cierto es que la comprensión de los motivos subyacentes que impulsan a los profesionales a objetar no está del todo clara. Diversos autores han destacado que la OC halla sus fundamentos en creencias personales, ética profesional, aspectos emocionales y dinámicas del propio sistema. A su vez, se ha observado cómo hay posiciones diversas sobre la legitimidad de la OC, generando debates sobre su validez.Los objetivos de este artículo son revisar el concepto objeción de conciencia en el ámbito sanitario; analizar los factores que motivan este derecho; examinar las consecuencias de la OC en la carga asistencial de los profesionales no objetores; y explorar su posible conflicto ético con la justicia distributiva en la atención sanitaria. Por último, se reflexionará sobre la posibilidad de la OC institucional y sus posibles consecuencias en los derechos de pacientes y trabajadores.(AU)

L'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021 sobre l'eutanàsia a Espanya (2021) ha suscitat un debat rellevant en l'àmbit de la bioètica, com és el de l’objecció de consciència(OC) dels professionals de la salut. Tanmateix, malgrat que la literatura científica ha abordat aquesta qüestió, és cert que la comprensió dels motius subjacents que impulsen els professionals a objectar no està del tot clara. Diversos autors han destacatque l’OC troba els seus fonaments en creences personals, ètica professional, aspectes emocionals i dinàmiques del propi sistema. Al seu torn, s'ha observat com hi ha posicions diverses sobre la legitimitat de l’OC, generant debats sobre la seva validesa. Els objectius d'aquest article són revisar el concepte d’objecció de consciència en l'àmbit sanitari; analitzar els factors que motiven aquest dret; examinar les repercussions de l’OC en la càrrega assistencial dels professionals no objectors; i explorar el seu possible conflicte ètic amb la justícia distributiva en l'atenció sanitària. Finalment, es reflexionarà sobre la possibilitat de l’OC institucional i les seves possibles repercussions en els drets dels pacients i treballadors.(AU)

The enactment of Organic Law 3/2021 on euthanasia in Spain has sparked a significant debate in the field of bioethics, namely the issue of conscientious objection (CO) among healthcare professionals. However, despite the scientific literature addressing this matter, the understanding of the underlying reasons that drive professionals to object is not entirely clear. Several authors have highlighted that CO is rooted in personal beliefs, professional ethics, emotional aspects, and dynamics within the healthcare system. Simultaneously, there have been varying stances on the legitimacy of CO, leading to debates regarding its validity.The objectives of this article are to review the concept of conscientious objection in the healthcare context, analyze the factors motivating this right, examine the consequences of CO on the workload of non-objecting professionals, and explore its potential ethical conflict with distributive justice in healthcare. Finally, we will reflect on the possibility of institutional CO and its potential implications for the rights of patients and healthcare workers.(AU)

Barreras comunicacionales en la práctica de la maternidad subrogada. Una crisis en tiempos de pandemia / Communicational barriers in the practice of surrogacy. A crisis in times of pandemic

La puesta en práctica de la maternidad subrogada ha suscitado alrededor del mundo un intenso debate bioético y jurídico asociado a los conflictos de difícil solución que desencadena y que revelan, sin duda, la complejidad del tema. El propósito de este artículo es responder a la pregunta sobre, cuáles son las barreras comunicacionales que emergen en la práctica biomédica de la maternidad subrogada en tiempos ordinarios y de pandemia, con el objetivo de entender sus implicaciones bioéticas y jurídicas a la luz del principio universal de la dignidad humana y de sostener la necesidad de resolver dichas barreras. Para lo anterior, se realizó una aproximación conceptual del tema junto con la caracterización de las principales problemáticas adyacentes y su respectivo marco legislativo a nivel internacional. Posteriormente se identifican las barreras comunicacionales, externas e internas, que se desencadenan en el ecosistema bio-reproductivo de la maternidad subrogada con un especial análisis de la situación en tiempos de pandemia. Finalmente, se plantea la discusión en el marco del principio bioético y derecho humano de la dignidad humana, para confirmar la tesis que explica cómo las barreras comunicacionales desencadenan una afectación a la dignidad de las personas que intervienen en esta práctica (AU)

The implementation of surrogacy has given raise to intense bioethical and legal debate around the world due to the difficult conflicts that reveal the complexity of this issue. The purpose of this paper is to answer which are the communicational barriers that emerge in the biomedical practice of surrogacy in ordinary and pandemic times, to understand the bioethical and legal implications in the light of the universal principle of human dignity and the need to resolve these barriers. For this purpose, a conceptual approach is presented, the characterization of the main problems and their respective legislative framework at the international level. Subsequently, the external and internal communicational barriers of the bio-reproductive ecosystem of surrogacy are identified, with a special analysis of the situation in times of pandemic. Finally, the discussion is presented within the framework of the bioethical principle and human right of human dignity, in order to confirm the thesis that explains how communicational barriers affect the dignity of the people involved in this practice (AU)

La posada en pràctica de la maternitat subrogada ha suscitat al voltant del món un intens debat bioètic i jurídic associat als conflictes de difícil solució que desencadena i que revelen, sens dubte, la complexitat del tema. El propòsit d'aquest article és respondre a la pregunta sobre, quines són les barreres comunicacionals que emergeixen en la pràctica biomèdica de la maternitat subrogada en temps ordinaris i de pandèmia, amb l'objectiu d'entendre les seves implicacions bioètiques i jurídiques a la llum del principi universal de la dignitat humana i de sostenir la necessitat de resoldre aquestes barreres. Per a l'anterior, es va realitzar una aproximació conceptual del tema juntament amb la caracterització de les principals problemàtiques adjacents i el seu respectiu marc legislatiu a nivell internacional. Posteriorment s'identifiquen les barreres comunicacionals, externes i internes, que es desencadenen en l'ecosistema bio-reproductiu de la maternitat subrogada amb una especial anàlisi de la situació en temps de pandèmia. Finalment, es planteja la discussió en el marc del principi bioètic i dret humà de la dignitat humana, per a confirmar la tesi que explica com les barreres comunicacionals desencadenen una afectació a la dignitat de les persones que intervenen en aquesta pràctica (AU)